Vaig esperar.

Vaig esperar somiant,
desitjant l’arribada d'un instant...

Fugaç, l’instant va marxar.

Retruny el cel desfermat.

Violència ennuvolada.

Un bram incontingut

que crida a la desesperança.

Cel grisenc que clames al vent.

Aigua i pedra lluitant,

omplint senders de traspàs

Recloent els monts

sota tendals estripats.

I al fons, rere el núvol trencadís,

neix la llum, acolorida.