Arribant a les 7 Fonts, la remor de l'aigua sortint dels seus brocs ja refresca la nit d'estiu. D'aquest estiu que tot just comença i es promet càlid. L'aigua fresca i brillant, impulsiva i adaptable a l'entorn, però al mateix temps amb força imparable, s'obre pas entre roques i arbres amb rieres i rierols, i traça camins secrets sota terra fins arribar, avui com cada dia, en aquest parc meravellós del que gaudim sense estridències.
Remor d'aigua
entre arbres i pedres...
a les 7 fonts.
Aquesta terra ferma, ben arbrada; espai d'enyors i malenconies, amb racons i raconets per xerrar, descansar o jugar i, per què no, estimar i ser estimat. Acompanyat pel brogit de l'aigua i les fulles, de pardals o pit-roigs, l'aire fresc que per tot arreu s'escola amb suavitat i persistència no evita que ens trobem aquí aquesta nit, en aquestes fonts gairebé abandonades a l'hivern i visitades en soledat a la primavera. En aquest espai natural tan estimat.
Brisa d'estiu;
brunzit de fulles i aigua
la nit del foc
I el foc... el foc d'aquesta nit de juny. Foc que ens acompanya sempre, que portem a dins cadascú dels que hem vingut avui i també els absents. Aquest foc que homes i dones d'aquest mon duem al cor i, de tant en tant, molt de tant en tant, deixem anar. Viu i ardent, pur en la seva essència, transformador.
S'encén el foc a poc a poc, aquí i allà, a cada esglaó i racó del parc, envoltat d'aire i aigua. Amb una espelma al cor, d'una en una cada llàntia és presa, cada racó il•luminat... fins a encendre les Fonts.
Nit de juny.
il•luminada la foscor
pel foc dels cors
¡Muy bueno,Joan,se "enciende" también mi corazón !!! (un abrazo)
ResponEliminaGracias, Lilí. Fué una noche especial, sin duda. Un abrazo
Elimina