dissabte, 11 de juny de 2011


L'albada es fa present, empeny la nit i creix.
M'és permès, avui, viure la tènue llum de l'alba.

A l’horitzó, lleument clareja la nit, i en aquest màgic instant
els somnis s'arrengleren, vibrants amb el desfici del record.

L'albada apunta el dia, la seva claredat, regnant,
traça una línia invisible, penetrant la sòlida foscor de la por.

L'albada torna a néixer, empeny la nit i creix.
M'és permès avui viure la tènue llum de l'alba.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Pots deixar el teu comentari aquí.