Arribant a les 7 Fonts, la remor de l'aigua sortint dels seus brocs ja refresca la nit d'estiu. D'aquest estiu que tot just comença i es promet càlid. L'aigua fresca i brillant, impulsiva i adaptable a l'entorn, però al mateix temps amb força imparable, s'obre pas entre roques i arbres amb rieres i rierols, i traça camins secrets sota terra fins arribar, avui com cada dia, en aquest parc meravellós del que gaudim sense estridències.
Remor d'aigua
entre arbres i pedres...
a les 7 fonts.
Aquesta terra ferma, ben arbrada; espai d'enyors i malenconies, amb racons i raconets per xerrar, descansar o jugar i, per què no, estimar i ser estimat. Acompanyat pel brogit de l'aigua i les fulles, de pardals o pit-roigs, l'aire fresc que per tot arreu s'escola amb suavitat i persistència no evita que ens trobem aquí aquesta nit, en aquestes fonts gairebé abandonades a l'hivern i visitades en soledat a la primavera. En aquest espai natural tan estimat.
Brisa d'estiu;
brunzit de fulles i aigua
la nit del foc
I el foc... el foc d'aquesta nit de juny. Foc que ens acompanya sempre, que portem a dins cadascú dels que hem vingut avui i també els absents. Aquest foc que homes i dones d'aquest mon duem al cor i, de tant en tant, molt de tant en tant, deixem anar. Viu i ardent, pur en la seva essència, transformador.
S'encén el foc a poc a poc, aquí i allà, a cada esglaó i racó del parc, envoltat d'aire i aigua. Amb una espelma al cor, d'una en una cada llàntia és presa, cada racó il•luminat... fins a encendre les Fonts.
Nit de juny.
il•luminada la foscor
pel foc dels cors