No espero ni desitjo.
No somio, ja no.
El temps és el que és
i no hi sóc viu per viure’l.
Dies d’obligacions i deures,
senyals perduts i insignificants,
sense cap importància per ningú.
Vols viure’l, tu?
No vull pas ser jo
qui un dia i un altre
senti el somni com la vida,
senti el somni com real.
Dies festius, de dolor amagat
Temps d’engany artificial.
Tot i així bon Nadal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari aquí.