24 de desembre, 2014

Corriol emboirat



Corriol emboirat; de sobte, el sol.
hivern a Puig Moltó

Sendero nebuloso; de pronto, el sol.
invierno en Puig Moltó


Matí d'hivern

Matí d'hivern;
des de la boira, el cant
d'un passerell

Mañana de invierno;
desde la niebla, el canto 
de un pardillo

14 de desembre, 2014

Cants d'ocells

Cants d'ocells.
a la roureda madura
dues papallones

Trinos de pájaros.
en el robledal maduro
dos mariposas

Finals d'estiu

Finals d'estiu.
la claror dels llampecs 
oculta els estels

Fin del verano.
la luz de los relámpagos
tapa las estrellas

Vent de tardor

Vent de tardor;
puntejant el corriol 
fruits d'arboç

Viento otoñal;
punteando el sendero
frutos de madroño

15 de novembre, 2014

Ikebana

Ikebana creat per Maria Teresa Riera
(Sant Julià de Vilatorta)


Ikebana;
els colors de tardor
sortint de l'aigua

Ikebana;
los colores de otoño
saliendo del agua

Va clarejant

Va clarejant;
a l'altre horitzó
la lluna plena

Amaneciendo;
en el otro horizonte
la luna llena

06 de novembre, 2014

Fred tardorenc


Fred tardorenc;
en sortir del túnel...
la lluna plena

Frío de otoño;
al salir del tunel...
la luna llena

02 de novembre, 2014

Nit de pluja

Nit de pluja,
ja va envermellint
el bambú sagrat

Noche de lluvia;
ya va enrojeciendo
el bambú sagrado

Alba rosada


Alba rosada;
vermell a la paret...
de Vinya verge

Alba rosada;
el rojo en la pared...
de Viña virgen

El sol neixent

El sol neixent.
el caminant segueix
el cant dels ocells

El sol naciente.
el caminante sigue
el canto de los pàjaros

Matí d'estiu

Matí d'estiu;
l'ombra d'un aguilot
al camp de soja

Mañana estival;
la sombra de un busardo
sobre la soja

11 d’octubre, 2014

L'ERA DEL CHIP

L'era del chip

Introducció

No, quan vaig decidir deixar la Ciutat no sabia realment el que em podia esperar. El teixit de relacions que fins llavors m’havien mantingut a la vida social i cultural va desaparèixer sobtadament el mateix dia en què, confidencialment, vaig explicar a un parell de coneguts els meus projectes. Ho havia d’haver previst.

Abandonar la Ciutat, amb la seva gran oferta social, cultural, comercial i lúdica, podia representar un gran trasbals per mi, però se’m presentava com l’única opció possible. Tots aquells racons i raconades que tantes vegades havia recorregut, passejant en solitari, i que em portaven a un món imaginari en el qual les persones es podien relacionar i crear vincles entre si, més enllà dels establerts pel nostre sistema, desapareixerien de la meva vida. Però de fet... per què els volia si tan sols creaven il·lusions.

Aquells carrerons humits i bruts que transmetien una sensació de permanent inseguretat i a la vegada d’acolliment, no eren si no un més dels paranys que la Ciutat havia creat al llarg dels anys per sotmetre les voluntats de tots nosaltres i controlar tot allò que fugis dels estàndards establerts. Tot allò que podia representar una desviació respecte de la Norma era considerat sospitós, una anomalia, i en conseqüència representava de manera immediata un primer estadi per l’aïllament social.

Cada dia més, els diversos equips electrònics s’anaven perfeccionant i el seu ús s’estenia a edats més joves. Sempre estaves connectat per un mitjà o un altre, i això era utilitzat per les grans corporacions, amb la connivència del Sistema del qual formaven part important, per saber sempre on érem, que fèiem, que preníem, llegíem, menjàvem...

Marginals, desposseïts, pensadors, escriptors... sempre havien estat considerats com elements a vigilar. Tolerats, si, però mai se’ls tenia en compte tret que postulessin el Sistema establert com l’única veritat. Representaven una amenaça clara per l’statu quo imperant amb les seves idees evolucionistes, sempre perseguint modificar el medi en què la Ciutat tan còmoda es trobava.

Avui, passats ja uns anys de la meva partida, cada dia és més habitual veure que el Sistema, que tan enraigat era a la Ciutat, s’ha començat a estendre amb èxit a les nostres contrades.

No passa dia que no vegis en qualsevol local públic un grup de joves, i no tan joves, que per tota conversa es mostren els respectius smatphones amb els que aquell té un joc, l’altre un vídeo penjat a la xarxa. D'aquí a quatre dies, amb la generalització de les tablets això, sens dubte, anirà a pitjor.

Diuen que les relacions establertes a través d’aquests mitjans electrònics són perfectament assimilables a les que tradicionalment es mantenien. Com pensar que un lleu somriure, que perceps sense adonar-te, d’una persona estimada és el mateix que unes emoticones de color grog ¡Que l’escalfor que et recorre el cos quan tens un lleu contacte amb la pell freda del teu amant, sortint del mar, és el mateix que una fotografia feta amb el mòbil ¡

Aquestes hipòtesis no fan sinó mantenir i incrementar el domini que aquests mitjans tenen sobre nosaltres, crear necessitats tecnològiques noves a les persones i, en un cercle perfecte, aprofundir en el domini que mitjançant aquestes tecnologies tenen sobre nosaltres.

S’havia de fer quelcom i s’havia de fer aviat.

Publicat a la revista Vilatorta, Núm 69, Any XXIII . IV època, Festa Major 2014

PER QUÈ NO ESCRIURE UNA MICA?

Una de les característiques que diferencia l’ésser humà de la resta del món animal, vegetal o mineral, és la seva capacitat de deixar senyals per passar a la posteritat que puguin ser compreses per la resta de components del mateix gènere i, segurament, interpretades en el futur pels nostres hereus.

Així doncs, l’escriptura, que fins fa molt poc temps va ser el mitjà que es va utilitzar per deixar aquestes mostres de la nostra existència, i que cada dia més és desplaçada per l’arxiu en mitjans digitals de diverses menes, ha estat primordial al llarg dels segles per preservar el llegat cultural i evolutiu, de la nostra societat canviant.

Abans de l’expressió escrita, es va desenvolupar i perdurà al llarg dels anys la transmissió oral de les tradicions. I ja en aquells temps hi havia en tot el que era explicat de paraula un component de realitat i una part de ficció. En qualsevol mena d’expressió artística passada, actual i segurament futura, la realitat i la ficció són entrecreuades, voluntàriament o no, per les persones que consideren que tenen quelcom a dir a la resta de la societat que les envolta.

Tot això no és sinó la plasmació que l’ofici de trobador perdurà al llarg del temps, amb diferents formes i mitjans d’expressió, però amb una necessitat permanent d’explicar les circumstàncies de la vida del moment actual i, no ens enganyem, qualsevol expressió comunicativa, en qualsevol temps, passat, actual o futur, respon a la mateixa necessitat d’explicar-se a un mateix o als altres què passa i per què està passant.

Només per això, entenc que resulta d’importància primordial que aquesta tradició comunicativa perduri en el temps, independentment de la forma que cadascú triï per explicar les seves vivències, les seves opinions o la seva visió de l entorn en què viu.

En aquesta línia, m’agradaria encoratjar-vos amb aquestes ratlles a engegar un espai públic en el qual poder manifestar obertament, sense pors i vergonyes, sense manies, sense coaccions i sense traves de cap mena, les opinions, les vivències, els desitjos o les inquietuds, en definitiva qualsevol pensament que cadascú consideri que val la pena ser exposat a l’opinió pública, tal com es feia a l’àgora grega, centre de la cultura i el desenvolupament del pensament ja fa més de vint-i-vuit segles.

Adonem-nos tots plegats que, sense l’expressió escrita, sense la coherència que necessita un text que ha de ser interpretat, sense la claredat en l’explicació dels conceptes que volem transmetre, serà difícil que puguem llegar al futur un pensament coherent i il·lustratiu d’allò que és avui la nostra societat.

Qualsevol mitjà d’expressió és vàlid però, òbviament, en un mitjà com la publicació VILATORTA ens haurem de basar en l’expressió escrita.

* Publicat a la revista Vilatorta, Núm. 68, Any XXIII - IV època, Pasqua 2014

26 de setembre, 2014

Cants d'ocells

Cants d'ocells;
a la roureda madura
dues papallones

Trinos de pàjaros;
en el robledal maduro
dos mariposas

21 de setembre, 2014

Vent d'estiu

Vent d'estiu,
la remor de fulles
i d'unes veus

Viento de estío;
el rumor de las hojas
y de unas voces

11 de setembre, 2014

Primeres llums

Primeres llums;
pasturant al camp...
unes cigonyes

Primeras luces;
pastando en el campo...
unas cigüeñas

07 de setembre, 2014

Pluja d'estiu

Pluja d'estiu.
una veu que canta
a dins del Temple

Lluvia estival.
una voz que canta
dentro del Templo

Finals d'estiu

Finals d'estiu.
amb el quart creixent,
remor de pluja

Fin del verano.
con el cuarto creciente,
rumor de lluvia

31 d’agost, 2014

Els núvols grisos

Els núvols grisos...
tan sols una oreneta
i un ratpenat

Las nubes grises...
solo una golondrina
y un murciélago

28 de juliol, 2014

Canta una merla

Canta una merla.
olor de magnòlia
al capvespre

Canta un mirlo.
olor de magnolia
al atardecer

06 de juliol, 2014

L'ombra d'un caminant

L'ombra d'un caminant...
la veu d'una xitxarra

La sombra de un caminante...
la voz de una cigarra

29 de juny, 2014

Vent de tempesta

Vent de tempesta;
el soroll de prunes
caient a terra

Viento de tormenta;
el ruido de ciruelas
cayendo al suelo

24 de juny, 2014

Vol d'orenetes

Vol d'orenetes;
amunt i avall
la papallona blanca

Vuelo de golondrinas;
arriba y abajo
la mariposa blanca

Ja sense vent

Ja sense vent,
la remor de fulles...
una colobra

Ya sin el viento,
el rumor de las hojas...
una culebra

17 de juny, 2014

Les orenetes...

Les orenetes...
darrera un avet surt
la lluna plena

Las golondrinas...
tras de un abeto sale
la luna llena

15 de juny, 2014

Fi de juny

Fi del juny;
al cotxe aparcat...
pigot verd

Final de junio;
sobre el coche aparcado...
pito real

Foto: Joan Anton Mencos

Una merla...

Una merla al mig del camí;
salta, salta... salta

Una mirla en el centro del camino;
salta, salta... salta

El terra, groc

El terra, groc
de l'espantallops;
l'acàcia en flor

La tierra, amarilla
del espantalobos;
la acacia en flor

Foto: Joan Anton Mencos

02 de juny, 2014

Matí de sol

Matí de sol;
i les orenetes
a ran de terra

Mañana de sol;
y las golondrinas
a ras de suelo

01 de juny, 2014

Fil de seda


Foto: Joan Anton Mencos

Fil de seda.
al barret d'aglà,
dues erugues

Hilo de seda.
en la copa de bellota,
dos orugas

31 de maig, 2014

Parlant de haiku

Parlant de haiku
al jardí; en els matolls
es mouen merles

Hablando de haiku
en el jardín; en las matas
se mueven mirlos

Grogueja el blat

Grogueja el blat;
sota els núvols grisos...
vuit voltors

Madura el trigo;
bajo las nubes grises...
ocho buitres

11 de maig, 2014

Ombres al camí

Ombres al camí;
un esquirol de branca en branca

Sombras en el camino;
una ardilla de una rama a otra

No han tornat

No han tornat
les merles; a l'avet
nien garses

No han vuelto
los mirlos; en el abeto
anidan urracas

Olor de pluja

Olor de pluja.
els til·lers encara 
sense flor

Olor a lluvia.
los tilos todavía
sin florecer

Cel terra

Foto JA Mencos

Cel i terra
a la superfície.
també una església

Cielo y tierra
en la superficie.
también una iglesia

Un aligot

Foto JA Mencos

Un aligot
puja en espiral;
meandres al riu

Un ratonero
asciende en espiral;
meandros del rio

03 de maig, 2014

Més a prop...

Més a prop el so de la riera.
alça el vol un bernat pescaire

Más cerca el sonido de la riera.
se alza una garza real

01 de maig, 2014

Enfocant...


Enfocant les falgueres...
el so d'un peix a l'aigua

Enfocando los helechos...
el ruido de un pez en el agua

APRENENTATGE CONTINUAT

APRENENTATGE CONTINUAT

Cada dia que passa me n’adono que encara estic aprenent a gaudir de la natura. Ahir mateix, com gairebé cada festiu, vaig sortir de matinada, quan encara no hi ha gairebé ningú als carrers, en un diumenge que es prometa assolellat, a fer una caminada tot sol. I em vaig sorprendre de la quantitat de coses que em continuen cridant l’atenció, com si mai no les hagués vistes.

La llum de l’alba treu brillants espurnes a la rosada en els camps de blat, donant als diversos tons del verd una lluentor especial. Mes enllà, els grocs de la colza, en la seva plenitud, voregen el camí per la dreta, i per l’esquerre es barregen falguera i argelaga amb algun espantalops i les violetes de bosc.

Ningú al camí
vorejat d'alzines;
violetes de bosc

No hi ha lloc per distreure’s. Cada minut, cada segon, aporta la seva sorpresa. El cucut, tan car de veure, que canta el seu retorn per primavera, el picot verd, que alterna el seu cant amb el repic sobre els troncs, a la busca de parella o la merla que es prodiga amb els seus refilets per cridar l’atenció. Una explosió de vida que omple els sentits.

M’agrada, en aquestes sortides, recollir impressions, instants viscuts, irrepetibles o mes ben dit, no reproduïbles. Per això totes les meves passes van sempre acompanyades per una càmera de fotos per captar aquests instants. Com sempre passa, però, el millor és allò que no es pot recollir per col•leccionar.

Enfocant les falgueres...
el so d'un peix a l'aigua

Cada día que pasa me doy cuenta de que todavía estoy aprendiendo a disfrutar de la naturaleza. Ayer mismo, como casi cada festivo, salí al amanecer, cuando aún no hay casi nadie en las calles, en un domingo que prometía ser soleado, a caminar un rato yo solo. Y me sorprendí de la cantidad de coses que me continúan llamando la atención, como si no las hubiera visto nunca.

La luz del alba proporciona un brillo especial al rocío en los campos de trigo, dando a los diferentes tonos del verde un resplandor singular. Más allá, el amarillo de la colza, en su plenitud, bordea el camino por la derecha, y por la izquierda se entremezclan helechos y aulaga con algún espantalobos y las violetas de bosque.

Nadie en el camino
bordeado de encinas;
violetas de bosque

No hay lugar a la distracción. Cada minuto, cada segundo, aporta la sorpresa. El cuco, tan difícil de encontrar, que canta su regreso por primavera, el pito real que alterna su canto con el repique sobre los troncos, buscando pareja, o el mirlo que se prodiga con sus trinos para llamar la atención. Una explosión de vida que llena los sentidos.

Me gusta, en estas salidas, recoger impresiones, instantes especiales vividos, irrepetibles, o mejor dicho no reproducibles. Por eso, en todas mis salidas me acompaña la cámara de fotos para captar esos instantes. Pero, como siempre pasa, lo mejor es aquello que no se puede recoger para coleccionar.

Enfocando los helechos...
el ruido de un pez en el agua

30 d’abril, 2014

Pluja nocturna

Pluja nocturna;
Encara brilla el sol
sobre les flors

Lluvia nocturna;
el brillo del sol aun
sobre las flores

Desprès dels comentaris de Gorka, i una mica de reflexió, el haiku queda re-escrit com segueix. Gràcies Gorka

Pluja nocturna;
brilla el sol a l'aigua,
sobre les flors

Lluvia nocturna;
brilla el sol en el agua,
sobre las flores

Al camí

Al camí, brillo de flors i...
de ceràmica trencada

En el camino, brillo de flores y...
de cerámica rota

Floreix el bosc

Floreix el bosc;
fresca a la pell
la pluja d'ahir

Florece el bosque;
fresca sobre la piel
la lluvia de ayer

Una, l'altre

Una, l'altre;
dues merles tornant-se
amb el menjar

Uno, ahora otro;
dos mirlos turnandose
com la comida

28 d’abril, 2014

Corriol ombrivol

Corriol ombrívol
per tota companyia...
pu-put, pu-put

Sendero umbrío;
por toda compañía...
pu-put, pu-put

Pluges de primavera



Pluges de primavera...
les fulles recullen l'aigua

Lluvias de primavera...
las hojas recogen el agua

Les flors brillen

Les flors brillen.
el cant d'un ocell
aquí i allà

Brillo en las flores.
el canto de un pàjaro
aquí y allá

En silenci

En silenci.
plugim primaveral
sobre els bassals

En silencio.
Llovizna primaveral
sobre los charcos

18 d’abril, 2014

Primeres processons

Primeres processons,
les erugues creuen el camí

Primeras procesiones,
las orugas cruzan el camino

A trenc d'alba

A trenc d'alba
a l'aire sols refilets;
ningú al camí

Al alba, en
el aire solo trinos,
nadie en el camino

16 d’abril, 2014

Un, dos,

Un, dos,
tres puputs passen cridant...
el quarts en silenci

Uno, dos, 
tres puput pasan gritando... 
el cuarto en silencio

Ningú per veure

Ningú per veure
l'esclat de la primavera¡
Canten els ocells

Nadie que vea
el brillo primaveral¡
Cantan los pájaros

10 d’abril, 2014

Ningú al camí

Ningú al camí
vorejat d'alzines;
violetes de bosc

Nadie en el camino
bordeado de encinas;
violetas de bosque

Dia de festa

Dia de festa;
el pruner vermell...
ara és blanc

Día de fiesta
el ciruelo rojo...
ahora es blanco

Tarda de vent

Tarda de vent;
els solcs de l'hort
sembrats de flors

Tarde ventosa;
los surcos del huerto
sembrados de flores

06 d’abril, 2014

Aquí, allà...

Flor de colza.
el cant del rossinyol
 aquí, allà...

Flor de colza.
el canto del ruiseñor
aquí, allá... 

Flor de colza

Flor de colza;
al perfil muntanyós
una antena...

Flor de colza;
en el perfil montañoso
una antena...

A trenc d'alba

A trenc d'alba;
brillantor de rosada
a la flor de colza

Amanecer;
el brillo del rocío
en la flor de colza

30 de març, 2014

Reviu el bosc

Reviu el bosc;
Comença el reclam el
pigot verd

Revive el bosque;
Empieza el reclamo el
pito real

Finals d'hivern

Finals d'hivern.
Al mig del pas, al sol,
penja una aranya

Final de invierno.
En medio del paso, al sol,
cuelga una araña

29 de març, 2014

Pruner vermell

Pruner vermell.
als solcs de l'hort
totes les flors

Ciruelo rojo.
en los surcos del huerto
todas las flores

23 de març, 2014

Ulls brillants

Ulls brillants, tos
i mucositat;
i el cel tan blau¡

Ojos brillantes,
tos y mucosidad;
y el cielo tan azul¡

Comença el picar

Comença el picar
del picot verd.
matí de sol

Empieza el picar
del pico real.
mañana de sol

16 de març, 2014

Sol del matí

Sol del matí.
al pruner vermell
flors i abelles

Sol matinal.
En el ciruelo rojo
flores y abejas

Emmudeix el rallye

Emmudeix el rallye;
els cants d'un pigot i una merla

Enmudece el rallye;
los cantos de un pico y un mirlo.

04 de març, 2014

Es va escalfant ...

Es va escalfant el terra.
Motor d'ultralleuger
a la boira alta

Se calienta la tierra.
Motor de ultraligero
en la niebla alta

Recolza ...

Recolza el teu pesar
a la meva espatlla.
Lluna plena


Recuesta tu

pesar en mi espalda . 
Luna llena

02 de març, 2014

Camp de naps

Camp de naps.
es desfà la gebrada;
fulles roges

Campo de nabos.
se deshace la escarcha;
las hojas rojas

Gebre als camps

Gebre als camps;
es desfan uns deixants...
entre sol i lluna

Escarcha en los campos;
se deshacen estelas..
entre sol y luna

Lluna i sol

Lluna i sol a la vista;
al mig uns deixants s'esvaeixen

Luna y sol a la vista;
en medio se deshacen estelas

22 de febrer, 2014

Rere les muntanyes

Rere les muntanyes creixen
els núvols; se sent un silenci...

Tras las montañas crecen
los nubarrones; se oye un silencio...

Els seus fruits

Els seus fruits,
vermells al sol de ponent.
bambú sagrat

Sus frutos,
rojos al sol del ocaso.
bambú sagrado

20 de febrer, 2014

Ametllers florits

Ametllers florits;
al plataner un niu...
abandonat

Almendros en flor;
En el platanero un nido...
abandonado

17 de febrer, 2014

Silenci gris

Silenci gris
quan calla la música.
sona un clàxon

Silencio gris
cuando calla la música.
resuena un claxon

Pols de neu

Pols de neu.
a la carretera, cotxes
aquí i allà

Polvo de nieve.
en la carretera, coches
aquí y allá

16 de febrer, 2014

Pols de neu

Pols de neu a la llunyania;
passa un bernat pescaire

Polvo de nieve a lo lejos;
pasa una garza real

Surt el sol

Surt el sol.
al ponent nevat,
blanc i negre

Sale el sol.
en el oeste nevado,
blanco y negro

10 de febrer, 2014

Bandada

Bandada
d'aguilots a la cinglera;
l'aire fred...

Bandada
de busardos en el riscal;
el aire frío...

09 de febrer, 2014

El perfil del

El perfil del 
massís a l'ocàs.
Llums de ciutat

El perfil del
macizo en el ocaso.
Luces de ciudad

Diumenge fred

diumenge fred;
desbrossen el bosc
entre la boira

domingo frío;
desbrozan el bosque
entre la niebla

02 de febrer, 2014

Fulles seques

Fulles seques
apilades a la riba;
pasa un ànec

Hojas secas
apiladas en la riba;
pasa un pato

Teranyines blanques

Teranyines blanques.
pertorbades volen
unes merles

Telarañas blancas.
perturbados vuelan
unos mirlos

Ribera fresca

Ribera fresca;
cada dia més seques
les fulles d'àlber;

Ribera fresca;
cada día más secas
las hojas de álamo;

26 de gener, 2014

El sol blanc

El sol blanc.
cada cop més a prop
la remor de l'aigua.

El sol blanco.
cada vez más cerca
el rumor del agua.

Sol naixent

Sol naixent;
al bosc en silenci,
batre d'ales ¡

Sol naciente;
en el bosque en silencio,
batír de alas ¡

Arribant a casa

Arribant a casa,
soroll de transit.
un gat en cel...

Llegando a casa,
el ruido del tráfico.
un gato en celo...

Es va escalfant ...

Es va escalfant el terra.
Motor d'ultralleuger
a la boira alta

Se calienta la tierra.
Motor de ultraligero
en la niebla alta

25 de gener, 2014

Sol d'hivern

Sol d'hivern.
una cua vermella
arbre avall

Sol invernal.
desciende del arbol
una cola roja 

Entre la boira

Entre la boira
brilla mig sol.
blanc hivernal

Entre la niebla
brilla medio sol.
blanco invernal

Camí sorrenc

Camí sorrenc;
petjades d'home
de gos, de senglar...

Camino arenoso;
huellas de hombre,
de perro, de jabalí..

19 de gener, 2014

Sant Esteve

Sant Esteve;
el carnús d'un faisà
al camí

San Esteban;
la carroña de un faisán
en el camino

Matí plujós..

Matí plujós de tardor;
encara amb flors l'Abelia

Mañana lluviosa de otoño;
aún con flores la Abelia

12 de gener, 2014

Les branques ..

Les branques sense fulles dels desmais;
rere la cortina, el sol

Las ramas sin hojas de los sauces;
tras la cortina, el sol

06 de gener, 2014

Sobre arbres i

Sobre arbres i
roques marcat un GR;
també la gebrada

En árboles y
rocas marcado un GR;
también la escarcha

04 de gener, 2014

Al fang glaçat

Al fang glaçat
petjades de cavall;
xops sense fulles

En el barro helado
pisadas de caballo;
chopos sin hojas

Inici d'hivern

Inici d'hivern.
al cap de l'abet
només ocells

Inicio ivernal.
en la cima del abeto
solo pájaros

02 de gener, 2014

Camí glaçat

Camí glaçat entre els arbres.
Aquí i allà, la tebior del sol

Camino helado entre árboles.
Aquí y allá la tibieza del sol