Barreja de colors.
Olors diverses.
Remor... sorolls, crits.
Conductors de taules.
Esclat de vanitats.
Volem.
Voleu ser ell,
Ser el seu reflex,
Simetritzar la seva ànima.
Tu i jo,
Tots som ell.
La seva pell roja, brillant,
Suada i càlida.
Cabell brut i empolsinat.
Per què no?
Us fa viure el vostre somni.
Farà el que no podeu fer,
Voldrà el que no podeu voler.
I un dia el seguireu,
El triareu d’entre tots.
Qui serem, doncs?
-----------------------------------
Saps...
És possible.
Un dia arribaràs i,
si ho pots veure,
si ho saps veure
ho entendràs.
Jutjar no és pas difícil,
tan sols has de fer llei
del teu pensar.
Prejutjar és sempre fàcil,
tan sols has de no pensar.
Tot i això, és possible
entendre una mirada, un gest,
la complicitat d’un silenci.
Un somriure o la rialla desbocada.
Saps...
És possible veure l’alegria,
simple, clara i ferma.
Veure una carícia,
alenada tendra d’escalfor.
Veure una papallona sobre tu,
càlid contacte d’uns llavis a la teva pell.
És possible entendre
que la vida existeix.
És possible creure
que sentir, pensar, estimar
no han mort.
Saps...
És possible ser alegria,
una carícia,
una papallona als teus llavis.
Donar i no demanar,
rebre i acceptar.
Va passar el temps.
Ahir va ser un altre dia.
---------------------------
Va passar el temps
i em vaig adonar que no soc jo.
Qui hi ha en mi?
Qui hi ha que jo vulgui ser,
avui o ahir.
Quan passa el temps i no vens,
Quan passa el temps i no et sento,
Quan passa el temps i no et veig.
Qui hi ha qui vulgui ser,
ahir o avui, amb mi?
Qui vol sentir el que sento.
Qui vol mirar el que miro.
Qui vol somiar el que somio.
...
Tu em vas dir un dia...
Què em vares dir?
No ho recordo.
Eres tu?
Eres tu que em parlaves?
Eres tu que em senties,
potser em somiaves?
Eres tu que volies,
avui o ahir, ser jo?
Vine.
Anem junts a viure.
Anem junts a sentir i riure,
A escoltar pacientment
històries de vides alienes.
---------------------------------
Acluca l’ull.
El picot treballa,
l’esquirol espera...
Venus es deixa veure.
-----------------------------------
Un sopar, una sensació...
Què tens?
Aliment de l’ànima,
Verd, blau...
Pluja.
--------------------------------------
Una taula,
Un suport per la vida.
Caic...
Digues, Alícia,
es País de les Meravelles existeix?
Vull arribar-hi.
Vull ser-hi.
Vols venir amb el Cheshire?
---------------------------------
Tristesa, un mot conegut,
no per això buit de significat.
Un mot colpidor, amb sentit,
amb cos i ànima.
S’explica a si mateix.
Un mot universal, tothom el fa seu.
Vol dir...
Una llàgrima en un riu,
Un somriure amb Charlie Rivel,
Una estona a Txernòbil.
Tristesa, un mot conegut,
no per això buit de significat.
Existeix, té sentit.
T’explica a tu mateix,
El teu passat distant,
Un núvol a la boira, una ombra a la foscor.
Vol dir...
Un pessic de simpatia
dins un cove de dolor,
Una franja de color
al negre d’un malson.
Tristesa, un mot conegut,
no per això buit de significat.
Un mot colpidor, amb sentit,
Intransigent en cos i ànima.
És.
Té sentit, s’explica a si mateix.
Un mot universal, tothom el fa seu.
Qui sap què és?
Vol dir...
Un bocí de comprensió,
Un instant de tendresa en un món esfereïdor,
Un segon... de satisfacció.
Un petit instant emboirat, gris i humit...
Aquest silenci...
Aquesta densitat de l’aire...
Un ambient que oprimeix,
que t’abraça i et recull en el seu si,
que et consola, t’enamora,
t’envolta amb els seus llargs braços,
Freds... morts.
Terrible sensació.
Calfred que et porta, ara,
al malson que vas perdre.
Tristesa.
Tristesa meva, que m’oblides,
m’enamores, em fas perdre el nord
I arribes, fins i tot, a cremar-me l’ànima.
Tristesa que em fas viure,
plorar i riure...
Tristesa.
Un pessic de simpatia dins un cove de dolor,
Una franja de color al negre d’un malson,
Una llàgrima en un riu,
Un somriure amb Charlie Rivel,
Una estona a Txernòbil.
------------------------------------
He sentit un floc de neu baixant,
lentament, en silenci.
He sentit un floc de neu caure, pàl·lid, a la meva mà,
l’he sentit refrescar la meva pell.
He sentit l’escalfor que el desfà,
a la meva mà.
He sentit un temps gris que,
lentament, en silenci,
porta un floc de neu a la meva pell.
M’ha cridat.
----------------------------------
Claror,
Un raig de sol,
la llum d’alguns pintors...
Clar de lluna transparent.
------------------------------------
Una onada arrissada,
Blanca com la neu,
Escuma lluent.
Lleugera vida, la teva,
Etèria,
Fugaç,
Què busques, en aquest món?
No pertanys a aquest lloc,
fuig, oblidat de mi.
No em coneguis, que no et vull,
no m’esperis, que no hi soc,
no m’estimis, que ja he mort.
Una onada arrissada,
blanca com la neu,
arriba a la platja... i mor.
-------------------------------
Una llum nova,
el somriure a la mirada,
un diamant a la paraula.
Dic adeu, lluent, i m’esvaeixo.
-------------------------------
Un instant d’angoixa.
El temps passa, inexorable.
Què ens queda?
Tan sols l’angoixa.
Un segon de felicitat.
El temps passa, immutable,
què ens queda?
Tan sols el record.
.....................................
El record és un instant perdut,
un temps que es va escapolir,
que no vaig saber fer perdurar.
Un moment viscut i deixat anar.
Un sospir a la nit oblidat.
Un enyor permanent.
El record és el temps inexistent,
un passeig acabat,
un silenci estrepitós.
És el dia que va ser,
la paraula que no es va dir,
el sentiment que vas contenir.
El record és l'esperança de tenir
allò que no vas deixar anar.
De tornar a sentir allò que ja vas sentir.
El desig de tornar a començar,
de retrobar l’instant enyorat,
de redreçar els errors del passat.
El record és voler veure
el que no vas saber mirar.
Un instant perdut,
el temps que s va escapolir,
un sospir a la nit oblidat.
-------------------------------
Tan sols un instant.
Un segon a la teva vida,
un despertar sobtat.
El teu perfil a l’horitzó, a la vesprada.
La remor del mar, aquella nit d’estiu.
Un somni entre focs, per Sant Joan.
Un mussol a Sant Roc,
mirant l’estel que cau.
Minva la vida, en silenci.
Tan sols un instant,
un somni inacabat,
el silenci per Sant Joan..
------------------------------
Empremtes del temps
vesteixen la teva pell.
Senyes d’identitat,
vides llaurades al teu semblant.
El temps traça profunds solcs d’incomprensió.
Insondables avencs angoixants.
----------------------------------
Miratge
Intemporal visió del desig.
Llunyania perpètua, inabastable.
Espero el teu retorn.
Persisteix el meu anhel de trobar-te,
de tenir-te al meu abast,
encara sabent que no puc tocar-te,
que no et puc abraçar.
Perdura en el temps el somni,
miratge fugaç, vida sense vida...
espera sense esperança
que em fas desitjar-te.
Vent càlid del meu desert,
no em deixis sentir
el silenci de la teva veu.
..........................................
Vaig esperar
Vaig esperar somiant,
desitjant l’arribada d’un instant...
Fugaç, l’instant va marxar.
-------------------------------
Camins recòndits, que em porteu endavant.
Laberints d’ombres xinesques, que porteu color.
Horitzons llunyans, que dibuixeu el destí.
Tot plegat... somnis.
Carrerons estrets,
humitats i pols,
fam al món.
Grans espectacles de llum i foc,
grans atraccions d’aigua i joc,
Miratges.
Un dia l’horitzó s’esvaneix,
deixant tan sols humitat i pols,
un món gris, com el temps.
Camins recòndits, que em porteu endavant,
Laberints d’ombres xinesques, que porteu color.
Horitzons llunyans que dibuixeu el destí.
Tot plegat... somnis.
-----------------------------
Fugisser, el temps s’escola entre els meus dits.
Efímer, demana pas amb urgència.
Com l’aigua del riu,
com la sorra de la platja, allà on trenca l’onada,
el temps, fugisser, es fon.
Vola ràpid, el pit-roig,
com el pensament rere el desig.
Vola el vent que, fugaç, empaita el temps.
La guilla s’esmuny al sotabosc,
guarda la camada al cau i, com el temps,
es fon.
Fugisser, el temps s’escola entre els meus dits.
Efímer, demana pas amb urgència.
Com el fum del teu caliu.
Com l’escalfor del teu foc, quan fas una abraçada
el temps, fugisser, es fon.
El somni neix i creix,
l’albada envolta l’horitzó
i el somni, fugaç, s’esvaneix.
-------------------------------
Subtil línia blanca que,
a la llunyania,
delimita l’espai.
Tènue carener blanc que
encercla el món,
en la llunyania.
Viu la Plana la seva essència.
Olor de terra molla,
camps llaurats humits de rosada.
Resplendeix un mar de colza,
en grocs llampants,
creix el blat amb verds profunds.
L’aire dibuixa onades,
orfes de platges on trencar
per deixar el seu vel blanc.
Onades que, xiuxiuejats,
amb el blat marcenc acaronen
el silenci de la nit.
Transcorre el temps, tardaner.
Sol d’estiu cremant,
l’espiga madurant.
Mar daurat que, amb la teva remor complaent,
el daurat camí d’estiu
arrengleres sota el sol.
Temps de sega, rostoll punxant.
Què s’ha fet, d’aquell mar?
Desolació.
Fred tardorenc, blanca pluja
la carena dibuixant.
Cau un floc de neu.
-----------------------------------
La teva pell nua
sobre el mantell blanc del llençol,
amb les seves imperfeccions, reposada...
La teva pell que em dona vida,
càlida en el fred del meu hivern,
daurada pel sol d’estiu.
Transparent, es deixa acaronar, tendrament.
Recull un calfred i demana,
amb urgència, la passió del temps.
Transmet, sensual, el plaer.
Els seus camins, ansiosos de ser caminats.
Els seus racons, delerosos de ser descoberts.
Crida en silenci el clot de l’esquena,
brillant de passió continguda.
Atreu la llum transparent
de la lluna nova, impacient.
La teva pell nua,
clara llum de lluna nova al bressol,
guia dels meus passos
perduts en l’oblit del record.
----------------------------------------
Un pensament serè,
caminada solitària per racons desconeguts,
descoberta d’un món nou.
Passió per entendre esperita aliens.
L’ànima d’aquell que va crear aquest ambient.
Passió per conèixer els camins aliens,
per comprendre el teu pensament,
el teu pensament seré.
Espero l’arribada del cel de mitjanit,
espero l’aparença nova de la teva llum...
espero la reflexió serena
que em porti a nous camins,
que m’acompanyi en aquest món nou.
---------------------------------
L’albada es fa present, empeny la nit i creix.
M’és permès, avui, viure la tènue llum de l’alba.
A l’horitzó, lleument clareja la nit, i en aquest màgic instant
els somnis s’arrengleren, vibrants, amb el desfici del record.
L’albada apunta el dia, la seva claredat, regnant,
traça una línia invisible, penetrant la sòlida foscor de la por.
L’albada torna a néixer, empeny la nit i creix.
M'és permès, avui, viure la tènue llum de l’alba.
------------------------------
Somnis d’hivern,
complaent.
Hivern que cova en el fred
la llavor de renéixer.
Saba nova, que alimenta
la il·lusió de ressorgir.
Hivern suau que
esdevé primavera.
Deixa ara que el temps
condueixi la vida.
Al bell mig del no-res
una illa a l’oceà,
un oasi al desert.
Miratges.
Il·lusions de vida.
Alegries que porten esperança.
Enyors retrobats, o perduts.
--------------------------------
Al bell mig del no-res,
els miratges somriuen.
Reneix la vida als cossos.
Clareja el dia, la nova llum
nodreix l’ànima.
Trobes vida a l’aire màgic,
El dia porta miratges,
la màgia d’un instant
que il·lumina el somriure,
Al bell mig del no-res.
----------------------------------
En somort,
lentament, tenaç,
el caliu manté el foc viu.
Crema les pells del món.
Pausadament.
Corre el temps, sense treva.
Vola el dia, cau la nit.
El caliu es manté,
colgat en el gris tebi de la cendra.
Esperant la ventada atiadora.
Ulls espurnejants que, expectants,
guaiten els núvols passar.
Esperances mai perdudes,
intensament viscudes, somiades.
Dolorosament ajornades.
En somort viuen els somnis,
fantasies trenades
amb un raig de sol de matinada.
Raig de sol que escalfa el cor,
reconforta l’ànima i reviu l’esperança.
En somort,
lentament, tenaç,
espero la ventada atiadora.
Espero aflamar fantasies
trenades per la lluna nova.
Així és com somio,
esperant un raig de sol de matinada.
Així és com espero
l’espurna dels teus ulls,
la mirada clara de la lluna d’hivern.
Vaig sentir el riu,
aigua clara, cristal·lina,
brollar incontenible a la teva vida.
------------------------------
Vaig sentir el vent
brandar incansable,
aixecant la neu del teu cim.
Vaig veure el torb
pentinar la cinglera,
perceptible invisibilitat.
Núvol blanc
que m’amanyagues.
Blanc horitzó truncat,
dibuixat sobre un cel blau,
en el blanc difuminat.
Límit esquerp, blanc punxent,
que en un clos
la plana confines.
------------------------------
Sentir el temps,
que s’escola al refugi de la vida.
Sentir la remor de converses alienes,
brogit inescrutable.
Sentir el bram del mar
desfermat al penya-segat.
Sentir la necessitat de l’aire,
que porta l’ofegor del viure.
Sentir el brunzit de la solitud
enmig de la gentada.
Sentir...
tan sols sentir.
-------------------------------
Viu la paraula encerclada de pors,
en una vall fosca, insondable.
Neix en el dia, perdura en el temps
com la rosa que reneix,
any rere any, d’un seu esqueix.
Viu la paraula contra el món,
al desert de l’oblit.
Com la rosa que, per viure,
es nodreix del sol d’estiu
que tot ho crema.
Sent la paraula amb il·lusió,
amb afany d’entendre,
com si fos la darrera ocasió
de viure, amb delit per gaudir
d’allò que algú vol compartir.
Pulcrament arrenglerades,
ens fan somiar, revelen mots llunyans,
sentiments eterns, remors,
éssers propers o estranys,
vides alienes i enyors.
Amb passió o tendresa,
reps històries d’altres mons
com si fossin teus.
Fes de la seva vida
les teves vides.
Viu o viu-les.
-----------------------------
Càlida pell al meu costat lliurada
Llum dels ulls apassionats que m’enlluernen,
vida i aire que respiro dia a dia,
que somio nit a nit.
Presència que et fas desitjar-ne l’hora baixa.
Acompanya els meus somnis sense pausa,
porta llum a la nit fosca del passat,
al crepuscle aïllat al pensament.
Càlida olor del teu cos apassionat
que acompanyes el meu desig,
asserenat.
Plaers ocults en el temps,
gelosament resguardats de mirades obscures.
Desig equilibrat,
curosament conservat,
generosament lliurat.
Omple els meus ulls de llum,
omple el meu cos de foc.
Donem el que et donaré,
viu el que viuré,
sigues el que seré.
------------------------------
Retruny el cel desfermat,
violència ennuvolada,
un bram no contingut
que crida a la desesperança.
Cel grisenc que clames al vent.
Aigua i pedra lluitant,
omplint senders de traspàs,
recloent els monts
sota tendals estripats.
I, al fons, rere el núvol trencadís,
neix la llum, acolorida.
-------------------------------
La teva presència
constant i intangible,
omple la meva vida.
La teva imatge
present i impossible,
vesteix el meu dia.
Obro els ulls a la nit
i et trobo rient,
incansable.
Cerco la son, cansat,
i al meu llit et trobo
inabastable.
Passejo solitari els meus paratges
i les teves passes, inaudibles,
m’acompanyen en el viatge.
Escolto cançons estimades,
llegeixo paraules preuades,
i són els teus llavis que canten.
La teva presència,
constant i intangible,
omple la meva vida.
-----------------------------
Viure l’esperança,
el desig inabastable.
Viure els somnis
o els records.
Viure un món imaginari.
Malviure.
----------------------------
L’avet escapçat presideix
un arc de teules vermelles.
Capvespre a Sant Julià.
---------------------------
Espai d’esglai,
foscors tèbies,
humors rogencs de tardors.
Vistes trenades
amb palmes inquietes.
Aires llunyans,
marcials,
diagonals.
Núvols sufocants,
grisos, creixents.
Plom en el blau,
gris en el blanc.
Espais d’esglai,
foscors tèbies,
sagnants.
Presons animades,
gàbies cisellades.
Plom en el blanc,
gris en el blau.
---------------------------------
JÚLIA
Llum de l’alba, ennuvolada,
incert esclat de joia,
miratge feble que enamores.
Vius al meu pensament,
el meu record emboireges.
No nata esperança preuada,
alegria breument viscuda.
El meu anhel t’enyorayora
