31 de gener, 2010

Record


El record és un instant perdut,
un temps  que es va escapolir,
que no vaig saber fer perdurar.
Un moment viscut i deixat anar.
Un sospir a la nit oblidat.
Un enyor permanent.

El record és el temps inexistent,
un passeig acabat,
un silenci estrepitós.
És el dia que va ser,
la paraula que no es va dir,
el sentiment que vas contenir.

El record és l’esperança de tenir
allò que no vas deixar anar.
De tornar a sentir allò que ja vas sentir.
El desig de tornar a començar,
de retrobar l’instant enyorat
de redreçar els errors del passat.

El record és voler veure
el que no vas saber mirar,
Un instant perdut,
el temps que es va escapolir,
un sospir a la nit oblidat.

30 de gener, 2010


Un instant d'angoixa.
El temps passa, inexorable,
què ens queda?
Tant sols l’angoixa.

Un segon de felicitat.
El temps passa, immutable,
què ens queda?
Tan sols el record.

27 de gener, 2010


Una llum nova,
el somriure a la mirada,
un diamant a la paraula
Dic adéu, lluent,
i m‘esvaeixo.