Tot el bosc...

Tot el bosc... 

glaçat en una gota

el seu reflex

Todo el bosque... 

helado en una gota 

su reflejo

Per la dreta

Per la dreta,

primer raig de sol.

cristalls de glaç

Por la derecha,

primer rayo de sol.

cristales de hielo

El vell roure

El vell roure

suporta la neu.

també la seva arrel...

El viejo roble

soporta la nieve.

también su raiz...

Les gavines

Vent glaçat.

aplegades a la rotonda,

les gavines

Viento helado.

recogidas en la rotonda,

las gaviotas,

Els bassals

Els bassals  

encara glaçats;

el pigot busca parella

Los charcos  

todavía helados;

el pico busca pareja

Només els pals del caminant

Només els pals del caminant...

 i el cant d'un pigot

Solo los palos del caminante...

y el canto de un pito

Encara no desglaça

Encara no desglaça.

gairebe no se sent

el rierol

Todavía no deshiela.

Casi no se oye

el arroyo

Els pardals

Els pardals

busquen menjar a la ma.

les ungles curtes

Los gorriones

buscan comida en su mano.

las uñas, cortas

Cap a la tempesta

Cap a la tempesta.

menys flor als ametllers

a cada minut

Hacia la tormenta.

Menos flor en los almendros

a cada minuto

Comença el fred

Comença el fred.

m'acompanyen la merla...

i mitja lluna

Empieza el frio.

Me acompañan el mirlo...

y media luna

Gralla un corb

Gralla un corb, 

solitari, al cel. 

A terra uns pardals

Grazna un cuervo, 

solo, en el cielo. 

En el suelo unos gorriones

Un fil de sang

Un fil de sang

L'esbarzer gronxa

les seves tiges

Un hilo de sangre.

El zarzal mece

sus largos tallos

Camí endavant

Camí endavant...

remor de cotxes

i el so d'un pica-soques

Camino adelante ...

rumor de coches

y el son de un picapinos

Un llibre obert

Un llibre obert

sobre els seus genolls;

al carrer pluja

Un libro abierto

sobre sus rodillas;

en la calle llúvia

A prop del poble

A prop del poble

uns lladrucs...

i el toc a mort

Cerca del pueblo

unos ladridos...

i el toque a muerto

Un bernat pescaire

Un bernat pescaire

passeja per l'herba...

poc trànsit

Una garza real

pasea por la hierba...

poco tràfico

Brota el bosc

Brota el bosc ...
i encara fa fred.
Matí de boira

Brota el bosque ...
y aún hace frío.
Mañana de niebla

lluna menguant

lluna menguant.
tan sols un punt blanc 

a l'aurora.

luna menguante.

solo un punto blanco 

en la aurora.

He vist la teva cara

He vist la teva cara.

Els ulls en blanc,

pal•lidesa extrema,

i aquesta mandíbula... 

caiguda en un gest 

com de rialla sardònica,

com si em diguessis

“veus el que et puc fer,

no has de ser tu,

pot ser algú a qui estimis”

He vist la teva cara

i he pensat què podia fer,

he pensat que se me n'anava.

I m’ha espantat l’ impotència.

m’ha espantat la pèrdua,

m’ha espantat l’absència.

M’ha espantat  aquest mon 

injust fins el final dels finals.

Però no tu, no.

Tu no m’has espantat.

He vist la teva cara

i he somniat en tu,

en les pèrdues que m’has portat

i el desencís que has provocat.

He somniat en la Julia,

no nascuda i ja absent.

I en el mal que encara pots fer,

amb el teu rostre demacrat.

Però no t’he odiat, no.

A tu no t’he odiat.

He vist la teva cara,

i el dolor ha estat fulgurant,

però això no m’ha espantat,

ni el teu rostre demacrat

o els teus ulls en blanc.

Ni tan sols la mandíbula,

caiguda en un gest

com de somriure sardònic.

Res d’això no m’ha espantat,

no, tu no m’has espantat.

He visto tu cara.

Los ojos en blanco,

la palidez extrema, 

y esa mandíbula ...

caida en un gesto

como de risa sardónica,

como si me dijeras

"ves que puedo hacer,

no tienes por que ser tu,

puede ser alguien al que quieras"

He visto tu cara

y he pensado qué podía hacer,

he pensado que la perdía.

Y me ha asustado la impotencia,

me ha asustado la perdida,

me ha asustado la ausencia.

Me ha asustado este mundo

injusto hasta el final de los finales.

Pero no tu, no.

Tu no me has asustado.

He visto tu cara

y he soñado contigo,

en las perdidas que me has dado

y el desengaño provocado.

He soñado con Julia,

no nacida y ya ausente.

Y en el daño que aún puedes hacer,

en tu rostro demacrado.

Pero no te he odiado, no.

A ti no te he odiado.

He visto tu cara,

y el dolor ha sido fulgurante,

pero esto no me ha espantado,

ni tu rostro demacrado

o tus ojos en blanco.

Ni siquiera esa mandíbula,

caída en un gesto

como de sonrisa sardónica.

Nada de esto me ha asustado,

no, tu no me has asustado.

al davant

llums d'emergència

al davant.

només quatre estels

luces de emergéncia
delante.

solo cuatro estrellas

vent glaçat

vent glaçat...

a la rotonda

la bandada de gavines

viento helado...

en la rotonda

la bandada de gaviotas

sobre núvols rogencs

sobre els núvols rogencs

unes gavines

- camps de gebre

sobre las nubes rojizas

unas gaviotas

- campos de escarcha

lluïssor a les fulles

lluïssor a les fulles.

el camí torna 

a ser polsegós

brillo en las hojas.

otra vez el camino

polvoriento

núvols desfilats (2)

núvols trencats.

lliscar de fulles 

pel camí glaçat

nubes rotas.

deslizar de hojas

por el camino helado

Els seus fruits

El seus fruits

germinen al terra

- el pruner, mort

Ya brotan sus frutos

en el suelo

- el ciruelo, muerto

núvols desfilats

núvols desfilats,

el sol darrera 

una alzina

nubes deshilachadas,

el sol detrás

de una encina

Només vent aquesta nit

només vent aquesta nit

- de tant en tant...

lladrucs

Solo viento esta noche

- de vez en cuando...

ladridos

vent del nord

vent del nord... 

els ocells van i venen 

en silenci 

viento del Norte... 

los pájaros van y vienen 

en silencio

Als bassals glaçats

als bassals glaçats

branques atrapades.

vent de nit

en los charcos helados

ramas atrapadas.

viento nocturno

sol i ombres

sol i ombres;

la boirina difumina

la serralada

sol y sombras;

la neblina difumina

la serranía

recargolada

recargolada

la ferida del bedoll.

blanc i negre

retorcida 

la herida del abedul.

blanco y negro

entre roig i groc

entre roig i groc
l'aigua clara del rierol

el pont, d'un ull

entre rojo y amarillo 
el agua clara del arroyo

el puente, de un ojo