25 de setembre, 2012

Falgueres

Pluja tardana.
Al terra assedegat,
falqueres seques.

Llúvia tardía.
En el suelo sediento, 
los helechos secos

Sortint del treball

Sortint del treball...
! Quina posta de sol
ja sense pluja ¡

Al salir del trabajo...
! Que puesta de sol,
ya sin lluvia ¡

24 de setembre, 2012

Ratpenat

Erràtic i àgil
el vol del ratpenat.
També el gat ...

Errático y ágil
el vuelo del murciélago.
También el gato ...

Sobre un núvol prim

Sobre un núvol prim

quatre ànecs en fila...

També rogencs ¡¡


Sobre una delgada nube

cuatro patos en fila ...

Igual de rojizos ¡¡

22 de setembre, 2012

Olor de resina

Olor de resina.

Amaga la merla el niu

entre els matolls.


Olor de resina.

El mirlo esconde el nido

entre matorrales

21 de setembre, 2012

Voreja el camí

Voreja el camí

el silenci del bosc.

Al fons, esquelles.


Bordea el camino

el silencio del bosque.

Al fondo, cencerros.

20 de setembre, 2012

Guatlla

Salta la guatlla ¡
Entre camps segats
serpeja el camí.

Salta la codorniz ¡
Entre campos segados
serpentea el camino.

Carbassa

Rere l'aigua
llueix el verd de l'hort.
Flor de carbassa.

Tras el agua
luce el huerto verde.
Flor de calabaza.

Passa el temps...


De forma inexorable, les estacions canvien la imatge de la nostra terra. El transcurs del temps, el pas de les hores, boires i núvols, vents, pluges o clarianes, conformen l'entorn de la nostra vida. La tardor canvia els colors dels boscos. Més grisenca l'alzina, marró la fulla del roure... fent catifes al bosc. I a casa nostra, algun esporàdic groc o vermell dels arços o el faig amagats.

Els camps marrons de terra llaurada a l'espera dels freds de l'hivern. Qui sap si neu abundant. Enriquidora com la boira que, dia per altre, es deixarà veure, amagant el sol. I també, perquè no, aquest blau intens del cel, acompanyant el sol de mig matí, que amb la seva lleu escalfor no permetrà que el terra glaci, ajudant la llavor plantada a germinar.

El primer verd
humit de boira.
Tant de bo...

I el verd traurà el cap, entre terrossos trencats, pàl·lid i tendre. Amb més hores de claror puntegen el roure i l'alzina. I escalfa més el sol, donant empenta a boscos i conreus. Amb les pluges de primavera els rierols nodreixen les deus d'aigua, i fan cantar les fonts de la comarca. Creix el blat, agafant color i vigor. Madurant.

Senyoreja el sol, inclement, madurant els fruits a l'arbre, i endolcint-los. Enrossint els plomalls al camp i daurant el gra, dia a dia mes pesant, fins a fer-lo acotar el cap. I seguem i endrecem la collita, arrenglerades al camp les grans bales de palla. Rostoll cremat que queda, eixut, a l'espera del tractor. I passen els dies, l'un rere l'altre, lentament...

Temps d'estiu.
l'espiga daurada
acota el cap

DIA A DIA

DIA A DIA

El lent dia a dia, es fa pal•les de forma inexorable en la imatge que de la nostre terra tenim. El transcurs del temps, el pas de les hores, boires i núvols, vents, pluges o clarianes, conformen l’entorn de la nostra vida. Canvien els colors dels boscos, més grisenca l’alzina, marró la fulla del roure, fins a fer catifes al terra i, a casa nostra, algun esporàdic groc o vermell dels arços o el faig amagats.

Els camps marrons de terra llaurada, a l’espera dels freds de l’hivern. Qui sap si neu abundant, enriquidora com la boira que dia per altre es deixarà veure amagant el sol. I també, per que no, aquest cel blau intens de l’hivern, que acompanya el sol de mig matí. Que amb la seva lleu escalfor no permet que el terra quedi glaçat, ajudant la llavor plantada a germinar.

marrons de tardor
ja no canta la guatlla
als camps llaurats

I arriba el dia que el verd treu el cap entre els terrossos trencats, pàl•lid i tendre. Amb més hores de claror, puntegen el roure i l’alzina i escalfa mes el sol, donant empenta als cultius, als boscos i junt amb les pluges de primavera als rierols, que nodrint-les, les fonts fan cantar. Creix el blat, agafant color i vigor.

acota el cap 
l'espiga daurada
temps d'estiu

Senyoreja el sol inclement, madurant els fruits a l’arbre, i endolcint-los, enrossint els plomalls al camp i daurant el gra, dia a dia mes pesant, fins a fer-lo acotar el cap. I seguem i garbellem la collita, arrenglerades al camp les grans bales de palla. Rostoll cremat que queda, eixut, a l’espera del tractor. I passen els dies, l’un rere l’altre, lentament



Lentamente, el día a día, se presenta en la imagen que de nuestra tierra tenemos. El transcurso del tiempo, el paso de las horas, vientos y nubes, nieblas, nubes o claros, conforman el entorno de nuestra vida. Cambia el color de los bosques. Más grisácea la encina, marrón la hoja del roble, hasta hacer alfombras en los suelos y, en nuestra comarca, algunos amarillos esporádicos, o rojos, de los arces o las hayas escondidas.

Los campos marrones de la tierra labrada, a la espera de los fríos del invierno. Quien sabe si nieve abundante, enriquecedora como la niebla que de día en día se deja ver ocultando el sol. Y también, por que no, este cielo azul intenso del invierno, que acompaña el sol a media mañana. Que con su suave calor no permite que se congele la tierra , ayudando a la semilla plantada a germinar.

marrón de otoño
ya no canta la codorniz
en los campos labrados

Y llega el día en que el verde asoma entre los trozos de tierra compactada, tierna y pálida. Con más horas de sol, despuntan el roble y la encina, y el sol calienta más, dando fuerza a los cultivos, a los bosques y, con las lluvias de primavera, a las rieras, que alimentandolas, hacen cantar a las fuentes. El trigo crece, coge color i fuerza.

inclina la cabeza
la espiga dorada
tiempo de verano

El sol se hace el amo, sin piedad, madurando los frutos en el árbol, endulzándolos, tostando en el campo los plumeros, y dorando el grano, cada día más pesado, hasta hacerle bajar la cabeza. Y segando y cribando la cosecha, alineadas las grandes balas de paja en el campo. El rastrojo que quemado en el campo, seco, esperando el tractor. Y pasan los días, uno tras otro, lentamente...

19 de setembre, 2012

Groga i negre

Groga i negre

la salamandra, al camí.

Bambú onejant.


Amarilla i negra

en el camino, la salamandra.

Ondea el bambu

18 de setembre, 2012

Orenetes

Fred de tardor.
Al fil, arrenglerades,
les orenetes.

Frío de otoño.
Alineadas en los hilos
las golondrinas.

Plugim de tarda

Plugim de tarda.

Ja no s'olora

el til·ler del parc.


Llovizna de tarde.

Ya no se huele

el tilo del parque

17 de setembre, 2012

Aglà

Regalims d'aigua.
A la gran llosa grisa
brota l'aglà.

Regueros de agua.
En la gran losa gris
germina una bellota.

16 de setembre, 2012

Matinada

Matinada.
Al obrir la finestra,
el cant dels ocells.

Amanecer.
Al abrir la ventana,
el canto de los pájaros.

El so d'aigua

El so d'aigua

abans de veure les gotes.

S'il·lumina el cel.


Sonido de agua

antes de ver las gotas.

Se ilumina el cielo

15 de setembre, 2012

Àguila

Seguint el sol
els núvols s'esvaeixen.
L'àguila, immobil.

Siguiendo al sol,
se deshacen las nubes.
El águila inmovil.

Bedoll

Dansen inquietes
les fulles del bedoll.
Alguna marxa.

Danzan inquietas
las hojas del abedul.
Alguna se va.

12 de setembre, 2012

Guilla

Camí del cingle
el sol trenca la boira.
- la guilla absent

Camino del risco,
el sol rompe la niebla.
- La zorra, ausente