divendres, 20 d’agost de 2010


El vol d’una veu amagada
entre mig de parets,
per carrerons estrets, fonedissa,
saluda l’alba assossegada.

Porta l’olor del mar al call emblanquinat,
bressolada al vespre per la marinada,
arrapada a les parets cremades,
recorda les hores passades.

Escalfor a la pell arrelada,
brillants el ulls pel sol d’estiu,
acaronats els braços nus
per l’aire impenitent.

Càlida veu
que gronxa les branques
Pàl·lida veu,
que canta a les barques.

Puja el to la Tramuntana,
el Garbí s’aplana,
baixa el sol al carrer,
salabror a la pell nua.

Veus de sorra tamisada,
surant a les dunes trencades.
Onatge cobert per la lluna
que deixa recorda a la memòria.

Veu eixordadora de la nit,
sota el cel blanc de lluna plena
fas sentir la vida silenciosa,
fosca nit il·luminada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Pots deixar el teu comentari aquí.