diumenge, 8 d’agost de 2010


No s’escolten, no s’entenen,
tan sols se senten,
arribant al goig i al dolor.
Portant la passió i l’enyor
al núvol fugaç,
fonedís al blau intens.
Remor de cotxes circulant
per aquell camí que un dia
vaig trepitjar.
Brunzit constant,
com d’un rusc d’abelles
al sol brillant,
porta la por d’acompanyant.
Converses sentides, violades,
al pati posterior vessades,
acumulant paraules, vides, dolors i passions.
Converses secretes de l’ocell
que canta a l’aire que venta els arbres.
Plàtiques intenses,
d’homes i dones,
a recer dels patis closos.
I, pacient, el núvol segueix,
solitari en el blau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Pots deixar el teu comentari aquí.