Veranos de antaño
Hay sonidos, imágenes, olores, que me llevan a mi infancia, cuando todavía vivía en la ciudad. En verano íbamos al pueblo a pasar las largas vacaciones escolares. Incluso antes de llegar, el olor a estiércol y purines saturaba nuestro olfato. Mis hermanos se quejaban, pero a mí me gustaba, tal vez porque me hacía anticipar los días que nos esperaban. Aquella libertad, todo el día arriba y abajo con las bicis por los bosques y campos de los alrededores, jugando al escondite, trepando a los árboles, con los pantalones manchados de hierba y las rodillas peladas… Algunos días íbamos a la riera cercana a bañarnos en el agua helada.
vuelo de vencejos
bajo unas piedras
los escorpiones
Para mí, uno de los momentos más especiales llegaba cuando, un día, oíamos las notas del xiflo. Enseguida veías a todos los críos a la carrera hacia la plaza. ¡Llegaba el afilador!
Las mujeres del pueblo salían de casa cargadas de cuchillos y tijeras y, mientras el hombre las arreglaba, chismorreaban entre risas. Nosotros mirábamos embobados las chispas que llenaban el aire.
viento de poniente
entre sus dedos
el brillo del filo
Presentat al 5è Concurs Internacional de Haibun "Albacete ciudad de la cuchillería"
Menció especial del jurat
_._
Estius d’antany
Hi ha sons, imatges, olors, que em porten a la meva infància, quan encara vivia a ciutat. A l'estiu anàvem al poble a passar les llargues vacances escolars. Fins i tot abans d'arribar, l'olor de fems i purins ens omplia el nas. Als meus germans es queixaven, però a mi m'agradava, potser perquè em feia anticipar els dies a venir. Aquella llibertat, tot el dia amunt i avall amb les bicis pels boscos i camps del voltant, jugant a amagar, enfilant-nos-en als arbres, amb els pantalons tacats per l'herba i els genolls pelats... Alguns dies anàvem a la riera pròxima a banyar-nos en l'aigua glaçada.
vol de falciots
sota unes pedres
els escorpins
Per a mi, un dels moments més especials arribava quan, un dia, sentíem les notes del bufacanyes. Ja veies a tota la canalla a correcuita cap a plaça. Arribava l'esmolador¡
Les dones del poble sortien de casa carregades de ganivets i tisores i, mentre l'home els hi arranjava, feien safareig entre rialles. Nosaltres miràvem embadalits les espurnes que omplien l'aire.
vent de ponent
entre els seus dits
la lluentor del tall
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari aquí.