Cap a l’est...
les ombres del viatger
i d'una papallona
Hacia el este ...
las sombras del viajero
y una mariposa
31 de març, 2013
Amb el seu cant
Amb el seu cant,
el puput acompanya
les caramelles
Con su canción,
el puput acompanya
las caramellas
Una aturada
Una aturada
al mig del romaní;
closques buides.
Una parada
enmedio del romero;
conchas vacías
Netegen el bosc
Netegen el bosc
Els bassals del camí
no tenen glaç
Limpian el bosque.
Los charcos del camino
no tienen hielo
L'aigua blanca
L'aigua fresca
omple el gorg verd;
se'n va el reflex...
El agua fresca
llena la poza verde;
se va el reflejo...
Tot potes
Tot potes,
al costat de la mare
un poltre negre
Todo patas,
al lado de la madre
un potro negro
Final de març
Final de març
al cel ennuvolat
! mitja lluna plena ¡
Final de Marzo,
en el cielo nublado
! media luna llena ¡
30 de març, 2013
Primeres orenetes
Primeres orenetes
a Sant Julià;
encara amb fred
Primeras golondrinas
en Sant Julià;
aún con frío
28 de març, 2013
Jardí deixat
Jardí deixat;
tan sols el groc
de la Forsítia
Jardín dejado;
tan solo el amarillo
de la Forsythia
tan sols el groc
de la Forsítia
Jardín dejado;
tan solo el amarillo
de la Forsythia
27 de març, 2013
Torrent primaveral
Torrent primaveral;
no se sent la veu dels ocells
Torrente primaveral;
no se oye la voz de los pájaros
no se sent la veu dels ocells
Torrente primaveral;
no se oye la voz de los pájaros
26 de març, 2013
Tots els colors del mon...
Tots els colors del mon...
a papallones i flors
Todos los colores del mundo...
en mariposas y flores
L'hort del veí
L’hort veí;
només passes i pètals
del pruner
del pruner
Huerto del vecino;
solo pasos y pétalos
del ciruelo
del ciruelo
25 de març, 2013
Remor d'aigua
Remor d’aigua...
entre boixos i roures
! el crit d’un aligot ¡
Rumor de agua...
entre bojes y robles
! grita un ratonero ¡
Creix amb força
Creix amb força
l’herba a la bonyiga
algunes flors...
Crece con fuerza
la hierba en la boñiga
algunas flores...
24 de març, 2013
Pedregada
Pedregada...
al pruner vermell
no queden flors
Granizada...
en el ciruelo rojo
no quedan flores
D'un amb un
D’un amb un
volen amb l’aire
tots els pètals
De uno en uno
vuelan con el aire
todos los pétalos
Remor d'aigua ...
Remor d’aigua...
entre tanta violeta
un pixallits
Rumor de agua...
entre tanta violeta
un diente de leon
Aigua estancada
Aigua estancada;
un espiadimonis
s’emmiralla
Agua estancada;
mirando su reflejo
una libélula
23 de març, 2013
Al sol o a l'ombra...
Al sol o a l'ombra...
les flors al seu ritme
a cada banda
A sol o sombra...
las flores a su ritmo
en cada lado
Parc de ciutat
Parc de ciutat
l’arbre de l’amor i el desmai
en primavera
Parque de ciudad.
el arbol del amor y el sauce
en primavera
Desprès del corró
Desprès del corró,
només petjades
a l’hort veí
Después del rulo,
en el huerto vecino
solo pisadas
només petjades
a l’hort veí
Después del rulo,
en el huerto vecino
solo pisadas
Pruner florit
Pruner vermell;
d’una flor a l’altre
zumzum d'abelles.
Ciruelo rojo;
de una flor a otra
zumzum de abejas
19 de març, 2013
Grans balconades...
Grans balconades,
atapeïdes de personalitats,
multituds enfervorides,
banys de masses.
Diria un observador,
ingenu potser,
que s'ha trobat
la pedra filosofal,
diria, potser,
que la fam al món
és un trist record,
que la sida ha estat
dominada o, per què no?
que ja hem arribat a Mart.
Grans discursos públics,
oratòria florida i plena
de paraules altisonants.
Càmeres per aquí
i per allà, flaixos abundants.
Diria un observador,
ingenu potser,
que finalment s'ha descobert
l'origen de l'univers,
diria, potser,
que s'ha aturat
la degradació mediambiental,
que el canvi climàtic
ja és un record llunyà
o, per què no?
que ja hem arribat a Mart.
Grans reunions al més alt nivell,
ministres o presidents,
algun rei de tant en tant,
còctels i sopars ben servits.
Diria un observador,
ingenu potser,
que tan mateix
el comerç d'armes s'acabat,
diria, potser,
que el racisme no existeix
i que tots som germans,
que la solidaritat dels banquers
permet al poble somniar,
o, per què no?
que ja hem arribat a Mart
Grandes balcones
saturados de personalidades,
enfervorecidas multitudes,
baños de masas.
Diría un observador,
quizás ingenuo,
que se ha encontrado
la piedra filosofal,
diría, quizás,
que el hambre en el mundo
es un triste recuerdo,
que el sida ha sido
domeñado o, ¿por que no?
que hemos llegado a Marte.
Grandes discursos públicos,
oratoria florida y llena
de altisonantes palabras.
Cámaras por aquí
y por allá, flashes abundantes.
Diría un observador,
quizás ingenuo,
que se descubrió finalmente
el origen del Universo,
diría, quizás,
que se ha detenido
la degradación medioambiental,
que el cambio climático
es un recuerdo lejano
o, ¿por que no?
que hemos llegado a Marte.
Grandes reuniones al más alto nivel,
ministros o presidentes,
de vez en cuando algún rey,
cócteles y cenas bien servidos.
Diría un observador,
quizás ingenuo,
que incluso
el comercio de armas acabó,
diría, quizás,
que ya no existe el racismo
y todos somos hermanos,
que la solidaridad de los banqueros
permite al pueblo soñar,
o, ¿por que no?
que hemos llegado a Marte.
El cel blau
El cel blau
ple de colors.
l'horitzó, blanc
El cielo azul
lleno de colors.
el horizonte, blanco
17 de març, 2013
Només el vent
Només el vent
en el camí del bosc.
canta un oriol
Solo el viento
en el camino del bosque.
canta un oriol
Tocs de color
Tocs de color
a la fullaraca;
violetes de bosc
Toques de color
en la hojarasca;
violetas de bosque
16 de març, 2013
Encara hivern
Encara hivern.
sota el pruner florit...
papallona caiguda
Aún invierno.
bajo el ciruelo en flor...
mariposa caida
13 de març, 2013
Silenci nocturn
Silenci nocturn
només lluna i núvols
a l'estany
Silencio nocturno
solo luna y nubes
en el estanque
Quasi primavera
Quasi primavera.
entre la pluja
grans flocs blancs
Casi primavera.
entre la lluvia
grandes copos blancos
Neu i fulles
Neu i fulles
la boirina difumina
la roureda
Nieve y hojas
la neblina difumina
el robledal
Neu al parc
Neu al parc.
s'endinsa a la boirina
el caminant
Nieve en el parque
se adentra en la neblina
el paseante
Poques fulles
Poques fulles
a l'arbre aïllat.
Neu al voltant
Pocas hojas
en el arbol aislado.
Nieve alrededor
10 de març, 2013
Ressol de boira
Ressol de boira,
branques i fulles
també a la neu
Resol de niebla,
ramas y hojas
también en la nieve
Terreny abrupte
Terreny abrupte.
les arrels enlairades...
sostenint-lo
Terreno abrupto.
Las raíces aéreas...
sosteniéndolo.
09 de març, 2013
¡A cada mirada
¡A cada mirada
s'ha obert un botó!
encara fresc l'aire
¡En cada mirada
se ha abierto un botón!
aún fresco el aire
Es pon el sol
Es pon el sol.
les primeres flors
només a una branca
Atardecer.
las primeras flores
solo en una rama
Línies blanques
Línies blanques.
la roca nua i...
arrels nevades
Líneas blancas.
la roca desnuda y...
raices nevadas
08 de març, 2013
Aire als llençols
Aire als llençols.
al costat el pruner
quasi florit
Aire en las sábanas.
a su lado el ciruelo
casi florido
Tanta pluja
Tanta pluja...
regresen els ocells
i el seu cant
Después de la lluvia;
regresan los pájaros
y su canción
07 de març, 2013
Rere núvols
Rere núvols
de tempesta, l'ocàs.
tots els colors
Tras las nubes
de tormenta, el ocaso.
todos los colores
Allarga el dia
Allarga el dia.
després de la pluja...
el sol i els ocells
Alarga el día.
Después de la lluvia...
el sol y los pájaros
Llevantada
Llevantada.
La força del mar
als passeigs
Viento del este.
la fuerza del mar
en los paseos
06 de març, 2013
Neu desglaçada
Neu desglaçada.
el camí enfangat,
roig i blanc
Nieve fundida.
el camino enfangado,
rojo y blanco
05 de març, 2013
És difícil comprendre les persones
És difícil comprendre les persones.
Seguim camins intricats,
en contra del fluir natural de les coses.
Som portes tancades,
finestrals opacs.
Som remors inaudibles
en el brogit d'un corrent
incontrolat.
Un corrent de força
inabastable.
Un corrent sense direcció,
que tot ho arrasa.
No mirem el nostre entorn,
no mirem les coses petites,
importants.
No mirem els colors
del bosc o la platja,
del camp o del cel.
No mirem ocells
ni insectes.
No mirem les persones.
És difícil comprendre les persones.
Seguim camins intricats
en perdre de vista el mon,
l'univers natural que ens envolta.
Seguim camins embrollats
en perdre el sabor
dels fruits de bosc.
Seguim camins enredats
en perdre de vista
l'arc de Sant Martí.
Som com portes tancades,
com finestrals opacs.
Es dificil comprender a las personas.
Seguimos caminos intrincados
en contra del fluir natural de las cosas.
Somos puertas cerradas,
ventanales opacos.
Somos rumores inaudibles
en el rugido de una corriente
incontrolada.
Una corriente de fuerza
inabarcable.
Una corriente sin dirección
que todo lo arrasa.
No miramos a nuestro alrededor,
no miramos las cosas pequeñas,
importantes
No miramos los colores
del bosque o de la playa,
del campo o del cielo.
No miramos pájaros
ni insectos.
No miramos a las personas.
Es difícil comprender a las personas.
Seguimos caminos intrincados
al perder de vista el mundo,
el universo natural que nos rodea.
Seguimos caminos embrollados
al perder el sabor
de los frutos del bosque.
Seguimos caminos enredados
al perdes de vista
el arcoiris.
Somos como puertas cerradas,
como ventanales opacos
Seguim camins intricats,
en contra del fluir natural de les coses.
Som portes tancades,
finestrals opacs.
Som remors inaudibles
en el brogit d'un corrent
incontrolat.
Un corrent de força
inabastable.
Un corrent sense direcció,
que tot ho arrasa.
No mirem el nostre entorn,
no mirem les coses petites,
importants.
No mirem els colors
del bosc o la platja,
del camp o del cel.
No mirem ocells
ni insectes.
No mirem les persones.
És difícil comprendre les persones.
Seguim camins intricats
en perdre de vista el mon,
l'univers natural que ens envolta.
Seguim camins embrollats
en perdre el sabor
dels fruits de bosc.
Seguim camins enredats
en perdre de vista
l'arc de Sant Martí.
Som com portes tancades,
com finestrals opacs.
Es dificil comprender a las personas.
Seguimos caminos intrincados
en contra del fluir natural de las cosas.
Somos puertas cerradas,
ventanales opacos.
Somos rumores inaudibles
en el rugido de una corriente
incontrolada.
Una corriente de fuerza
inabarcable.
Una corriente sin dirección
que todo lo arrasa.
No miramos a nuestro alrededor,
no miramos las cosas pequeñas,
importantes
No miramos los colores
del bosque o de la playa,
del campo o del cielo.
No miramos pájaros
ni insectos.
No miramos a las personas.
Es difícil comprender a las personas.
Seguimos caminos intrincados
al perder de vista el mundo,
el universo natural que nos rodea.
Seguimos caminos embrollados
al perder el sabor
de los frutos del bosque.
Seguimos caminos enredados
al perdes de vista
el arcoiris.
Somos como puertas cerradas,
como ventanales opacos
03 de març, 2013
Només hi ha neu
Només hi ha neu
a les branques del roure.
Alguna poncella...
Tan solo nieve
en las ramas del roble.
Algún capullo...
02 de març, 2013
Sobre les roques
Sobre les roques,
falgueres i molsa.
també la neu
Sobre las rocas,
helechos y musgo.
también la nieve
Brilla el boix grèvol
Brilla el boix grèvol.
el terra nevat
mentre desglaça
Brilla el acebo.
el suelo nevado
mientras deshiela
Amb delicadesa
Amb delicadesa...
les seves ungles a la ma
Moviment d'ales
Con delicadeza...
sus uñas en la mano
Movimiento de alas
Subscriure's a:
Missatges (Atom)