dijous, 13 de maig de 2010

Julia


Llum de l’alba, ennuvolada.
Incert esclat de joia,
Miratge, feble, que enamores.

Vius al meu pensament,
al meu record emboireges

No nata esperança preuada,
alegria breument viscuda.
El meu anhel t'enyora.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Pots deixar el teu comentari aquí.