canta un pinsà

canta un pinsà

en els brots de colza

la llum de l'alba

canta un pinzón

en los brotes de colza

la luz del alba

Presentat al VIII Concurso literario de Haikus "Casa de muñecas" (2022)

tajinaste mort (2)

tajinaste mort

de les arrels treu el cap

un llangardaix tizón

tajinaste muerto

de las raíces asoma

un lagarto tizón

tajinaste mort (1)

tajinaste mort

un tizón treu el cap

sota l'arrel

tajinaste muerto *

un tizón asoma **

bajo la raiz

* https://viajes.nationalgeographic.com.e ... rias_16786

** https://es.wikipedia.org/wiki/Gallotia_galloti

l'olor dels pins

l'olor dels pins

en la mar arrissada

ombres de núvols

el olor de los pinos

en la mar rizada

sombras de nubes

Veranos de antaño

 Veranos de antaño

Hay sonidos, imágenes, olores, que me llevan a mi infancia, cuando todavía vivía en la ciudad. En verano íbamos al pueblo a pasar las largas vacaciones escolares. Incluso antes de llegar, el olor a estiércol y purines saturaba nuestro olfato. Mis hermanos se quejaban, pero a mí me gustaba, tal vez porque me hacía anticipar los días que nos esperaban. Aquella libertad, todo el día arriba y abajo con las bicis por los bosques y campos de los alrededores, jugando al escondite, trepando a los árboles, con los pantalones manchados de hierba y las rodillas peladas… Algunos días íbamos a la riera cercana a bañarnos en el agua helada.

vuelo de vencejos

bajo unas piedras

los escorpiones

Para mí, uno de los momentos más especiales llegaba cuando, un día, oíamos las notas del xiflo. Enseguida veías a todos los críos a la carrera hacia la plaza. ¡Llegaba el afilador!

Las mujeres del pueblo salían de casa cargadas de cuchillos y tijeras y, mientras el hombre las arreglaba, chismorreaban entre risas. Nosotros mirábamos embobados las chispas que llenaban el aire.

viento de poniente

entre sus dedos

el brillo del filo

Presentat al 5è Concurs Internacional de Haibun "Albacete ciudad de la cuchillería"

Menció especial del jurat

_._

Estius d’antany

Hi ha sons, imatges, olors, que em porten a la meva infància, quan encara vivia a ciutat. A l'estiu anàvem al poble a passar les llargues vacances escolars. Fins i tot abans d'arribar, l'olor de fems i purins ens omplia el nas. Als meus germans es queixaven, però a mi m'agradava, potser perquè em feia anticipar els dies a venir. Aquella llibertat, tot el dia amunt i avall amb les bicis pels boscos i camps del voltant, jugant a amagar, enfilant-nos-en als arbres, amb els pantalons tacats per l'herba i els genolls pelats... Alguns dies anàvem a la riera pròxima a banyar-nos en l'aigua glaçada.

vol de falciots

sota unes pedres

els escorpins

Per a mi, un dels moments més especials arribava quan, un dia, sentíem les notes del bufacanyes. Ja veies a tota la canalla a correcuita cap a plaça. Arribava l'esmolador¡

Les dones del poble sortien de casa carregades de ganivets i tisores i, mentre l'home els hi arranjava, feien safareig entre rialles. Nosaltres miràvem embadalits les espurnes que omplien l'aire.

vent de ponent

entre els seus dits

la lluentor del tall

 

OCTUBRE 2022

 El dia ha aixecat cobert i la boirina humiteja l'ambient. Surto d'hora a caminar. Ahir al vespre es va albirar un estol de cigonyes, que van fer parada en el seu viatge cap a terres més càlides, i m'agradaria acostar-me. Tot i que els darrers anys han sovintejat, encara és novetat.

Em dirigeixo cap a la plana. Allà els camps ofereixen un bon espai obert. A hores d'ara, ja han estat llaurats i femats. Els grocs de la colza i els daurats del blat han deixat pas al marró de la terra, aquest matí més intens per la humitat. Alguns conreus de blat de moro encara puntegen el paisatge de verd.

La frescor matinal es deixa sentir, com les olors, que a aquesta hora semblen més netes. Al llarg del camí es barregen la dolçor del fonoll, arrasat en desbrossar els marges, amb la fortor àcida dels fems abocats als camps, l'olor de la terra molla amb la subtil olor de la boira.

matí emboirat

cargols aquí i allà

per tot el marge

També les orenetes, arrenglerades als fils elèctrics, preparen la seva marxa. Una mica més enllà, s'acosten algunes cigonyes planant de baixada. Que elegant és, el seu vol¡

M'emociona acostar-m'hi! Fins avui, sempre les havia vist a distància. Tiro cap allà, acostant-me a poc a poc, fins a agafar un rec que hi ha entre dos camps. El terra és ben moll, encara hi ha aigua de les pluges d'aquests darrers dies. Tant és. Continuo endavant, traient tan sols el cap de tant en tant, fins a arribar a uns matolls, ja força a prop.

olor de fems

claquegen les cigonyes

al camp proper

________________________________________________

 

El día ha amanecido cubierto y la neblina humedece el ambiente. Salgo temprano a caminar. Ayer al atardecer, se divisó una bandada de cigüeñas, que hicieron un alto en su viaje hacia tierras más cálidas, y me gustaría acercarme. Pese a que en los últimos años se las ha avistado con frecuencia, todavía es novedad.

Me dirijo hacia el llano. Allá los campos ofrecen un buen espacio abierto. A estas alturas, ya han sido labrados y abonados. Los amarillos de la colza y los dorados del trigo han dejado paso al marrón de la tierra, esta mañana más intenso por la humedad. Algunos cultivos de maíz todavía puntean el paisaje de verde.

La frescura matinal se deja sentir, como los olores, que a esta hora parecen más limpios. A lo largo del camino se mezclan la dulzura del hinojo, arrasado al desbrozar los márgenes, con el fuerte olor ácido del estiércol vertido en los campos, el olor de la tierra mojada con el sutil olor de la niebla.

mañana de niebla

caracoles aquí y allá

por todo el margen

También las golondrinas, puestas en fila en los hilos eléctricos, preparan su marcha. Algo más allá, se acercan algunas cigüeñas planeando de bajada. ¡Qué elegante es su vuelo!

¡Me emociona acercarme! Hasta hoy, siempre las había visto a distancia. Voy hacia allá, acercándome despacio, hasta coger una reguera que hay entre dos campos. El suelo está bien mojado, todavía hay agua de las lluvias de estos últimos días. Da igual. Continúo adelante, asomando la cabeza de vez en cuando, hasta llegar a unos matorrales, ya bastante cerca.

olor a estiércol

crotoran las cigüeñas

en el campo cercano