dia de Nadal
arboç ja vermell
pel terra
dia de Navidad
madroño ya rojo
por el suelo
27 de desembre, 2019
23 de desembre, 2019
sota els estels
sota els estels
la claror dels llamps.
un ratpenat...
bajo las estrellas
la claridad de los rayos.
un murciélago...
en silenci els ocells
en silenci els ocells
sacseja el desmai
la ventada
en silencio los pájaros
sacude el sauce
la ventolera
07 de desembre, 2019
gebre a l'alba
gebre a l'alba
el vaivé dels pardals
al pastor elèctric
escarcha al alba
el vaivén de los gorriones
en el pastor eléctrico
05 de desembre, 2019
va escampant la boira
va escampant la boira
es veuen grassos
els pardals
va aclarándose la niebla
se ven gordos
los gorriones
22 de novembre, 2019
sota els núvols
sota els núvols
el sol al Montseny
xiscla un gaig
bajo las nubes
el sol en el Montseny
chilla un arrendajo
sol de tardor
sol de tardor
el batre d'ales
d'una cornella
sol de otoño
el batir de alas
de una corneja
01 d’octubre, 2019
surt del bosc
surt del bosc
el cant del verdum
vent de pluja
sale del bosque
el canto del verderón
viento de lluvia
21 de setembre, 2019
cauen fulles
cauen fulles
l'estol de cornelles
ha tornat
caen hojas
la bandada de cornejas
ha regresado
10 de setembre, 2019
primers freds
primers freds
crits d'orenetes
a la cinglera
primeros fríos
gritos de golondrina
en el riscal
Presentat als 18ens Premis literaris Grau Miró (2022)
09 de setembre, 2019
alba fresca
alba fresca
canten les orenetes
sota els núvols
alba fresca
cantan las golondrinas
bajo las nubes
30 d’agost, 2019
lluna vella
lluna vella
el silenci dels ocells
a l'alba
cuarto menguante*
el silencio de los pájaros
al amanecer
* Fase nº 8: Luna menguante, conocida también como "creciente menguante" o "Luna vieja" (este último término poco conocido) ya que es idéntica a la Luna nueva visible, pero en sentido opuesto. La Luna menguante solo es posible verla de madrugada, hacia el este, justo por encima de la aurora o el alba y antes de que salga el Sol. Tiene apariencia de pequeña guadaña.
Presentat IV Concurs internacional de Haiku "La Luna Roja" 2022
29 d’agost, 2019
entre el brancatge
entre el brancatge
el reflex del sol
en el gaig
entre el ramaje
el reflejo del sol
en el arrendajo
coi de mosques¡
coi de mosques¡
al meu voltant
dues papallones
!coño de moscas¡
a mi alrededor
dos mariposas
22 d’agost, 2019
vent de pluja
vent de pluja
el semental renilla
a les eugues
viento de lluvia
el semental relincha
a las yeguas
Menció a la millor col·lecció de haikus al I Concurso Internacional de Haikus “Senda del Sur” (2019)
21 d’agost, 2019
Marinada
Marinada*
menjant sobre la taula...
una garza¡
Brisa de valle**
comiendo sobre la mesa...
!una urraca¡
18 d’agost, 2019
lluna plena
lluna plena
l'olor de l'Abelia*
en fregar-la
luna llena
el olor de la Abelia
al rozarla
14 d’agost, 2019
el cel gris
el cel gris
aixecant la cua
corren els poltres
el cielo gris
levantando la cola
corren los potros
Menció a la millor col·lecció de haikus al I Concurso Internacional de Haikus “Senda del Sur” (2019)
alba amb núvols
alba amb núvols
no arriba cap so
des del bosc
alba con nubes
no llega ningún sonido
desde el bosque
11 d’agost, 2019
l'ombra curta
l'ombra curta.
aturada als fems
la papallona
la sombra corta.
parada en el estiércol
la mariposa
08 d’agost, 2019
ombres a terra
ombres a terra
aturada als fems
la papallona
sombras en el suelo
parada en el estiércol
la mariposa
02 d’agost, 2019
quart creixent
quart creixent
entre els matolls
una cuca de llum
luna creciente
entre los arbustos
una luciérnaga
Menció a la millor col·lecció de haikus al I Concurso Internacional de Haikus “Senda del Sur” (2019)
31 de juliol, 2019
El darrer tren
El darrer tren
- Mira’l, mira’l. Ja torna a venir aquest pesat. Es que no ens pot deixar tranquils mai? A classe fent-se el set ciències davant els “profes” per fer-nos quedar a tots malament i després vol que al pati fem com qui res. Què s’ha cregut el malparit aquest¡
- És veritat, no sé com encara no s’adona que no volem saber res d’ell.
- Fem-li alguna de bona, a veure si aprèn d’una vegada i ens deixa en pau.
- Això, això, fem-li una de bona
- Va, sí. Fem com si no el veiéssim. Que sàpiga que per nosaltres no existeix.
Van anar passant els dies i en Manel, que era un alumne destacat, molt treballador, bon estudiant, gairebé podria dir-se que brillant (si és que a 14 anys es pot ser brillant), de mica en mica es va anar apagant. Ell no va dir res a ningú a l’escola; ni a mi com a tutor del curs ni a cap altre professor, que jo sàpiga, però tots ho veiem que passava quelcom amb ell. Fins i tot es va fer algun comentari a la sala de professors mentre ells eren al pati.
Uns dies abans de les vacances de Setmana Santa en Manel va arribar a l’escola al matí ben esgarrinxat, brut de fang i amb la samarreta estripada. Li vàrem preguntar que li havia passat i ell ens digué que havia caigut per un marge de camí de casa. Però ens ho va dir mirant a terra. I nosaltres vàrem saber que no era cert i vam fer com qui no dóna importància, com si res no hagués passat.
Ahir, a la represa de les classes, ell no va venir. A mig matí, a l’hora del pati, el director ens va reunir a tots a la sala de professors i va informar que venint cap a l’escola en Manel s’havia llençat a la via des del pont.
Tots ho sabíem que passaria quelcom, més aviat que tard, i no vam fer res.
29 de juliol, 2019
boira baixa
boira baixa
pasturen els cavalls
al solell
niebla de valle
pacen los caballos
en la solana
25 de juliol, 2019
sota el cirerer
sota el cirerer,
menjant els fruits
dos puputs
bajo el cerezo,
comiendo los frutos
dos abubillas
canícula
canícula
el so de les cigales
i les mosques
canícula
el sonido de las cigarras
y las moscas
15 de juliol, 2019
12 de juliol, 2019
cingle rogenc
cingle rogenc
pel terra l'ombra
de les orenetes
risco rojizo
por el suelo la sombra
de las golondrina
04 de juliol, 2019
avançant
avançant pel terra...
l'ombra de les orenetes
avanzando por el suelo...
la sombra de las golondrinas
27 de juny, 2019
tal com pugen
tal com pugen,
baixen del cirerer
les formigues
tal como suben,
bajan del cerezo
las hormigas
23 de juny, 2019
ja no plou
ja no plou
al bec de la merla
una cirera
ya no llueve
en el pico del mirlo
una cereza
Presentat X Concurso Internacional de Haikus Facultad de Derecho de Albacete 2019
18 de juny, 2019
matí càlid
matí càlid.
d'una flor a una altra
el brunzit
mañana cálida.
de una flor a otra
el zumbido
vent del nord
vent del nord
pinyols de cirera
sota l'arbre
viento del Norte
huesos de cereza
bajo el árbol
Darrera els comentaris i opcions aportats pels companys de ERDH, queda:
Tras los comentarios y opciones aportados por los compañeros de ERDH, queda:
vent del nord
pinyols de cirera
sota el cirerer
viento del Norte
huesos de cereza
bajo el cerezo
12 de juny, 2019
Quan vas néixer
Quan vas néixer
et vaig estimar.
Et vaig estimar
amb passió,
amb seguretat,
amb convicció.
Et vaig estimar,
com a pare primerenc,
amb egoisme.
Eres la meva filla!
Era el que havia de ser!
Va ser un amor immadur.
A la infància
et vaig estimar.
Et vaig estimar
amb consciència,
amb alegria,
amb satisfacció.
Et vaig estimar
com a part de mi mateix,
amb orgull,
amb paciència
i sinceritat.
També a l’adolescència
et vaig estimar.
Vaig estimar la teva
(moderada) rebel•lia.
Vaig estimar la teva
Innocència
(quants cops ens veies
enganyats).
Vaig estimar
el teu confiat creixement.
Avui, ara,
a la teva joventut,
t’estimo per qui ets
i no pas per mi.
T’estimo per com ets
i no pas per mi.
T’estimo pel teu
madurar i créixer,
i no pas per mi.
T’estimo amb serenor,
amb convicció.
et vaig estimar.
Et vaig estimar
amb passió,
amb seguretat,
amb convicció.
Et vaig estimar,
com a pare primerenc,
amb egoisme.
Eres la meva filla!
Era el que havia de ser!
Va ser un amor immadur.
A la infància
et vaig estimar.
Et vaig estimar
amb consciència,
amb alegria,
amb satisfacció.
Et vaig estimar
com a part de mi mateix,
amb orgull,
amb paciència
i sinceritat.
També a l’adolescència
et vaig estimar.
Vaig estimar la teva
(moderada) rebel•lia.
Vaig estimar la teva
Innocència
(quants cops ens veies
enganyats).
Vaig estimar
el teu confiat creixement.
Avui, ara,
a la teva joventut,
t’estimo per qui ets
i no pas per mi.
T’estimo per com ets
i no pas per mi.
T’estimo pel teu
madurar i créixer,
i no pas per mi.
T’estimo amb serenor,
amb convicció.
05 de juny, 2019
Runes
El dilluns, quan vaig arribar a la cantonada en la meva sortida diària, el món ja hi havia desaparegut. Només quedaven runes i els meus records.
31 de maig, 2019
el sol càlid
el sol càlid...
d'una flor a una altra
el brunzit
el cálido sol...
de una a otra flor
el zumbido
29 de maig, 2019
pixallits
pixallits;
en el bruc sense flor
canta una cadernera
diente de león;
en el brezo sin flor
canta un jilguero
en el bruc sense flor
canta una cadernera
diente de león;
en el brezo sin flor
canta un jilguero
26 de maig, 2019
núvols de pluja
núvols de pluja
les formigues mosseguen
l'eruga viva
nubes de lluvia
las hormigas muerden
la oruga viva
Presentat IV Concurs internacional de Haiku "La Luna Roja" 2022
19 de maig, 2019
Colors
Una
estona caminant corriol avall em va acostar a les planes conreades. Els camps
de blat, encara verd intens, i el groc de la soja saturaven de color l'ambient.
També jo em vaig saturar, em vaig convertir en color entre colors.
Un rato andando vereda abajo me acercó a las llanuras cultivadas.
Los campos de trigo, aun verde intenso, y el amarillo de la soja saturaban de
color el ambiente. También yo me saturé, me convertí en color entre colores.
15 de maig, 2019
parc d'infants
parc d'infants;
tres merles picotegen
entre flors
parque infantil;
tres mirlos picotean
entre las flores
03 de maig, 2019
matí núvol
matí núvol.
sobre el cingle rogenc
els voltors
mañana nublada.
sobre el risco rojizo
los buitres
Presentat X Concurso Internacional de Haikus Facultad de Derecho de Albacete 2019
23 d’abril, 2019
Ramon
En Ramon va sortir, com cada dia, a caminar una estona després de treballar. El seu recorregut feia molts anys que es repetia abans d’anar a sopar. Aquell divendres de febrer, encara amb el record del fred i la neu que havia trasbalsat la rutina diària dels vilatans la setmana anterior, uns minuts abans d’arribar al casal enrunat, ja de baixada cap al poble, en aquell revolt de dretes on hi ha un roure mort cobert per les heures fins al capdamunt, va rebre una de les més fortes impressions que hauria de patir mai.
Venia en Ramon pensant en l’enganxada que havia tingut amb en Juli, el que va ser ferrer del poble tota la seva vida, tan sols feia un parell de dies.
En Juli havia estat una persona digne de tots els retrets que se li feien. Era superb, es considerava per sobre de la resta de mortals i volia estar en possessió de la veritat sempre que es debatia qualsevol tema a la tertúlia, a l’hora del cafè. Tal era el seu tarannà, que en més d’una ocasió s’havia trobat que en arribar al bar la resta de tertulians li girava l’esquena, com si no el veiessin. En més d’una ocasió havia provocat baralles prou fortes per a generar-se enemistats d’aquelles que van couen per dins les persones, i s’havien creuat paraules gruixudes més enllà del raonable.
Com va passar l’últim cop que el va veure, en què reprenent tot solet una antiga discussió amb en Ramon, el va arribar a acusar de fer servir la seva feina per poder abusar de les seves clientes i difondre fotos pujades de to a internet. Vaja, que li va venir a dir que ell era un pederasta que s’aprofitava dels nens i nenes a la seva consulta. Aquell dia, en Ramon no s’hi va poder estar i va saltar de la cadira per abraonar-se sobre en Juli i clavar-li una bona cleca i, si no arriba a ser per la resta de companys, la cosa hauria acabat com el rosari de l’aurora.
Doncs aquell divendres, en Ramon es va trobar en Juli estès al mig del camí, amb el remat d’una escultura que ell havia fet per encàrrec i que es va acabar posant a una de les places del poble - una mena d’arpó coronat per la silueta d’un monstre marí- clavat al mig del pit i deixant-lo ben aferrat al terra humit. A primer cop d’ull ja va veure que era mort, però també que abans de morir havia patit una llarga estona. Algú li havia de voler molt de mal per fer una cosa així.
De seguida va caure en què, que ell sàpigues, des de la seva esbroncada d’uns dies abans, en Juli no havia tornat a aparèixer pel bar i no havia sentit res mes d’ell, i es va espantar. Tot i ser una persona llegida i pragmàtica, no va poder evitar de pensar que algú el podria relacionar amb la mort d’en Juli. Tot i això el seu sentit de responsabilitat el va fer trucar de seguida al 112 perquè es fessin càrrec del tema.
Què se’n podia derivar de tot plegat?
Venia en Ramon pensant en l’enganxada que havia tingut amb en Juli, el que va ser ferrer del poble tota la seva vida, tan sols feia un parell de dies.
En Juli havia estat una persona digne de tots els retrets que se li feien. Era superb, es considerava per sobre de la resta de mortals i volia estar en possessió de la veritat sempre que es debatia qualsevol tema a la tertúlia, a l’hora del cafè. Tal era el seu tarannà, que en més d’una ocasió s’havia trobat que en arribar al bar la resta de tertulians li girava l’esquena, com si no el veiessin. En més d’una ocasió havia provocat baralles prou fortes per a generar-se enemistats d’aquelles que van couen per dins les persones, i s’havien creuat paraules gruixudes més enllà del raonable.
Com va passar l’últim cop que el va veure, en què reprenent tot solet una antiga discussió amb en Ramon, el va arribar a acusar de fer servir la seva feina per poder abusar de les seves clientes i difondre fotos pujades de to a internet. Vaja, que li va venir a dir que ell era un pederasta que s’aprofitava dels nens i nenes a la seva consulta. Aquell dia, en Ramon no s’hi va poder estar i va saltar de la cadira per abraonar-se sobre en Juli i clavar-li una bona cleca i, si no arriba a ser per la resta de companys, la cosa hauria acabat com el rosari de l’aurora.
Doncs aquell divendres, en Ramon es va trobar en Juli estès al mig del camí, amb el remat d’una escultura que ell havia fet per encàrrec i que es va acabar posant a una de les places del poble - una mena d’arpó coronat per la silueta d’un monstre marí- clavat al mig del pit i deixant-lo ben aferrat al terra humit. A primer cop d’ull ja va veure que era mort, però també que abans de morir havia patit una llarga estona. Algú li havia de voler molt de mal per fer una cosa així.
De seguida va caure en què, que ell sàpigues, des de la seva esbroncada d’uns dies abans, en Juli no havia tornat a aparèixer pel bar i no havia sentit res mes d’ell, i es va espantar. Tot i ser una persona llegida i pragmàtica, no va poder evitar de pensar que algú el podria relacionar amb la mort d’en Juli. Tot i això el seu sentit de responsabilitat el va fer trucar de seguida al 112 perquè es fessin càrrec del tema.
Què se’n podia derivar de tot plegat?
Publicat a: Revista Vilatorta, núm. 83, Any XXVIII - IV època, Pasqua 2019
21 d’abril, 2019
Bosque en otoño
Bosque
en otoño
A
mediados de octubre los bosques de roble y pino de la Comarca son sombríos,
húmedos y fríos, tal y como debe ser en otoño. La tranquilidad, el sosiego y,
por qué no, la ilusión (incluso la certeza) de que recibiré más de lo que
aporte, acompañan siempre los pasos que cada
día me llevan por las sendas que humanos y animales hemos ido abriendo, entre
árboles y matorrales, a lo largo del tiempo. El suelo húmedo de la madrugada
hace que mi andar resulte silencioso, sin romper la armonía y serenidad que
desprende el bosque.
Voy
vagando sin rumbo establecido ni meta definida, atento a todo aquello que el
entorno me pueda ofrecer. El brezo, el madroño, los bojes o los helechos, con
sus diversas tonalidades de verde acogen mi deambular y, junto con los diversos
cantos de verderones, mirlos o petirrojos, me ayudan a sentirme como un
elemento más de la naturaleza que me rodea.
Bosque
en otoño;
las
rocas recubiertas
por
musgo y líquenes
Siempre
voy al bosque acompañado por mi bastón, mi navaja y una bolsa en el bolsillo.
Sé que a lo largo de la mañana, en un momento u otro, me acercaré a algún
rincón conocido para dar una ojeada, a ver si ya aparecen los primeros níscalos
o las mocosas negras. Son algunos de los frutos que nos ofrece el entorno, sin
más condición que el respeto mutuo, y siempre obtengo recompensa de estos
paseos, sea en forma de setas, sea por la serenidad que transmite el entorno o
por los colores y olores con que el otoño me acoge. Y ahí están…
Nubes
de lluvia.
recorto
cuatro níscalos
con
la navaja
Presentat al 2on Concurs Internacional de Haibun "Albacete ciudad de la cuchillería"
Seleccionat per a la seva pùblicació
17 d’abril, 2019
el cel clar
el cel clar
tentineja el pollí
rere l'euga
el cielo claro
trastabilla el potrillo
tras la yegua
tentineja el pollí
rere l'euga
el cielo claro
trastabilla el potrillo
tras la yegua
07 d’abril, 2019
matineja
matineja
fins i tot sense pluja
verdeja el bambú
amanece
incluso sin lluvia
verdea el bambú
05 d’abril, 2019
hivern sec
hivern sec
en mig del farratge
unes vèrtebres
invierno seco
en medio del forraje
algunas vértebras
03 d’abril, 2019
les mans fredes
les mans fredes
pètals de cirerer
en el vent
las manos frías
pétalos de cerezo
en el viento
02 d’abril, 2019
el cel serè
el cel serè
brunzit de borinots
al cirerer
cielo sereno
zumbido de abejorros
en el cerezo
26 de març, 2019
un cop, un altre...
un cop, un altre...
amunt i avall dos cuetes.
sol de migdia
una vez, otra...
suben y bajan dos lavanderas*.
sol de mediodía
* https://es.wikipedia.org/wiki/Motacilla_alba
22 de març, 2019
cirerer florit
cirerer florit
al sol de migdia
dos voltors
cerezo en flor
al sol de mediodía
dos buitres
18 de març, 2019
primavera
primavera.
creua el camí a salts...
una merla
primavera.
cruza el camino a saltos...
un mirlo
12 de març, 2019
matí gris
matí gris.
sobre el roure mort
tres cornelles
mañana gris.
sobre el roble muerto
tres cornejas
fi d'hivern
fi d'hivern.
a l'alba ressona
el picot verd
fin de invierno.
en la aurora resuena
el pito real
21 de febrer, 2019
alba amb boira
alba amb boira.
la veu d'un pigot
surt del bosc
aurora neblinosa.
la voz de un pito real
sale del bosque
20 de febrer, 2019
repica un pigot
repica un pigot.
un ratolí a l'abeurador
repica un pito real.
un ratón en el abrevadero
03 de febrer, 2019
boira al bosc
boira al bosc.
al matí hivernal
canta un pigot
niebla en el bosque.
en la mañana invernal
canta un pito *
* https://es.wikipedia.org/wiki/Picus_viridis
Presentat IV Concurs internacional de Haiku "La Luna Roja" 2022
sota els núvols
sota els núvols
el bosc en silenci
vent de neu
bajo las nubes
el bosque en silencio
viento de nieve
29 de gener, 2019
vent del nord
vent del nord.
sobre el cirerer
llueix Venus
viento del norte.
sobre el cerezo
luce Venus
alba roja
alba roja
ombres de cornelles
en els núvols
aurora roja.
las sombras de cornejas
en las nubes
22 de gener, 2019
alba freda
alba freda.
els crits de cornella
en la boira
aurora fría.
los gritos de corneja
desde la niebla
02 de gener, 2019
fred d'hivern
fred d'hivern.
sobre les canyes seques...
quart minvant.
frío de invierno.
sobre las cañas secas...
cuarto menguante
Subscriure's a:
Missatges (Atom)