Retruny el cel desfermat.
Violència ennuvolada.
Un bram incontingut
que crida a la desesperança.

Cel grisenc que clames al vent.
Aigua i pedra lluitant,
omplint senders de traspàs
Recloent els monts
sota tendals estripats.

I al fons, rere el núvol trencadís,
neix la llum, acolorida

Sentir el temps,
que s’escola al refugi de la vida.

Sentir la remor de converses alienes,
brogit inescrutable.

Sentir el bram del mar,
desfermat al penya-segat.

Sentir la necessitat d'aire
que porta l’ofegor del viure.

Sentir el brunzit de la solitud,
enmig de la gentada.

Sentir ..
tan sols sentir.