Sentir el temps,
que s’escola al refugi de la vida.
Sentir la remor de converses alienes,
brogit inescrutable.
Sentir el bram del mar,
desfermat al penya-segat.
Sentir la necessitat d'aire
que porta l’ofegor del viure.
Sentir el brunzit de la solitud,
enmig de la gentada.
Sentir ..
tan sols sentir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari aquí.