divendres, 24 de desembre de 2010


Fumeja el terra, glaçat de matinada.
Esperits inquiets marxen,
fugint de l’empresonament,
aire enllà.
S’esvaeix el temps dels pesars,
s’oblida el neguit del demà i,
com el sol que transforma el fred
en núvols fonedissos,
la memòria del ritual
muda el pesar en il·lusions.
Som terra i aire,,
som aigua,
pot ser foc.
Avui som il·lusions

dissabte, 23 d’octubre de 2010


Subtil línia blanca que,
a la llunyania,
delimita l’espai.

Tènue carener blanc que
encercla el mon,
en la llunyania.

Viu la plana la seva essència.
Olor de terra molla,
camps llaurats humits de rosada.

Resplendeix un mar de soja,
en grocs llampants,
creix el blat amb verds profunds..

L’aire dibuixa  onades,
orfes de platges on trencar
per deixar el seu vel blanc.

Onades que, xiuxiuejant,
amb el blat marcenc acaronen
el silenci de la nit.

Transcorre el temps, tardaner
Sol d'estiu cremant,
l’espiga madurant.

Mar daurat, que amb la teva remor
complaent el daurat camí d'estiu
arrengleres sota el sol

Temps de sega. rostoll punxant.
Què s’ha fet  d'aquell mar?
Desolació.

Fred tardorenc, blanca pluja
la  carena blanca dibuixant.
Cau un floc de neu.

dimecres, 8 de setembre de 2010


Absència muda,
absència ja no oïda
la del silenci que lentament
es deixa sentir.

Silenci  respectuós,
silenci generós que permet
gaudir plenament d’aquells instants
que el so pertorba.

Silenci harmoniós, compassat,
musical, que canta lloances
del mon sorollós que l’envolta,
que al temps acompanya.

Silenci gelós que recela del mon,
del tot, de l’infinit.
Que lluita contra tot, contra tots,
que disgrega, separa, colpeix.

Silenci permissible, còmplice
de jocs d’estiu o tardor,
de nits de converses,
de plors profunds.

Silenci d’amors i desamors
silenci gelatinós, que m’abraça,
m’estreny i m’envolta,
m’afoga, em fereix.

Silenci profund i fosc
com la gola del llop,
perillós i captivador,
desafiant, orgullós.

Silenci d’adéus mai dits
d’oblits conscients,
de dies perduts i dies per perdre,
melangiós.

Quin silenci és meu?
quin teu, d’altres o de ningú?
Quin silenci pertorba el murmuri
profund i silent que avui m'aclapara?

diumenge, 29 d’agost de 2010


Espais d'esglai,
foscors tèbies,
humors rogencs de tardors.

Vistes trenades
amb palmes inquietes.
Aires llunyans,
marcials,
diagonals.

Núvols sufocants,
grisos, creixents.

Plom en el blau,
gris en el blanc.

Espais d'esglai,
foscors tèbies,
sagnants.

Presons animades,
gàbies cisellades.

Plom en el blanc,
gris en el blau.

divendres, 20 d’agost de 2010


El vol d’una veu amagada
entre mig de parets,
per carrerons estrets, fonedissa,
saluda l’alba assossegada.

Porta l’olor del mar al call emblanquinat,
bressolada al vespre per la marinada,
arrapada a les parets cremades,
recorda les hores passades.

Escalfor a la pell arrelada,
brillants el ulls pel sol d’estiu,
acaronats els braços nus
per l’aire impenitent.

Càlida veu
que gronxa les branques
Pàl·lida veu,
que canta a les barques.

Puja el to la Tramuntana,
el Garbí s’aplana,
baixa el sol al carrer,
salabror a la pell nua.

Veus de sorra tamisada,
surant a les dunes trencades.
Onatge cobert per la lluna
que deixa recorda a la memòria.

Veu eixordadora de la nit,
sota el cel blanc de lluna plena
fas sentir la vida silenciosa,
fosca nit il·luminada.

diumenge, 8 d’agost de 2010


No s’escolten, no s’entenen,
tan sols se senten,
arribant al goig i al dolor.
Portant la passió i l’enyor
al núvol fugaç,
fonedís al blau intens.
Remor de cotxes circulant
per aquell camí que un dia
vaig trepitjar.
Brunzit constant,
com d’un rusc d’abelles
al sol brillant,
porta la por d’acompanyant.
Converses sentides, violades,
al pati posterior vessades,
acumulant paraules, vides, dolors i passions.
Converses secretes de l’ocell
que canta a l’aire que venta els arbres.
Plàtiques intenses,
d’homes i dones,
a recer dels patis closos.
I, pacient, el núvol segueix,
solitari en el blau.


Els sons del silenci,
presents al meu voltant,
guardant el temps
reclòs al cau del pensament.
L’aire que xiula,
impacient,
que brama nerviós
a l’espera d’un cos que no mor.
Xiuxiueja acuradament,
vigilant el son del nadó,
mantenint, amb quietud ,
el dol de la mort.
Ocells que piulen,
converses inacabables,
reclams d’amor,
tafaneries

dissabte, 24 de juliol de 2010


Vaig esperar.

Vaig esperar somiant,
desitjant l’arribada d'un instant...

Fugaç, l’instant va marxar.

diumenge, 4 de juliol de 2010


Retruny el cel desfermat.
Violència ennuvolada.
Un bram incontingut
que crida a la desesperança.

Cel grisenc que clames al vent.
Aigua i pedra lluitant,
omplint senders de traspàs
Recloent els monts
sota tendals estripats.

I al fons, rere el núvol trencadís,
neix la llum, acolorida.

diumenge, 27 de juny de 2010


Empremtes del temps
vesteixen la teva pell.

Senyes d'identitat,
vides llaurades al teu semblant.

El temps traça profunds solcs d'incomprensió.
Insondables avencs angoixants.

dijous, 24 de juny de 2010


Tan sols un instant.
Un segon a la teva vida,
un despertar sobtat.

El teu perfil a l’horitzó a la vesprada.
La remor del mar, aquella nit d'estiu.
Un somni entre focs, per Sant Joan.

Un mussol a Sant Roc
mirant l’estel que cau.
Minva la vida, en silenci.

Tan sols un instant,
un somni inacabat,
el silenci per Sant Joan..

dissabte, 22 de maig de 2010

Miratge


Intemporal visió del desig.
Llunyania perpetua, inabastable.
Espero el teu retorn.

Persisteix el meu anhel de trobar-te,
de tenir-te al meu abast,
encara sabent que no puc tocar-te,
que no et puc abraçar.

Perdura en el temps el somni,
miratge fugaç,  vida sense vida,
espera sense esperança
que em fas desitjar-te.

Vent càlid del meu desert,
no em deixes sentir
el silenci de la teva veu

dissabte, 15 de maig de 2010

La teva presència   
constant i intangible,
omple la meva vida.

La teva imatge,
present i impossible,
vesteix el meu dia.

Obro els ulls a la nit
i et trobo rient,
incansable.

Atuït, espero dormir
i al meu llit el trobo,
inabastable.

Passejo solitari els teus paratges
i les teves passes, inaudibles,
m’acompanyen en el viatge.

Escolto cançons estimades,
llegeixo paraules preuades
i son els teus llavis que canten.

La teva presència,
constant, inabastable,
omple la meva vida

dijous, 13 de maig de 2010

Julia


Llum de l’alba, ennuvolada.
Incert esclat de joia,
Miratge, feble, que enamores.

Vius al meu pensament,
al meu record emboireges

No nata esperança preuada,
alegria breument viscuda.
El meu anhel t'enyora.

divendres, 30 d’abril de 2010


Fugisser, el temps s’escola entre els meus dits.
Efímer, demana pas amb urgència.
Com l’aigua del riu,
com la sorra de la platja, allà on trenca l’onada,
el temps, fugisser, es fon.

Vola ràpid el pit-roig,
com el pensament rere el desig.
Vola el vent, que fugaç, empaita el temps.
La guilla s’esmuny al sotabosc,
guarda la camada al cau, i, com el temps,
es fon.

Fugisser, el temps s’escola entre els meus dits.
Efímer, demana pas amb urgència.
Com el fum del teu caliu,
com l’escalfor del teu foc, quan fas una abraçada,
el temps, fugisser, es fon.

El somni neix i creix,
l’albada envolta l’horitzó,
i el somni, fugaç, s’esvaeix.

dissabte, 24 d’abril de 2010

Viu la paraula encerclada de pors,
en una vall fosca, insondable.
Neix amb el dia, perdura en el temps
com la rosa que reneix,
any rere any, d'un seu esqueix.

Viu la paraula contra el mon,
al desert de l’oblit.
Com la rosa que,  per viure,
es nodreix del sol d'estiu
que tot ho crema.

Sent les paraules amb il•lusió,
amb afany d'entendre,
com si fos la darrera ocasió.
de viure, amb delit per gaudir
d'allò que algú vol compartir,

Pulcrament arrenglerades,
ens fan somiar, revelen mons llunyans,
sentiments eterns, remors,
éssers propers o estranys,
vides alienes i enyors.

Amb passió o tendresa,
sent les paraules del altres
com les teves pròpies.

Amb passió o tendresa
rep històries d'altres mons
com si fossin teus.

Fes de la seva vida
les teves vides.
Viu i viu-les.


Vive la palabra rodeada de miedos,
en un valle oscuro, insondable.
Nace con el día, perdura en el tiempo
como la rosa que renace,
año tras año, del propio esqueje.

Vive la palabra contra el mundo,
en un desierto de olvido.
Como la rosa que, para vivir,
se nutre del sol de verano
que todo lo quema.

Siente las palabras con ilusión,
con afán de entender,
cómo si fuera la última ocasión.
de vivir, con deleite para disfrutar
de aquello que alguien quiere compartir,

Pulcrament alienadas,
nos hacen soñar, revelan mundos lejanos,
sentimientos eternos, rumores,
seres cercanos o extraños,
vidas ajenas y añoranzas.

Con pasión o ternura,
siente las palabras de otros
como las tuyas propias.

Con pasión o ternura
recibe historias de otros mundos
cómo si fueran tuyos.

Haz de su vida
tus vidas.
Vive y vívelas.



dissabte, 10 d’abril de 2010


Camins recòndits, que em porteu endavant.
Laberints d’ombres xinesques, que porteu color.
Horitzons llunyans que dibuixeu el destí.
Tot plegat ... somnis.

Carrerons estrets,
humitats i pols,
fam al mon.

Grans espectacles de llum i foc,
grans atraccions d’aigua i joc,
Miratges

Un dia l’horitzó s’esvaeix,
deixant tan sols humitat i pols.
un mon gris, com el temps.

Camins recòndits, que em porteu endavant.
Laberints d’ombres xinesques, que porteu color.
Horitzons llunyans que dibuixeu el destí.
Tot plegat ... somnis

diumenge, 31 de gener de 2010

Record


El record és un instant perdut,
un temps  que es va escapolir,
que no vaig saber fer perdurar.
Un moment viscut i deixat anar.
Un sospir a la nit oblidat.
Un enyor permanent.

El record és el temps inexistent,
un passeig acabat,
un silenci estrepitós.
És el dia que va ser,
la paraula que no es va dir,
el sentiment que vas contenir.

El record és l’esperança de tenir
allò que no vas deixar anar.
De tornar a sentir allò que ja vas sentir.
El desig de tornar a començar,
de retrobar l’instant enyorat
de redreçar els errors del passat.

El record és voler veure
el que no vas saber mirar,
Un instant perdut,
el temps que es va escapolir,
un sospir a la nit oblidat.

dissabte, 30 de gener de 2010


Un instant d'angoixa.
El temps passa, inexorable,
què ens queda?
Tant sols l’angoixa.

Un segon de felicitat.
El temps passa, immutable,
què ens queda?
Tan sols el record.

dimecres, 27 de gener de 2010


Una llum nova,
el somriure a la mirada,
un diamant a la paraula
Dic adéu, lluent,
i m‘esvaeixo.