divendres, 27 de desembre de 2019
dilluns, 23 de desembre de 2019
sota els estels **
en silenci els ocells *
dissabte, 7 de desembre de 2019
gebre a l'alba *
dijous, 5 de desembre de 2019
va escampant la boira ***
divendres, 22 de novembre de 2019
sota els núvols ***
sol de tardor *
dimarts, 1 d’octubre de 2019
surt del bosc ****
dissabte, 21 de setembre de 2019
cauen fulles ***
dimarts, 10 de setembre de 2019
primers freds ****
dilluns, 9 de setembre de 2019
alba fresca *
divendres, 30 d’agost de 2019
lluna vella *****
dijous, 29 d’agost de 2019
entre el brancatge ***
coi de mosques¡ *
dijous, 22 d’agost de 2019
vent de pluja
vent de pluja
el semental renilla
a les eugues
viento de lluvia
el semental relincha
a las yeguas
Menció a la millor col·lecció de haikus al I Concurso Internacional de Haikus “Senda del Sur” (2019)
dimecres, 21 d’agost de 2019
Marinada **
diumenge, 18 d’agost de 2019
lluna plena ***
dimecres, 14 d’agost de 2019
el cel gris ***
el cel gris
aixecant la cua
corren els poltres
el cielo gris
levantando la cola
corren los potros
Menció a la millor col·lecció de haikus al I Concurso Internacional de Haikus “Senda del Sur” (2019)
alba amb núvols *
diumenge, 11 d’agost de 2019
l'ombra curta **
dijous, 8 d’agost de 2019
ombres a terra *
divendres, 2 d’agost de 2019
quart creixent ***
quart creixent
entre els matolls
una cuca de llum
luna creciente
entre los arbustos
una luciérnaga
Menció a la millor col·lecció de haikus al I Concurso Internacional de Haikus “Senda del Sur” (2019)
dimecres, 31 de juliol de 2019
El darrer tren
dilluns, 29 de juliol de 2019
boira baixa ***
dijous, 25 de juliol de 2019
sota el cirerer *
canícula *
dilluns, 15 de juliol de 2019
divendres, 12 de juliol de 2019
cingle rogenc ***
dijous, 4 de juliol de 2019
avançant *
dijous, 27 de juny de 2019
tal com pugen ***
diumenge, 23 de juny de 2019
ja no plou ***
dimarts, 18 de juny de 2019
matí càlid ***
vent del nord ****
dimecres, 12 de juny de 2019
Quan vas néixer
et vaig estimar.
Et vaig estimar
amb passió,
amb seguretat,
amb convicció.
Et vaig estimar,
com a pare primerenc,
amb egoisme.
Eres la meva filla!
Era el que havia de ser!
Va ser un amor immadur.
A la infància
et vaig estimar.
Et vaig estimar
amb consciència,
amb alegria,
amb satisfacció.
Et vaig estimar
com a part de mi mateix,
amb orgull,
amb paciència
i sinceritat.
També a l’adolescència
et vaig estimar.
Vaig estimar la teva
(moderada) rebel•lia.
Vaig estimar la teva
Innocència
(quants cops ens veies
enganyats).
Vaig estimar
el teu confiat creixement.
Avui, ara,
a la teva joventut,
t’estimo per qui ets
i no pas per mi.
T’estimo per com ets
i no pas per mi.
T’estimo pel teu
madurar i créixer,
i no pas per mi.
T’estimo amb serenor,
amb convicció.
dimecres, 5 de juny de 2019
Runes
divendres, 31 de maig de 2019
el sol càlid **
dimecres, 29 de maig de 2019
pixallits ****
en el bruc sense flor
canta una cadernera
diente de león;
en el brezo sin flor
canta un jilguero
diumenge, 26 de maig de 2019
núvols de pluja *****
diumenge, 19 de maig de 2019
Colors
dimecres, 15 de maig de 2019
parc d'infants *
divendres, 3 de maig de 2019
matí núvol ***
dimarts, 23 d’abril de 2019
Ramon
Venia en Ramon pensant en l’enganxada que havia tingut amb en Juli, el que va ser ferrer del poble tota la seva vida, tan sols feia un parell de dies.
En Juli havia estat una persona digne de tots els retrets que se li feien. Era superb, es considerava per sobre de la resta de mortals i volia estar en possessió de la veritat sempre que es debatia qualsevol tema a la tertúlia, a l’hora del cafè. Tal era el seu tarannà, que en més d’una ocasió s’havia trobat que en arribar al bar la resta de tertulians li girava l’esquena, com si no el veiessin. En més d’una ocasió havia provocat baralles prou fortes per a generar-se enemistats d’aquelles que van couen per dins les persones, i s’havien creuat paraules gruixudes més enllà del raonable.
Com va passar l’últim cop que el va veure, en què reprenent tot solet una antiga discussió amb en Ramon, el va arribar a acusar de fer servir la seva feina per poder abusar de les seves clientes i difondre fotos pujades de to a internet. Vaja, que li va venir a dir que ell era un pederasta que s’aprofitava dels nens i nenes a la seva consulta. Aquell dia, en Ramon no s’hi va poder estar i va saltar de la cadira per abraonar-se sobre en Juli i clavar-li una bona cleca i, si no arriba a ser per la resta de companys, la cosa hauria acabat com el rosari de l’aurora.
Doncs aquell divendres, en Ramon es va trobar en Juli estès al mig del camí, amb el remat d’una escultura que ell havia fet per encàrrec i que es va acabar posant a una de les places del poble - una mena d’arpó coronat per la silueta d’un monstre marí- clavat al mig del pit i deixant-lo ben aferrat al terra humit. A primer cop d’ull ja va veure que era mort, però també que abans de morir havia patit una llarga estona. Algú li havia de voler molt de mal per fer una cosa així.
De seguida va caure en què, que ell sàpigues, des de la seva esbroncada d’uns dies abans, en Juli no havia tornat a aparèixer pel bar i no havia sentit res mes d’ell, i es va espantar. Tot i ser una persona llegida i pragmàtica, no va poder evitar de pensar que algú el podria relacionar amb la mort d’en Juli. Tot i això el seu sentit de responsabilitat el va fer trucar de seguida al 112 perquè es fessin càrrec del tema.
Què se’n podia derivar de tot plegat?
diumenge, 21 d’abril de 2019
Bosque en otoño
Bosque
en otoño
A
mediados de octubre los bosques de roble y pino de la Comarca son sombríos,
húmedos y fríos, tal y como debe ser en otoño. La tranquilidad, el sosiego y,
por qué no, la ilusión (incluso la certeza) de que recibiré más de lo que
aporte, acompañan siempre los pasos que cada
día me llevan por las sendas que humanos y animales hemos ido abriendo, entre
árboles y matorrales, a lo largo del tiempo. El suelo húmedo de la madrugada
hace que mi andar resulte silencioso, sin romper la armonía y serenidad que
desprende el bosque.
Voy
vagando sin rumbo establecido ni meta definida, atento a todo aquello que el
entorno me pueda ofrecer. El brezo, el madroño, los bojes o los helechos, con
sus diversas tonalidades de verde acogen mi deambular y, junto con los diversos
cantos de verderones, mirlos o petirrojos, me ayudan a sentirme como un
elemento más de la naturaleza que me rodea.
Bosque
en otoño;
las
rocas recubiertas
por
musgo y líquenes
Siempre
voy al bosque acompañado por mi bastón, mi navaja y una bolsa en el bolsillo.
Sé que a lo largo de la mañana, en un momento u otro, me acercaré a algún
rincón conocido para dar una ojeada, a ver si ya aparecen los primeros níscalos
o las mocosas negras. Son algunos de los frutos que nos ofrece el entorno, sin
más condición que el respeto mutuo, y siempre obtengo recompensa de estos
paseos, sea en forma de setas, sea por la serenidad que transmite el entorno o
por los colores y olores con que el otoño me acoge. Y ahí están…
Nubes
de lluvia.
recorto
cuatro níscalos
con
la navaja
dimecres, 17 d’abril de 2019
el cel clar ***
tentineja el pollí
rere l'euga
el cielo claro
trastabilla el potrillo
tras la yegua
diumenge, 7 d’abril de 2019
matineja *
divendres, 5 d’abril de 2019
hivern sec **
dimecres, 3 d’abril de 2019
les mans fredes ***
dimarts, 2 d’abril de 2019
el cel serè *
dimarts, 26 de març de 2019
un cop, un altre... **
* https://es.wikipedia.org/wiki/Motacilla_alba
divendres, 22 de març de 2019
dilluns, 18 de març de 2019
primavera ***
dimarts, 12 de març de 2019
fi d'hivern **
dijous, 21 de febrer de 2019
alba amb boira
dimecres, 20 de febrer de 2019
repica un pigot ****
diumenge, 3 de febrer de 2019
boira al bosc *****
* https://es.wikipedia.org/wiki/Picus_viridis