31 de desembre, 2012

Sempre somiem

Sempre somiem que l'entrada d'un nou any ens portarà felicitat, pau, amor, i tot allò altre que realment necessitem. El dia a dia, però, ens obre els ulls a una realitat absoluta. Els desitjos no es compleixen per que si. Ningú, en aquesta vida, i al meu entendre en cap altre tampoc, no ens regala res. Què vull expressar amb això? Senzillament que els desitjos i les realitats possibles no tenen res a veure. 

Ara be, si cadascú de nosaltres som capaços d'afrontar la vida, el nostre dia a dia particular, amb un esperit de solidaritat amb la vida, amb la natura, amb el que ens envolta... Si som capaços de mantenir la vista, la ment oberta al nostre entorn, si comencem a viure els petits gestos, els petits "imputs" que contínuament rebem, també de la natura, ¡¡ sobre tot de la natura !!, com allò que te importància i que fins ara hem oblidat, llavors, potser si que els nostres desitjos, que sempre son expressats amb la major de les il·lusions, tindran una base certa per poder-se acomplir.

Un sol radiant
enceta el nou dia
encara la lluna ...

En aquestes dates, tothom, sense distinció, tenim un plus de bona voluntat. Tots volem realment que la resta de la humanitat tingui felicitat, amor, pau i vida per endavant. Tot i la gran crisi econòmica que estem patint, tot i les grans dificultats que individualment suportem, volem el millor per els altres. Volem el millor per tots vosaltres.

L'esperança que les coses poden anar millor sempre la tindrem. En definitiva, això és el que ens ha de mantenir vius.

Encara que
sigui un somni.
No rieu del meu desig.

Siempre soñamos que la llegada de un nuevo año traerá felicidad, paz amor y todo aquello que realmente necesitamos. Pero el día a día nos deja ver una realidad absoluta. Los deseos no se cumplen porque si. Nadie en esta vida, y a mi entender tampoco en ninguna otra, nos regala nada. ¿Qué quiero decir con esto? Simplemente que los deseos y las realidades posibles no tienen nada que ver.

Ahora bién. Si cada uno de nosotros fuesemos capaces de afrontar nuestro día a día particular con un espíritu solidario para con la vida, con la naturaleza, con todo lo que nos rodea ... si fueramos capaces de mantener la vista, la mente, abiertos a nuestro entorno, si empezamos a vivir los pequeños gestos, lo pequeños imputs que recibimos continuamente, también de la naturaleza, ! sobre todo de ella ¡ como aquello que tiene verdadera importancia, y hasta ahora teníamos olvidado, entonces quizas si que nuestros deseos, que siempre son expresados con la mayor ilusión, tendrán una base real para poderse cumplir.

Un sol radiante
inicia el nuevo día
aún la luna...

En estas fechas, todo el mundo sin distinciones, tenemos un plus de buena voluntad. Todos queremos realmente que el resto de la humanidad tenga felicidad, amor, paz y vida por delante. A pesar de la gran crisis económica que padecemos y de las grandes dificultades que individualmente soportamos, queremos lo mejor para todos.

La esperanza de que las cosas pueden ir mejor siempre la tendremos. En definitiva, es lo que nos ha de mantener vivos.

Aunque sea un sueño
no riais de mis deseos

29 de desembre, 2012

Com somriu ¡¡


Com somriu ¡¡
Queden marcades 
les potes de gall.

Como sonríe  ¡¡.
Quedan marcadas
las patas de gallo.

Ningú al camins


Ningú als camins.
El cantar dels ocells ...
i les campanes

Nadie en el camino.
El cantar de los pájaros ...
y las campanas

Lluna vermella

Lluna vermella.
Al alba es posa
darrere les muntanyes

Luna roja.
Al alba se pone
detras de las montanyas

27 de desembre, 2012

Boirina de dia


Boirina de dia. 
Tot difuminat 
fins els cims blancs 

Neblina de día. 
Hasta las cimas blancas 
todo borroso

Entre roques i alzines


Entre roques i alzines.
segueix el camí 
la tanca.

Entre rocas y encinas.
Sigue el camino
la valla.

Cabretes al cel


Cabretes al cel.
Diu el pagès 
que vindrà pluja.

Borreguillos.
El campesino dice
que lloverá

26 de desembre, 2012

Passes canviades


Passes canviades,
sota els paraigües 
caminen tranquil•les.

Pasos cambiados.
Bajo los paraguas
caminan tranquilas

21 de desembre, 2012

El coloms quiets

Els coloms quiets
com notes al pentagrama.
Alta tensió.

Las palomas quietas
como notas de pentagrama ...
Alta tensión

20 de desembre, 2012

Cruixir de fulles

Cruixir de fulles
en el camí.
Els meus passos també.

Crujir de hojas
en el camino.
También mis pasos

18 de desembre, 2012

Llums de festa

Versió de "Tan guarnit ¡¡"
Llums de festa.
El captaire amb un got
segut al portal

Luces de fiesta.
El mendigo con un vaso
en el portal.

17 de desembre, 2012

Tan guarnit ¡¡

Tant guarnit ¡¡
El captaire, amb el got,
al carrer estret.

Tan engalanado ¡¡
El mendigo, con el vaso,
en la calleja.


16 de desembre, 2012

Batuda de senglar

Batuda de senglar.
Trencant el silenci,
lladrucs i trets

Batida de jabalí.
Rompiendo el silencio
ladridos y tiros

Mig desembre

Mig desembre
al voral del camí
¡¡ llengua de bou ¡¡

Mediado Diciembre
en el margen del camino
¡¡ lengua de vaca ¡¡

L'esmolador ¡¡

L'esmolador ¡¡
Avui al carrer sona
el bufacanyes.

El afilador ¡¡
Hoy en la calle suena
la flauta de pan.

15 de desembre, 2012

Sota les voltes (v02)

Variació sobre l'anterior (Sota les voltes)

Sota les voltes
olor a eucaliptus.
Mercat setmanal

En las arcadas,
olor a eucalipto.
Mercado semanal.

Sota les voltes

Sota les voltes,
l'eucaliptus florit ...
Mercat setmanal.

En las arcadas,
el eucalipto en flor ...
Mercado semanal.

Estàtic al cel

Estàtic al cel,
el xoriguer aguaita.
batent les ales.

Observa el cernícalo
estático en el cielo.
Batir de alas.

BECADA

BECADA

Quan arriben aquests dies de "previ-hivern", a les acaballes de la tardor, i amb els cims del Pirineu una mica emblanquinats (no massa, la veritat, a finals de tardor la cosa no dona per més), quan el fred comença a fer-se present a primera hora del matí, quan les boires tardorenques, tan persistents, van desapareixent a poc a poc, s'albira el Nadal.

És un temps una mica incert, s'acaben el bolets, la batuda del senglar resulta prolongada per l'excés d'unitats, sovintegen les notícies d'accidents de caça, i els amics de la ploma ja esperen neguitosos la becada.

Matí gebrat que
deixa blanc el paisatge.
Arriba l'hivern.


Cuando llegan los días de "pre-invierno", a finales de otoño, con los Pirineos ligeramente enblanquecidos (no mucho, la verdad, a final de otoño no da más de sí), cuando el frío empieza a aparecer a primera hora por la mañana, cuando la nieblas otoñales, tan persistentes, va desapareciendo poco a poco, se percibe la Navidad.

Es una época un poco incierta, se acaban las setas, las batidas de jabalies se prolongan por el exceso de indivíduos, menudean las notícia de accidentes de caza, i los amigos de la pluma esperan nerviosos a la becada.

Escarcha matinal
que deja blanco el paisaje.
Llega el invierno.

11 de desembre, 2012

Arribat al cim


Arribat al cim,
tot es fa borrós.
El camí és clar.

Alcanzada la meta
todo es borroso.
El camino, claro.

Fixada al fang

Fixada al fang
la petjada d'un gos.
El glaç, trencat.


Fija en el barro
la huella de un perro.
El hielo, roto

10 de desembre, 2012

Capcot

Capcot,
el blat rumia el seu destí,
assedegat.
Pentina els seus cabells,
enrogits pel sol
d'un juny primerenc.
Corsecat,
dia rere dia,
acota el cap ...
desesperat.

Sobre el bassal

Sobre el bassal.
les darreres fulles.
Encara degoten

Sobre el charco
las últimas hojas.
Aún gotean.

09 de desembre, 2012

A l'horitzó

A l'horitzó
núvols i vent barrejats
Bufa el torb.

En el horizonte,
mezclados nubes y viento.
Fuerte cellisca.

08 de desembre, 2012

Gairebé migdia


Gairebé migdia.
La lluna minvant
entre les branques.

Casi mediodía.
La luna menguante
entre las ramas

Al mig del camí

Al mig del camí
tocant les roderes -
el rastre d'un llimac.

En el camino
tocando las roderas -
rastro de una babosa

06 de desembre, 2012

Grana negre

Grana negre
entre fulles verdes.
El pit-roig ...

Semillas negras
entre las hojas verdes.
El petirrojo ...

Encara sense sol

Encara sense sol
el cel ben rosat.
També la neu.

Todavía sin sol
el cielo rosado.
También la nieve.

04 de desembre, 2012

Rere els núvols

Rere els núvols
el reflex apagat.
Mitja lluna.

Tras las nubes
su reflejo apagado.
Media luna

02 de desembre, 2012

Fumeja el terra



Fumeja el terra,
glaçat de matinada.
Finals de tardor.

Humea la tierra,
helada de madrugada.
Fin de otoño

27 de novembre, 2012

Torna la merla

Torna la merla.
Entre soroll de cotxes
la seva cançó.

Vuelve el mirlo.
Entre ruido de coches
suena su canción

Sense horitzó

Sense horitzó.
Només grans núvols
i vent de tardor.

Sin horizonte.
Solo grandes nubes
y viento otoñal.

25 de novembre, 2012

Camps llaurats


Camps llaurats.
La boira enbolcalla
arbres sense fulla.

Campos labrados.
La niebla envuelve
árboles sin hoja

19 de novembre, 2012

Brisa de tardor

Brisa de tardor.
Vermella, s'enlaira
la fulla del pruner.

Brisa otoñal.
Levanta la hoja roja
del ciruelo.

18 de novembre, 2012

Brolla la font



Brolla la font.
Fulles grogues onegen
a la bassa

Brota la fuente.
Ondean hojas amarillas
en la balsa


Bassa

Regueró d'aigua
entre fulles caigudes.
La bassa plena

Reguero de agua
entre hojas caidas.
La balsa llena

16 de novembre, 2012

Gebre

Camp gebrat
cobert per la boira -
Silenci d'hivern.

Campo escarchado
lo cubre la niebla -
Silencio invernal.

15 de novembre, 2012

Cireretes de pastor



Arboç de tardor.
Cireretes vermelles
voltades de flors.

Madroño otoñal.
Rodeados de flores 
sus frutos rojos.

13 de novembre, 2012

Pluja

Semblava pluja ...
Aire movent fulles,
remor de tardor.

Parecía lluvia ...
Aire al mover hojas,
rumor de otoño.

12 de novembre, 2012

Colors

Alzina i roure.
Colors de mitja tardor
de bon matí

Encina y roble.
Colores de medio otoño
al amanecer.

11 de novembre, 2012

Lligabosc

Lligabosc.
Al peu de l'alzinar
les cassoletes

Madreselva.
Al pie del encinar
las cazuelitas.


30 d’octubre, 2012

Cercles


Cercles concèntrics
al recés de la riera.
Cel ennuvolat

En el remanso,
círculos concéntricos.
Cielo nuboso.

Sàlvia


La sàlvia en flor, 

i a la tebior del sol ... 
- remor de veus - 




La salvia en flor, 
y al calorcillo del sol ... 
- rumor de voces -

22 d’octubre, 2012

Mussol


Núvols trencats 

entenebrint la vall. 
Encara un mussol ¡ 



Nubes rotas 
oscureciendo el valle. 
Todavía un búho ¡

Pluja


Ja vermelles, 

cobreixen el terra... 
Pluja i vent. 



Ya rojas, 
recubren el suelo ... 
Lluvia y viento

17 d’octubre, 2012

L'avi


Els nens juguen

i l'avi, a l'ombra dormint. 
Sargantanes al sol. 




Juegan los niños ... 
a la sombra el abuelo durmiendo. 
Al sol las lagartijas

16 d’octubre, 2012

Orión


Surtint al jardí, 

Orión al cel. 
- la cuina cremada - 



Al salir al jardín, 
Orión en el cielo. 
- la cocina quemada -

Garses


El sol es pon 

entre els pollancres. 
Les garses, cridant. 




Se pone el sol 
entre los chopos. 
Las urracas, gritando.

15 d’octubre, 2012

Blanc


Blanc als cims, 

sobre la plana blanca. 
Neu de tardor. 



En las cimas, blanco, 
sobre la meseta blanca. 
Nieve de otoño.

10 d’octubre, 2012

Espiga


Acota el cap 

ja daurat l'espiga. 
Sol d'agost. 



Amorra su cabeza 
ya dorada la espiga. 
Sol de Agosto. 

Òliva


El cant de l'òliba 

acompanyant Bethoven. 
Nit d'octubre. 


El canto de la lechuza 

acompañando Bethoven. 
Noche de Octubre.

07 d’octubre, 2012

Teranyines


Entre els matolls 

! teranyines amb boira ¡ 
Matins de tardor. 




Entre matorrales 
! telarañas con niebla ¡ 
Mañanas de otoño.

05 d’octubre, 2012

Migdia


Per ponent 

la blanca ombra lunar ... 
¡ a migdia ! 



Por poniente 
la blanca sombra lunar ... 
¡ a mediodía !

02 d’octubre, 2012

Acàcia




Per la cinglera 
avança el corriol. 


Se sent l'acàcia ¡¡ 



Por la cresta

avanza el sendero. 


Se oye la acacia ¡¡

01 d’octubre, 2012

Pardals


L'avet del veí
retallat als núvols grisos. 

Surten tres pardals. 


El abeto del vecino 

recortado en el gris de las nubes. 
Salen tres gorriones ¡ 

25 de setembre, 2012

Falgueres

Pluja tardana.
Al terra assedegat,
falqueres seques.

Llúvia tardía.
En el suelo sediento, 
los helechos secos

Sortint del treball

Sortint del treball...
! Quina posta de sol
ja sense pluja ¡

Al salir del trabajo...
! Que puesta de sol,
ya sin lluvia ¡

24 de setembre, 2012

Ratpenat

Erràtic i àgil
el vol del ratpenat.
També el gat ...

Errático y ágil
el vuelo del murciélago.
También el gato ...

Sobre un núvol prim

Sobre un núvol prim

quatre ànecs en fila...

També rogencs ¡¡


Sobre una delgada nube

cuatro patos en fila ...

Igual de rojizos ¡¡

22 de setembre, 2012

Olor de resina

Olor de resina.

Amaga la merla el niu

entre els matolls.


Olor de resina.

El mirlo esconde el nido

entre matorrales

21 de setembre, 2012

Voreja el camí

Voreja el camí

el silenci del bosc.

Al fons, esquelles.


Bordea el camino

el silencio del bosque.

Al fondo, cencerros.

20 de setembre, 2012

Guatlla

Salta la guatlla ¡
Entre camps segats
serpeja el camí.

Salta la codorniz ¡
Entre campos segados
serpentea el camino.

Carbassa

Rere l'aigua
llueix el verd de l'hort.
Flor de carbassa.

Tras el agua
luce el huerto verde.
Flor de calabaza.

Passa el temps...


De forma inexorable, les estacions canvien la imatge de la nostra terra. El transcurs del temps, el pas de les hores, boires i núvols, vents, pluges o clarianes, conformen l'entorn de la nostra vida. La tardor canvia els colors dels boscos. Més grisenca l'alzina, marró la fulla del roure... fent catifes al bosc. I a casa nostra, algun esporàdic groc o vermell dels arços o el faig amagats.

Els camps marrons de terra llaurada a l'espera dels freds de l'hivern. Qui sap si neu abundant. Enriquidora com la boira que, dia per altre, es deixarà veure, amagant el sol. I també, perquè no, aquest blau intens del cel, acompanyant el sol de mig matí, que amb la seva lleu escalfor no permetrà que el terra glaci, ajudant la llavor plantada a germinar.

El primer verd
humit de boira.
Tant de bo...

I el verd traurà el cap, entre terrossos trencats, pàl·lid i tendre. Amb més hores de claror puntegen el roure i l'alzina. I escalfa més el sol, donant empenta a boscos i conreus. Amb les pluges de primavera els rierols nodreixen les deus d'aigua, i fan cantar les fonts de la comarca. Creix el blat, agafant color i vigor. Madurant.

Senyoreja el sol, inclement, madurant els fruits a l'arbre, i endolcint-los. Enrossint els plomalls al camp i daurant el gra, dia a dia mes pesant, fins a fer-lo acotar el cap. I seguem i endrecem la collita, arrenglerades al camp les grans bales de palla. Rostoll cremat que queda, eixut, a l'espera del tractor. I passen els dies, l'un rere l'altre, lentament...

Temps d'estiu.
l'espiga daurada
acota el cap

DIA A DIA

DIA A DIA

El lent dia a dia, es fa pal•les de forma inexorable en la imatge que de la nostre terra tenim. El transcurs del temps, el pas de les hores, boires i núvols, vents, pluges o clarianes, conformen l’entorn de la nostra vida. Canvien els colors dels boscos, més grisenca l’alzina, marró la fulla del roure, fins a fer catifes al terra i, a casa nostra, algun esporàdic groc o vermell dels arços o el faig amagats.

Els camps marrons de terra llaurada, a l’espera dels freds de l’hivern. Qui sap si neu abundant, enriquidora com la boira que dia per altre es deixarà veure amagant el sol. I també, per que no, aquest cel blau intens de l’hivern, que acompanya el sol de mig matí. Que amb la seva lleu escalfor no permet que el terra quedi glaçat, ajudant la llavor plantada a germinar.

marrons de tardor
ja no canta la guatlla
als camps llaurats

I arriba el dia que el verd treu el cap entre els terrossos trencats, pàl•lid i tendre. Amb més hores de claror, puntegen el roure i l’alzina i escalfa mes el sol, donant empenta als cultius, als boscos i junt amb les pluges de primavera als rierols, que nodrint-les, les fonts fan cantar. Creix el blat, agafant color i vigor.

acota el cap 
l'espiga daurada
temps d'estiu

Senyoreja el sol inclement, madurant els fruits a l’arbre, i endolcint-los, enrossint els plomalls al camp i daurant el gra, dia a dia mes pesant, fins a fer-lo acotar el cap. I seguem i garbellem la collita, arrenglerades al camp les grans bales de palla. Rostoll cremat que queda, eixut, a l’espera del tractor. I passen els dies, l’un rere l’altre, lentament



Lentamente, el día a día, se presenta en la imagen que de nuestra tierra tenemos. El transcurso del tiempo, el paso de las horas, vientos y nubes, nieblas, nubes o claros, conforman el entorno de nuestra vida. Cambia el color de los bosques. Más grisácea la encina, marrón la hoja del roble, hasta hacer alfombras en los suelos y, en nuestra comarca, algunos amarillos esporádicos, o rojos, de los arces o las hayas escondidas.

Los campos marrones de la tierra labrada, a la espera de los fríos del invierno. Quien sabe si nieve abundante, enriquecedora como la niebla que de día en día se deja ver ocultando el sol. Y también, por que no, este cielo azul intenso del invierno, que acompaña el sol a media mañana. Que con su suave calor no permite que se congele la tierra , ayudando a la semilla plantada a germinar.

marrón de otoño
ya no canta la codorniz
en los campos labrados

Y llega el día en que el verde asoma entre los trozos de tierra compactada, tierna y pálida. Con más horas de sol, despuntan el roble y la encina, y el sol calienta más, dando fuerza a los cultivos, a los bosques y, con las lluvias de primavera, a las rieras, que alimentandolas, hacen cantar a las fuentes. El trigo crece, coge color i fuerza.

inclina la cabeza
la espiga dorada
tiempo de verano

El sol se hace el amo, sin piedad, madurando los frutos en el árbol, endulzándolos, tostando en el campo los plumeros, y dorando el grano, cada día más pesado, hasta hacerle bajar la cabeza. Y segando y cribando la cosecha, alineadas las grandes balas de paja en el campo. El rastrojo que quemado en el campo, seco, esperando el tractor. Y pasan los días, uno tras otro, lentamente...

19 de setembre, 2012

Groga i negre

Groga i negre

la salamandra, al camí.

Bambú onejant.


Amarilla i negra

en el camino, la salamandra.

Ondea el bambu

18 de setembre, 2012

Orenetes

Fred de tardor.
Al fil, arrenglerades,
les orenetes.

Frío de otoño.
Alineadas en los hilos
las golondrinas.

Plugim de tarda

Plugim de tarda.

Ja no s'olora

el til·ler del parc.


Llovizna de tarde.

Ya no se huele

el tilo del parque

17 de setembre, 2012

Aglà

Regalims d'aigua.
A la gran llosa grisa
brota l'aglà.

Regueros de agua.
En la gran losa gris
germina una bellota.

16 de setembre, 2012

Matinada

Matinada.
Al obrir la finestra,
el cant dels ocells.

Amanecer.
Al abrir la ventana,
el canto de los pájaros.

El so d'aigua

El so d'aigua

abans de veure les gotes.

S'il·lumina el cel.


Sonido de agua

antes de ver las gotas.

Se ilumina el cielo

15 de setembre, 2012

Àguila

Seguint el sol
els núvols s'esvaeixen.
L'àguila, immobil.

Siguiendo al sol,
se deshacen las nubes.
El águila inmovil.

Bedoll

Dansen inquietes
les fulles del bedoll.
Alguna marxa.

Danzan inquietas
las hojas del abedul.
Alguna se va.

12 de setembre, 2012

Guilla

Camí del cingle
el sol trenca la boira.
- la guilla absent

Camino del risco,
el sol rompe la niebla.
- La zorra, ausente

22 d’abril, 2012


Llarg lament al cel llençat,
Gest truncat.
Incontenible, el dolor infinit cavalca sobre humanes passions,
per difuses raons desfermades.
Imprecises paraules etzibades amb ocults afanys,
com sempre, als Deus d’avui sotmesos.
Tràgic, el dolor referma les raons, poderoses, dels senyors.
Història és història.
Cercle infinit, figura perfecta.
Emergint del gest petrificat, la ràbia escampa el seu dol,
I el fa fort, i el sustenta en el temps,
L’eternitza en la memòria.
El crit desferma la passió per la lluita.
Incontenible pesar que necessita apaivagar
el record del que i el com.
Inconcebible dolor que necessita ser cridat,
ser llençat a un cel, avui,
encara blau.