No s’escolten, no s’entenen,
tan sols se senten,
arribant al goig i al dolor.
Portant la passió i l’enyor
al núvol fugaç,
fonedís al blau intens.
Remor de cotxes circulant
per aquell camí que un dia
vaig trepitjar.
Brunzit constant,
com d’un rusc d’abelles
al sol brillant,
porta la por d’acompanyant.
Converses sentides, violades,
al pati posterior vessades,
acumulant paraules,
vides, dolors i passions.
Converses secretes de l’ocell
que canta a l’aire
que venta els arbres.
Converses intenses,
d’homes i dones,
a recer dels patis closos.
Pacient, el núvol segueix,
solitari, en el blau intens.
Revista Vilatorta Núm. 71 - Any XXIV- època IV. Pasqua 2015