et vaig estimar.
Et vaig estimar
amb passió,
amb seguretat,
amb convicció.
Et vaig estimar,
com a pare primerenc,
amb egoisme.
Eres la meva filla!
Era el que havia de ser!
Va ser un amor immadur.
A la infància
et vaig estimar.
Et vaig estimar
amb consciència,
amb alegria,
amb satisfacció.
Et vaig estimar
com a part de mi mateix,
amb orgull,
amb paciència
i sinceritat.
També a l’adolescència
et vaig estimar.
Vaig estimar la teva
(moderada) rebel•lia.
Vaig estimar la teva
Innocència
(quants cops ens veies
enganyats).
Vaig estimar
el teu confiat creixement.
Avui, ara,
a la teva joventut,
t’estimo per qui ets
i no pas per mi.
T’estimo per com ets
i no pas per mi.
T’estimo pel teu
madurar i créixer,
i no pas per mi.
T’estimo amb serenor,
amb convicció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari aquí.