Una onada, arrissada,

Blanca com la neu

Escuma lluent,

Lleugera vida la teva,

Etèria.

Fugaç

Què busques en aquest mon

No pertanys a aquest lloc,

fuig, oblidat de mi.

No em coneguis, que no et vull

No m’esperis que no hi soc.

No m’estimis, que ja he mort.

Una onada, arrissada,

blanca com la neu
arriba a la platja i mor

Claror,

Un raig de sol,

La llum d’alguns pintors ...
Clar de lluna transparent.

Un sopar, una sensació...

Què tens?

Aliment de l’ànima,

Verd, blau...
Pluja

Va passar el temps.

Ahir va ser un altre dia.

Va passar el temps

i em vaig adonar que no soc jo.

Qui hi ha en mi?

Qui hi ha que jo vulgui ser,

avui o ahir.

Quan passa el temps i no vens,

Quan passa el temps i no et sento,

Quan passa el temps i no et veig

Qui hi ha que vulgui ser,

ahir o avui, aquí amb mi?

Qui vol sentir el que sento.

Qui vol mirar el que miro.

Qui vol somiar el que somio.

...

Tu em vas dir un dia...

Què em vares dir?

No ho recordo.

Eres tu?

Eres tu que em parlaves?

Eres tu que em senties,

potser em somiaves?

Eres tu que volies,

avui o ahir, ser jo?

Vine.

Anem junts a viure.

Anem junts a sentir, i riure,

A escoltar pacientment

històries de vides alienes.

Saps...

És possible.

Un dia arribaràs i,

si ho pots veure,

si ho saps veure,

ho entendràs.

Jutjar no és pas difícil.

Tan sols has de fer llei

del teu pensar.

Prejutjar és sempre fàcil.

tan sols has de no pensar.

Tot i això és possible

entendre una mirada, un gest,

la complicitat d’un silenci.

Un somriure o la rialla desbocada.

Saps ...

És possible veure la alegria,

simple, clara i ferma.

Veure una carícia,

alenada tendre d’escalfor.

Veure una papallona sobre tu.

càlid contacte d’uns llavis a la teva pell.

És possible entendre

que la vida existeix

És possible creure

que el sentir, el pensar,

l’estimar no han mort.

Saps ...

És possible ser alegria,

una carícia,

una papallona als teus llavis.

Donar i no demanar,

rebre i acceptar.

Barreja de colors.

Olors diversos,

Remor ... soroll i crits.

Conductors de taules.

Esclat de vanitats.

Volem.

Voleu ser ell,

Ser el seu reflex,

Simetritzar la seva ànima,

Tu i jo,

Tots som ell,

La seva pell roja, brillant.

Suada i càlida.

Cabell brut i empolsinat.

Per què no?

Os fa viure el vostre somni.

Farà el que no podeu fer

Voldrà el que no podeu voler.

I un dia el seguireu,

El triareu de entre tots

Qui serem, doncs?

Acluca l’ull.

El pigot treballa,

L’esquirol espera...
Venus es deixa veure.