31 de març, 2013

Cap a l'est


Cap a l’est...
les ombres del viatger
i d'una papallona

Hacia el este ...
las sombras del viajero
y una mariposa

Amb el seu cant


Amb el seu cant,
el puput acompanya 
les caramelles


Con su canción,
el puput acompanya
las caramellas


Una aturada


Una aturada
al mig del romaní;
closques buides.

Una parada
enmedio del romero;
conchas vacías

Netegen el bosc


Netegen el bosc
Els bassals del camí
no tenen glaç

Limpian el bosque.
Los charcos del camino
no tienen hielo

L'aigua blanca




L'aigua fresca
omple el gorg verd;
se'n va el reflex...

El agua fresca
llena la poza verde;
se va el reflejo...


Tot potes


Tot potes,
al costat de la mare
un poltre negre

Todo patas,
al lado de la madre
un potro negro

Final de març


Final de març
al cel ennuvolat
! mitja lluna plena ¡

Final de Marzo,
en el cielo nublado
! media luna llena ¡

30 de març, 2013

Primeres orenetes

Primeres orenetes
a Sant Julià;
encara amb fred

Primeras golondrinas
en Sant Julià;
aún con frío

28 de març, 2013

Jardí deixat

Jardí deixat;
tan sols el groc
de la Forsítia

Jardín dejado;
tan solo el amarillo
de la Forsythia

27 de març, 2013

Torrent primaveral

Torrent primaveral;
no se sent la veu dels ocells

Torrente primaveral;
no se oye la voz de los pájaros

26 de març, 2013

Tots els colors del mon...


Tots els colors del mon...
a papallones i flors

Todos los colores del mundo...
en mariposas y flores

L'hort del veí

L’hort veí;
només passes i pètals
del pruner

Huerto del vecino;
solo pasos y pétalos
del ciruelo

25 de març, 2013

Remor d'aigua


Remor d’aigua...
entre boixos i roures
! el crit d’un aligot ¡

Rumor de agua...
entre bojes y robles
! grita un ratonero ¡

Creix amb força


Creix amb força
l’herba a la bonyiga
algunes flors...

Crece con fuerza
la hierba en la boñiga
algunas flores...



24 de març, 2013

Pedregada


Pedregada...
al pruner vermell
no queden flors

Granizada...
en el ciruelo rojo
no quedan flores

D'un amb un


D’un amb un
volen amb l’aire
tots els pètals

De uno en uno
vuelan con el aire
todos los pétalos 

Remor d'aigua ...


Remor d’aigua...
entre tanta violeta
un pixallits




Rumor de agua...
entre tanta violeta
un diente de leon

Aigua estancada


Aigua estancada;
un espiadimonis
s’emmiralla

Agua estancada;
mirando su reflejo
una libélula




23 de març, 2013

Al sol o a l'ombra...



Al sol o a l'ombra...
les flors al seu ritme
a cada banda

A sol o sombra...
las flores a su ritmo
en cada lado

Parc de ciutat



Parc de ciutat
l’arbre de l’amor i el desmai
en primavera

Parque de ciudad.
el arbol del amor y el sauce
en primavera

Desprès del corró


Desprès del corró,
només petjades
a l’hort veí


Después del rulo,
en el huerto vecino
solo pisadas

Pruner florit



 Pruner vermell;
d’una flor a l’altre
zumzum d'abelles.

Ciruelo rojo;
de una flor a otra
zumzum de abejas

19 de març, 2013

Grans balconades...

Grans balconades,
atapeïdes de personalitats,
multituds enfervorides,
banys de masses.
Diria un observador,
ingenu potser,
que s'ha trobat
la pedra filosofal,
diria, potser,
que la fam al món
és un trist record,
que la sida ha estat
dominada o, per què no?
que ja hem arribat a Mart.

Grans discursos públics,
oratòria florida i plena
de paraules altisonants.
Càmeres per aquí
i per allà, flaixos abundants.
Diria un observador,
ingenu potser,
que finalment s'ha descobert
l'origen de l'univers,
diria, potser,
que s'ha aturat
la degradació mediambiental,
que el canvi climàtic
ja és un record llunyà
o, per què no?
que ja hem arribat a Mart.

Grans reunions al més alt nivell,
ministres o presidents,
algun rei de tant en tant,
còctels i sopars ben servits.
Diria un observador,
ingenu potser,
que tan mateix
el comerç  d'armes s'acabat,
diria, potser,
que el racisme no existeix
i que tots som germans,
que la solidaritat dels banquers
permet al poble somniar,
o, per què no?
que ja hem arribat a Mart

Grandes balcones
saturados de personalidades,
enfervorecidas multitudes,
baños de masas.
Diría un observador,
quizás ingenuo,
que se ha encontrado
la piedra filosofal,
diría, quizás,
que el hambre en el mundo 
es un triste recuerdo,
que el sida ha sido 
domeñado o, ¿por que no?
que hemos llegado a Marte.

Grandes discursos públicos,
oratoria florida y llena
de altisonantes palabras.
Cámaras por aquí 
y por allá, flashes abundantes.
Diría un observador,
quizás ingenuo,
que se descubrió finalmente
el origen del Universo,
diría, quizás,
que se ha detenido
la degradación medioambiental,
que el cambio climático
es un recuerdo lejano
o, ¿por que no?
que hemos llegado a Marte.

Grandes reuniones al más alto nivel,
ministros o presidentes,
de vez en cuando algún rey,
cócteles y cenas bien servidos.
Diría un observador,
quizás ingenuo,
que incluso
el comercio de armas acabó,
diría, quizás,
que ya no existe el racismo
y todos somos hermanos,
que la solidaridad de los banqueros
permite al pueblo soñar,
o, ¿por que no?
que hemos llegado a Marte.



El cel blau

El cel blau
ple de colors.
l'horitzó, blanc

El cielo azul
lleno de colors.
el horizonte, blanco



17 de març, 2013

Només el vent

Només el vent
en el camí del bosc.
canta un oriol

Solo el viento
en el camino del bosque.
canta un oriol

Tocs de color



Tocs de color 
a la fullaraca; 
violetes de bosc

Toques de color 
en la hojarasca;
violetas de bosque

16 de març, 2013

Ben xop



Ben xop 
a la  neu el caminant;
un somriure

Empapado
en la nieve el caminante;
una sonrisa

Encara hivern


Encara hivern.
sota el pruner florit...
papallona caiguda

Aún invierno.
bajo el ciruelo en flor...
mariposa caida

13 de març, 2013

Silenci nocturn


Silenci nocturn
només lluna i núvols
a l'estany

Silencio nocturno
solo luna y nubes
en el estanque

Quasi primavera


Quasi primavera.
entre la pluja
grans flocs blancs

Casi primavera.
entre la lluvia
grandes copos blancos

Neu i fulles


Neu i fulles
la boirina difumina
la roureda

Nieve y hojas
la neblina difumina
el robledal

Neu al parc


Neu al parc.
s'endinsa a la boirina
el caminant

Nieve en el parque
se adentra en la neblina
el paseante

Poques fulles

Poques fulles
a l'arbre aïllat.
Neu al voltant

Pocas hojas
en el arbol aislado.
Nieve alrededor

10 de març, 2013

Ressol de boira


Ressol de boira, 
branques i fulles 
també a la neu

Resol de niebla,
ramas y hojas
también en la nieve

Terreny abrupte





Terreny abrupte.
les arrels enlairades...
sostenint-lo

Terreno abrupto.
Las raíces aéreas...
sosteniéndolo.

09 de març, 2013

¡A cada mirada


¡A cada mirada
s'ha obert un botó!
encara fresc l'aire

¡En cada mirada
se ha abierto un botón!
aún fresco el aire

Es pon el sol


Es pon el sol.
les primeres flors
només a una branca

Atardecer.
las primeras flores
solo en una rama

Línies blanques


Línies blanques.
la roca nua i...
arrels nevades

Líneas blancas.
la roca desnuda y...
raices nevadas 

08 de març, 2013

Aire als llençols


Aire als llençols.
al costat el pruner
quasi florit

Aire en las sábanas.
a su lado el ciruelo
casi florido

Tanta pluja

Tanta  pluja...
regresen els ocells
i el seu cant

Después de la lluvia;
regresan los pájaros
y su canción

07 de març, 2013

Rere núvols


Rere núvols 
de tempesta, l'ocàs. 
tots els colors

Tras las nubes 
de tormenta, el ocaso.
todos los colores

Allarga el dia


Allarga el dia.
després de la pluja...
el sol i els ocells

Alarga el día.
Después de la lluvia...
el sol y los pájaros

Llevantada

Llevantada.
La força del mar
als passeigs

Viento del este.
la fuerza del mar
en los paseos

06 de març, 2013

Neu desglaçada



Neu desglaçada. 
el camí enfangat,
roig i blanc

Nieve fundida.
el camino enfangado,
rojo y blanco

05 de març, 2013

És difícil comprendre les persones

És difícil comprendre les persones.
Seguim camins intricats,
en contra del fluir natural de les coses.
Som portes tancades,
finestrals opacs.
Som remors inaudibles
en el brogit d'un corrent
incontrolat.
Un corrent de força
inabastable.
Un corrent sense direcció,
que tot ho arrasa.
No mirem el nostre entorn,
no mirem les coses petites,
importants.
No mirem els colors
del bosc o la platja,
del camp o del cel.
No mirem ocells
ni insectes.
No mirem les persones.
És difícil comprendre les persones.
Seguim camins intricats
en perdre de vista el mon,
l'univers natural que ens envolta.
Seguim camins embrollats
en perdre el sabor
dels fruits de bosc.
Seguim camins enredats
en perdre de vista
l'arc de Sant Martí.
Som com portes tancades,
com finestrals opacs.


Es dificil comprender a las personas.
Seguimos caminos intrincados
en contra del fluir natural de las cosas.
Somos puertas cerradas,
ventanales opacos.
Somos rumores inaudibles
en el rugido de una corriente
incontrolada.
Una corriente de fuerza
inabarcable.
Una corriente sin dirección
que todo lo arrasa.
No miramos a nuestro alrededor,
no miramos las cosas pequeñas,
importantes
No miramos los colores
del bosque o de la playa,
del campo o del cielo.
No miramos pájaros
ni insectos.
No miramos a las personas.
Es difícil comprender a las personas.
Seguimos caminos intrincados
al perder de vista el mundo,
el universo natural que nos rodea.
Seguimos caminos embrollados
al perder el sabor
de los frutos del bosque.
Seguimos caminos enredados
al perdes de vista
el arcoiris.
Somos como puertas cerradas,
como ventanales opacos

03 de març, 2013

Només hi ha neu



Només hi ha neu
a les branques del roure. 
Alguna poncella...

Tan solo nieve 
en las ramas del roble. 
Algún capullo...

02 de març, 2013

Sobre les roques



Sobre les roques,
falgueres i molsa.
també la neu

Sobre las rocas,
helechos y musgo.
también la nieve

Brilla el boix grèvol



Brilla el boix grèvol.
el terra nevat
mentre desglaça

Brilla el acebo.
el suelo nevado
mientras deshiela

Amb delicadesa


Amb delicadesa...
les seves ungles a la ma
Moviment d'ales

Con delicadeza...
sus uñas en la mano
Movimiento de alas