dijous, 20 de setembre de 2012

Passa el temps...


De forma inexorable, les estacions canvien la imatge de la nostra terra. El transcurs del temps, el pas de les hores, boires i núvols, vents, pluges o clarianes, conformen l'entorn de la nostra vida. La tardor canvia els colors dels boscos. Més grisenca l'alzina, marró la fulla del roure... fent catifes al bosc. I a casa nostra, algun esporàdic groc o vermell dels arços o el faig amagats.

Els camps marrons de terra llaurada a l'espera dels freds de l'hivern. Qui sap si neu abundant. Enriquidora com la boira que, dia per altre, es deixarà veure, amagant el sol. I també, perquè no, aquest blau intens del cel, acompanyant el sol de mig matí, que amb la seva lleu escalfor no permetrà que el terra glaci, ajudant la llavor plantada a germinar.

El primer verd
humit de boira.
Tant de bo...

I el verd traurà el cap, entre terrossos trencats, pàl·lid i tendre. Amb més hores de claror puntegen el roure i l'alzina. I escalfa més el sol, donant empenta a boscos i conreus. Amb les pluges de primavera els rierols nodreixen les deus d'aigua, i fan cantar les fonts de la comarca. Creix el blat, agafant color i vigor. Madurant.

Senyoreja el sol, inclement, madurant els fruits a l'arbre, i endolcint-los. Enrossint els plomalls al camp i daurant el gra, dia a dia mes pesant, fins a fer-lo acotar el cap. I seguem i endrecem la collita, arrenglerades al camp les grans bales de palla. Rostoll cremat que queda, eixut, a l'espera del tractor. I passen els dies, l'un rere l'altre, lentament...

Temps d'estiu.
l'espiga daurada
acota el cap

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Pots deixar el teu comentari aquí.