14 d’agost, 2011


Sentir el temps,
que s’escola al refugi de la vida.

Sentir la remor de converses alienes,
brogit inescrutable.

Sentir el bram del mar,
desfermat al penya-segat.

Sentir la necessitat d'aire
que porta l’ofegor del viure.

Sentir el brunzit de la solitud,
enmig de la gentada.

Sentir ..
tan sols sentir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Pots deixar el teu comentari aquí.