23 d’abril, 2011

Verb


Joc d'espais indefinits, lluny del temps,
del pensament i la claror.
Lloc de vides i remors que lluiten amb passió,
sempre en somort.
Verb entre somriures amanyagat,
traçat amb dolçor en el pesar,
resistint l’espai buit en el buit,
lluitant conra el temps apagat,
cercant el teu temps en el joc.

Sense temps ni esma per gaudir,
preocupat per negligir el deure imposat.
Sense temps ni esma per fruir
el plaer del verb arrenglerat.
Cercant el teu lloc en el lloc
de l’ànima adequat, precís,
per donar vida a l’instant, encís
a l’espai buit en el buit
d'una remor de fons, present.

Verb treballat, amb dolor conreat,
guanyant terreny al desencís del mot oblidat.
Joc d'espais indefinits, lluny del temps,
del verb apassionat.
Lloc de vides i remors constants,
entre ombres i clarors germinat.
Verb apassionat, alliçonat,
mot a mot edificat,
del jo i del tu aprofitat.

Verb esberlat, persistent,
que et fas estimar.
Enfrontat a la soledat
et fas desitjar, resistent.
Per l’ànima inquieta
et deixes abraçar.
Mot a mot, construint
l’encís del joc, en el lloc
del buit et fondràs.

09 d’abril, 2011


Vaig sentir el riu.
Aigua clara, cristal•lina.
Brollar incontenible a la teva vida.

Vaig sentir el vent
brandar incansable,
aixecant la neu del teu cim.

Vaig veure el torb
pentinar la cinglera,
perceptible invisibilitat.

Núvol blanc,
que m’amanyagues.

Blanc horitzó truncat
dibuixat sobre un cel blau,
en el blanc difuminat

Límit esquerp, blanc punxent
que en un clos
la plana confines.