diumenge, 30 de gener de 2011


En somort,
lentament, tenaç,
el caliu manté el foc viu.

Crema les pells del mon.
Pausadament.

Corre el temps, sense treva
Vola el dia, cau la nit.

El caliu es manté,
colgat en el gris tebi de la cendra.
Esperant la ventada atiadora.

Ulls espurnejants que, expectants,
guaiten els núvols passar.

Esperances mai perdudes,
intensament viscudes, somiades.
Dolorosament aplaçades.

En somort viuen els somnis
fantasies trenades
amb un raig del sol de matinada.

Raig de sol que escalfa el cor,
reconforta l’ànima i reviu l’esperança.

En somort,
lentament, tenaç,
espero la ventada atiadora.

Espero aflamar fantasies
trenades per la lluna nova.

Així és com somio,
esperant un raig del sol de matinada,

Així és com espero
l’espurna del teus ulls,
la mirada clara de la lluna d'hivern.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Pots deixar el teu comentari aquí.