divendres, 17 de març de 2017

No hi ha raons

No hi ha raons
per pensar que un dia
sobrevisqui al meu destí.

No hi ha raons
per pensar que el reflex
del sol ponent, al vidres
d'aquell cotxe llunyà,
arribi algun dia al meu costat.

No hi ha raons
per pensar que el verd dels
camps, que comencen a néixer,
ompli un dia la meva ànima
de res que no siguin malsons.

No hi ha raons
per pensar que aquest camí
que ara trobo, un dia o un altre
em porti a un destí diferent
d'un camí sense sortida.

No hi ha raons
per pensar que un dia
sobrevisqui al meu destí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Pots deixar el teu comentari aquí.