diumenge, 29 de maig de 2011


La teva pell, nua
sobre el mantell blanc del llençol,
amb les seves imperfeccions, reposada ....
La teva pell, que em dona vida,
càlida en el fred del meu hivern.
daurada pel sol d'estiu.

Transparent, es deixa acaronar, tendrament.
Recull un calfred i demana,
amb urgència la passió del temps.
Transmet, sensual, el plaer.

Els seus camins, ansiosos de ser caminats.
Els seus racons delerosos de ser descoberts.
Crida en silenci el clot de l’esquena,
brillant de passió continguda.
Atreu la llum transparent
de la lluna nova, impacient.

La teva pell nua,
clara llum de lluna plena al bressol
guia dels meus passos,
perduts en l’oblit del record.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Pots deixar el teu comentari aquí.