diumenge, 13 de desembre de 2009


Una onada, arrissada,
Blanca com la neu
Escuma lluent,

Lleugera vida la teva,
Etèria.
Fugaç

Què busques en aquest mon
No pertanys a aquest lloc,
fuig, oblidat de mi.

No em coneguis, que no et vull
No m’esperis que no hi soc.
No m’estimis, que ja he mort.

Una onada, arrissada,
blanca com la neu
arriba a la platja i mor

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Pots deixar el teu comentari aquí.