dissabte, 12 de novembre de 2011


La teva presència
constant i intangible,
omple la meva vida.

La teva imatge,
present i impossible,
vesteix el meu dia.

Obro els ulls a la nit
i et trobo rient,
incansable.

Atuït, espero dormir
i al meu llit el trobo,
inabastable.

Passejo solitari els teus paratges
i les teves passes, inaudibles,
m’acompanyen en el viatge.

Escolto cançons estimades,
llegeixo paraules preuades i ...
son els teus llavis que canten.

La teva presència,
constant, inabastable,
omple la meva vida