Els sons del silenci
presents al meu voltant,
guardant el temps reclòs
al cau del pensament.
L’aire que xiula,
impacient,
que brama nerviós
a l’espera d’un cos que no mor,
xiuxiueja acuradament
vigilant el son d’un nadó,
mantenint, amb quietud,
el dol de la mort.
Ocells que piulen,
converses inacabables
de pardals inquiets.
Cançons d’amor
llençades al vent impacient,
reclams d’amor, tafaneries.
Els sons del silenci
presents al meu voltant,
inabastable solitud
del pensament reclòs.
Revista Vilatorta, Núm. 71, Any XXIV - IV època Pasqua 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari aquí.