diumenge, 29 de maig de 2011


La teva pell, nua
sobre el mantell blanc del llençol,
amb les seves imperfeccions, reposada ....
La teva pell, que em dona vida,
càlida en el fred del meu hivern.
daurada pel sol d'estiu.

Transparent, es deixa acaronar, tendrament.
Recull un calfred i demana,
amb urgència la passió del temps.
Transmet, sensual, el plaer.

Els seus camins, ansiosos de ser caminats.
Els seus racons delerosos de ser descoberts.
Crida en silenci el clot de l’esquena,
brillant de passió continguda.
Atreu la llum transparent
de la lluna nova, impacient.

La teva pell nua,
clara llum de lluna plena al bressol
guia dels meus passos,
perduts en l’oblit del record.

diumenge, 15 de maig de 2011


Al ben mig del no res,
una illa a l‘oceà,
un oasi al desert.

Miratges.
Il•lusions de vida.
Alegries que porten esperança.
Enyors retrobats, o perduts.

Al ben mig del no res,
els miratges somriuen.
Reneix la vida als cossos.

Clareja el dia, la nova llum
nodreix l’ànima.
Trobes vida a l’aire màgic

El dia porta miratges,
la màgia d'un instant
que il•lumina el somriure,
al ben mig del no res.