dissabte, 9 d’abril de 2011


Vaig sentir el riu.
Aigua clara, cristal•lina.
Brollar incontenible a la teva vida.

Vaig sentir el vent
brandar incansable,
aixecant la neu del teu cim.

Vaig veure el torb
pentinar la cinglera,
perceptible invisibilitat.

Núvol blanc,
que m’amanyagues.

Blanc horitzó truncat
dibuixat sobre un cel blau,
en el blanc difuminat

Límit esquerp, blanc punxent
que en un clos
la plana confines.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Pots deixar el teu comentari aquí.