diumenge, 29 de novembre de 2009


Va passar el temps.
Ahir va ser un altre dia.

Va passar el temps
i em vaig adonar que no soc jo.
Qui hi ha en mi?
Qui hi ha que jo vulgui ser,
avui o ahir.

Quan passa el temps i no vens,
Quan passa el temps i no et sento,
Quan passa el temps i no et veig
Qui hi ha que vulgui ser,
ahir o avui, aquí amb mi?

Qui vol sentir el que sento.
Qui vol mirar el que miro.
Qui vol somiar el que somio.
...
Tu em vas dir un dia...
Què em vares dir?
No ho recordo.
Eres tu?
Eres tu que em parlaves?
Eres tu que em senties,
potser em somiaves?
Eres tu que volies,
avui o ahir, ser jo?

Vine.
Anem junts a viure.
Anem junts a sentir, i riure,
A escoltar pacientment
històries de vides alienes.

dilluns, 16 de novembre de 2009


És possible.
Un dia arribaràs i,
si ho pots veure,
si ho saps veure,
ho entendràs.

Jutjar no és pas difícil.
Tan sols has de fer llei
del teu pensar.
Prejutjar és sempre fàcil.
tan sols has de no pensar.

Tot i això és possible
entendre una mirada, un gest,
la complicitat d’un silenci.
Un somriure o la rialla desbocada.

Saps ...
És possible veure la alegria,
simple, clara i ferma.
Veure una carícia,
alenada tendre d’escalfor.
Veure una papallona sobre tu.
càlid contacte d’uns llavis a la teva pell.

És possible entendre
que la vida existeix
És possible creure
que el sentir, el pensar,
l’estimar no han mort.

Saps ...
És possible ser alegria,
una carícia,
una papallona als teus llavis.
Donar i no demanar,
rebre i acceptar.

Barreja de colors.
Olors diversos,
Remor ... soroll i crits.
Conductors de taules.
Esclat de vanitats.

Volem.
Voleu ser ell,
Ser el seu reflex,
Simetritzar la seva ànima,

Tu i jo,
Tots som ell,
La seva pell roja, brillant.
Suada i càlida.
Cabell brut i empolsinat.

Per què no?

Os fa viure el vostre somni.
Farà el que no podeu fer
Voldrà el que no podeu voler.
I un dia el seguireu,
El triareu de entre tots
Qui serem, doncs?