alzina jove
una mica de sol
en cada fulla
encina joven
una pizca de sol
en cada hoja
10 de juliol, 2025
03 de juliol, 2025
nit de revetlla
nit de revetlla
rebota sobre l'herba
la pedregada
noche de verbena
rebota sobre la hierba
la granizada
30 de juny, 2025
15 de juny, 2025
ENYOR DE SILÈNCIS - JULIOL 2010 - XXXI premis literaris Calldetenes
Barreja de colors.
Olors diverses.
Remor... sorolls, crits.
Conductors de taules.
Esclat de vanitats.
Volem.
Voleu ser ell,
Ser el seu reflex,
Simetritzar la seva ànima.
Tu i jo,
Tots som ell.
La seva pell roja, brillant,
Suada i càlida.
Cabell brut i empolsinat.
Per què no?
Us fa viure el vostre somni.
Farà el que no podeu fer,
Voldrà el que no podeu voler.
I un dia el seguireu,
El triareu d’entre tots.
Qui serem, doncs?
-----------------------------------
Saps...
És possible.
Un dia arribaràs i,
si ho pots veure,
si ho saps veure
ho entendràs.
Jutjar no és pas difícil,
tan sols has de fer llei
del teu pensar.
Prejutjar és sempre fàcil,
tan sols has de no pensar.
Tot i això, és possible
entendre una mirada, un gest,
la complicitat d’un silenci.
Un somriure o la rialla desbocada.
Saps...
És possible veure l’alegria,
simple, clara i ferma.
Veure una carícia,
alenada tendra d’escalfor.
Veure una papallona sobre tu,
càlid contacte d’uns llavis a la teva pell.
És possible entendre
que la vida existeix.
És possible creure
que sentir, pensar, estimar
no han mort.
Saps...
És possible ser alegria,
una carícia,
una papallona als teus llavis.
Donar i no demanar,
rebre i acceptar.
Va passar el temps.
Ahir va ser un altre dia.
---------------------------
Va passar el temps
i em vaig adonar que no soc jo.
Qui hi ha en mi?
Qui hi ha que jo vulgui ser,
avui o ahir.
Quan passa el temps i no vens,
Quan passa el temps i no et sento,
Quan passa el temps i no et veig.
Qui hi ha qui vulgui ser,
ahir o avui, amb mi?
Qui vol sentir el que sento.
Qui vol mirar el que miro.
Qui vol somiar el que somio.
...
Tu em vas dir un dia...
Què em vares dir?
No ho recordo.
Eres tu?
Eres tu que em parlaves?
Eres tu que em senties,
potser em somiaves?
Eres tu que volies,
avui o ahir, ser jo?
Vine.
Anem junts a viure.
Anem junts a sentir i riure,
A escoltar pacientment
històries de vides alienes.
---------------------------------
Acluca l’ull.
El picot treballa,
l’esquirol espera...
Venus es deixa veure.
-----------------------------------
Un sopar, una sensació...
Què tens?
Aliment de l’ànima,
Verd, blau...
Pluja.
--------------------------------------
Una taula,
Un suport per la vida.
Caic...
Digues, Alícia,
es País de les Meravelles existeix?
Vull arribar-hi.
Vull ser-hi.
Vols venir amb el Cheshire?
---------------------------------
Tristesa, un mot conegut,
no per això buit de significat.
Un mot colpidor, amb sentit,
amb cos i ànima.
S’explica a si mateix.
Un mot universal, tothom el fa seu.
Vol dir...
Una llàgrima en un riu,
Un somriure amb Charlie Rivel,
Una estona a Txernòbil.
Tristesa, un mot conegut,
no per això buit de significat.
Existeix, té sentit.
T’explica a tu mateix,
El teu passat distant,
Un núvol a la boira, una ombra a la foscor.
Vol dir...
Un pessic de simpatia
dins un cove de dolor,
Una franja de color
al negre d’un malson.
Tristesa, un mot conegut,
no per això buit de significat.
Un mot colpidor, amb sentit,
Intransigent en cos i ànima.
És.
Té sentit, s’explica a si mateix.
Un mot universal, tothom el fa seu.
Qui sap què és?
Vol dir...
Un bocí de comprensió,
Un instant de tendresa en un món esfereïdor,
Un segon... de satisfacció.
Un petit instant emboirat, gris i humit...
Aquest silenci...
Aquesta densitat de l’aire...
Un ambient que oprimeix,
que t’abraça i et recull en el seu si,
que et consola, t’enamora,
t’envolta amb els seus llargs braços,
Freds... morts.
Terrible sensació.
Calfred que et porta, ara,
al malson que vas perdre.
Tristesa.
Tristesa meva, que m’oblides,
m’enamores, em fas perdre el nord
I arribes, fins i tot, a cremar-me l’ànima.
Tristesa que em fas viure,
plorar i riure...
Tristesa.
Un pessic de simpatia dins un cove de dolor,
Una franja de color al negre d’un malson,
Una llàgrima en un riu,
Un somriure amb Charlie Rivel,
Una estona a Txernòbil.
------------------------------------
He sentit un floc de neu baixant,
lentament, en silenci.
He sentit un floc de neu caure, pàl·lid, a la meva mà,
l’he sentit refrescar la meva pell.
He sentit l’escalfor que el desfà,
a la meva mà.
He sentit un temps gris que,
lentament, en silenci,
porta un floc de neu a la meva pell.
M’ha cridat.
----------------------------------
Claror,
Un raig de sol,
la llum d’alguns pintors...
Clar de lluna transparent.
------------------------------------
Una onada arrissada,
Blanca com la neu,
Escuma lluent.
Lleugera vida, la teva,
Etèria,
Fugaç,
Què busques, en aquest món?
No pertanys a aquest lloc,
fuig, oblidat de mi.
No em coneguis, que no et vull,
no m’esperis, que no hi soc,
no m’estimis, que ja he mort.
Una onada arrissada,
blanca com la neu,
arriba a la platja... i mor.
-------------------------------
Una llum nova,
el somriure a la mirada,
un diamant a la paraula.
Dic adeu, lluent, i m’esvaeixo.
-------------------------------
Un instant d’angoixa.
El temps passa, inexorable.
Què ens queda?
Tan sols l’angoixa.
Un segon de felicitat.
El temps passa, immutable,
què ens queda?
Tan sols el record.
.....................................
El record és un instant perdut,
un temps que es va escapolir,
que no vaig saber fer perdurar.
Un moment viscut i deixat anar.
Un sospir a la nit oblidat.
Un enyor permanent.
El record és el temps inexistent,
un passeig acabat,
un silenci estrepitós.
És el dia que va ser,
la paraula que no es va dir,
el sentiment que vas contenir.
El record és l'esperança de tenir
allò que no vas deixar anar.
De tornar a sentir allò que ja vas sentir.
El desig de tornar a començar,
de retrobar l’instant enyorat,
de redreçar els errors del passat.
El record és voler veure
el que no vas saber mirar.
Un instant perdut,
el temps que s va escapolir,
un sospir a la nit oblidat.
-------------------------------
Tan sols un instant.
Un segon a la teva vida,
un despertar sobtat.
El teu perfil a l’horitzó, a la vesprada.
La remor del mar, aquella nit d’estiu.
Un somni entre focs, per Sant Joan.
Un mussol a Sant Roc,
mirant l’estel que cau.
Minva la vida, en silenci.
Tan sols un instant,
un somni inacabat,
el silenci per Sant Joan..
------------------------------
Empremtes del temps
vesteixen la teva pell.
Senyes d’identitat,
vides llaurades al teu semblant.
El temps traça profunds solcs d’incomprensió.
Insondables avencs angoixants.
----------------------------------
Miratge
Intemporal visió del desig.
Llunyania perpètua, inabastable.
Espero el teu retorn.
Persisteix el meu anhel de trobar-te,
de tenir-te al meu abast,
encara sabent que no puc tocar-te,
que no et puc abraçar.
Perdura en el temps el somni,
miratge fugaç, vida sense vida...
espera sense esperança
que em fas desitjar-te.
Vent càlid del meu desert,
no em deixis sentir
el silenci de la teva veu.
..........................................
Vaig esperar
Vaig esperar somiant,
desitjant l’arribada d’un instant...
Fugaç, l’instant va marxar.
-------------------------------
Camins recòndits, que em porteu endavant.
Laberints d’ombres xinesques, que porteu color.
Horitzons llunyans, que dibuixeu el destí.
Tot plegat... somnis.
Carrerons estrets,
humitats i pols,
fam al món.
Grans espectacles de llum i foc,
grans atraccions d’aigua i joc,
Miratges.
Un dia l’horitzó s’esvaneix,
deixant tan sols humitat i pols,
un món gris, com el temps.
Camins recòndits, que em porteu endavant,
Laberints d’ombres xinesques, que porteu color.
Horitzons llunyans que dibuixeu el destí.
Tot plegat... somnis.
-----------------------------
Fugisser, el temps s’escola entre els meus dits.
Efímer, demana pas amb urgència.
Com l’aigua del riu,
com la sorra de la platja, allà on trenca l’onada,
el temps, fugisser, es fon.
Vola ràpid, el pit-roig,
com el pensament rere el desig.
Vola el vent que, fugaç, empaita el temps.
La guilla s’esmuny al sotabosc,
guarda la camada al cau i, com el temps,
es fon.
Fugisser, el temps s’escola entre els meus dits.
Efímer, demana pas amb urgència.
Com el fum del teu caliu.
Com l’escalfor del teu foc, quan fas una abraçada
el temps, fugisser, es fon.
El somni neix i creix,
l’albada envolta l’horitzó
i el somni, fugaç, s’esvaneix.
-------------------------------
Subtil línia blanca que,
a la llunyania,
delimita l’espai.
Tènue carener blanc que
encercla el món,
en la llunyania.
Viu la Plana la seva essència.
Olor de terra molla,
camps llaurats humits de rosada.
Resplendeix un mar de colza,
en grocs llampants,
creix el blat amb verds profunds.
L’aire dibuixa onades,
orfes de platges on trencar
per deixar el seu vel blanc.
Onades que, xiuxiuejats,
amb el blat marcenc acaronen
el silenci de la nit.
Transcorre el temps, tardaner.
Sol d’estiu cremant,
l’espiga madurant.
Mar daurat que, amb la teva remor complaent,
el daurat camí d’estiu
arrengleres sota el sol.
Temps de sega, rostoll punxant.
Què s’ha fet, d’aquell mar?
Desolació.
Fred tardorenc, blanca pluja
la carena dibuixant.
Cau un floc de neu.
-----------------------------------
La teva pell nua
sobre el mantell blanc del llençol,
amb les seves imperfeccions, reposada...
La teva pell que em dona vida,
càlida en el fred del meu hivern,
daurada pel sol d’estiu.
Transparent, es deixa acaronar, tendrament.
Recull un calfred i demana,
amb urgència, la passió del temps.
Transmet, sensual, el plaer.
Els seus camins, ansiosos de ser caminats.
Els seus racons, delerosos de ser descoberts.
Crida en silenci el clot de l’esquena,
brillant de passió continguda.
Atreu la llum transparent
de la lluna nova, impacient.
La teva pell nua,
clara llum de lluna nova al bressol,
guia dels meus passos
perduts en l’oblit del record.
----------------------------------------
Un pensament serè,
caminada solitària per racons desconeguts,
descoberta d’un món nou.
Passió per entendre esperita aliens.
L’ànima d’aquell que va crear aquest ambient.
Passió per conèixer els camins aliens,
per comprendre el teu pensament,
el teu pensament seré.
Espero l’arribada del cel de mitjanit,
espero l’aparença nova de la teva llum...
espero la reflexió serena
que em porti a nous camins,
que m’acompanyi en aquest món nou.
---------------------------------
L’albada es fa present, empeny la nit i creix.
M’és permès, avui, viure la tènue llum de l’alba.
A l’horitzó, lleument clareja la nit, i en aquest màgic instant
els somnis s’arrengleren, vibrants, amb el desfici del record.
L’albada apunta el dia, la seva claredat, regnant,
traça una línia invisible, penetrant la sòlida foscor de la por.
L’albada torna a néixer, empeny la nit i creix.
M'és permès, avui, viure la tènue llum de l’alba.
------------------------------
Somnis d’hivern,
complaent.
Hivern que cova en el fred
la llavor de renéixer.
Saba nova, que alimenta
la il·lusió de ressorgir.
Hivern suau que
esdevé primavera.
Deixa ara que el temps
condueixi la vida.
Al bell mig del no-res
una illa a l’oceà,
un oasi al desert.
Miratges.
Il·lusions de vida.
Alegries que porten esperança.
Enyors retrobats, o perduts.
--------------------------------
Al bell mig del no-res,
els miratges somriuen.
Reneix la vida als cossos.
Clareja el dia, la nova llum
nodreix l’ànima.
Trobes vida a l’aire màgic,
El dia porta miratges,
la màgia d’un instant
que il·lumina el somriure,
Al bell mig del no-res.
----------------------------------
En somort,
lentament, tenaç,
el caliu manté el foc viu.
Crema les pells del món.
Pausadament.
Corre el temps, sense treva.
Vola el dia, cau la nit.
El caliu es manté,
colgat en el gris tebi de la cendra.
Esperant la ventada atiadora.
Ulls espurnejants que, expectants,
guaiten els núvols passar.
Esperances mai perdudes,
intensament viscudes, somiades.
Dolorosament ajornades.
En somort viuen els somnis,
fantasies trenades
amb un raig de sol de matinada.
Raig de sol que escalfa el cor,
reconforta l’ànima i reviu l’esperança.
En somort,
lentament, tenaç,
espero la ventada atiadora.
Espero aflamar fantasies
trenades per la lluna nova.
Així és com somio,
esperant un raig de sol de matinada.
Així és com espero
l’espurna dels teus ulls,
la mirada clara de la lluna d’hivern.
Vaig sentir el riu,
aigua clara, cristal·lina,
brollar incontenible a la teva vida.
------------------------------
Vaig sentir el vent
brandar incansable,
aixecant la neu del teu cim.
Vaig veure el torb
pentinar la cinglera,
perceptible invisibilitat.
Núvol blanc
que m’amanyagues.
Blanc horitzó truncat,
dibuixat sobre un cel blau,
en el blanc difuminat.
Límit esquerp, blanc punxent,
que en un clos
la plana confines.
------------------------------
Sentir el temps,
que s’escola al refugi de la vida.
Sentir la remor de converses alienes,
brogit inescrutable.
Sentir el bram del mar
desfermat al penya-segat.
Sentir la necessitat de l’aire,
que porta l’ofegor del viure.
Sentir el brunzit de la solitud
enmig de la gentada.
Sentir...
tan sols sentir.
-------------------------------
Viu la paraula encerclada de pors,
en una vall fosca, insondable.
Neix en el dia, perdura en el temps
com la rosa que reneix,
any rere any, d’un seu esqueix.
Viu la paraula contra el món,
al desert de l’oblit.
Com la rosa que, per viure,
es nodreix del sol d’estiu
que tot ho crema.
Sent la paraula amb il·lusió,
amb afany d’entendre,
com si fos la darrera ocasió
de viure, amb delit per gaudir
d’allò que algú vol compartir.
Pulcrament arrenglerades,
ens fan somiar, revelen mots llunyans,
sentiments eterns, remors,
éssers propers o estranys,
vides alienes i enyors.
Amb passió o tendresa,
reps històries d’altres mons
com si fossin teus.
Fes de la seva vida
les teves vides.
Viu o viu-les.
-----------------------------
Càlida pell al meu costat lliurada
Llum dels ulls apassionats que m’enlluernen,
vida i aire que respiro dia a dia,
que somio nit a nit.
Presència que et fas desitjar-ne l’hora baixa.
Acompanya els meus somnis sense pausa,
porta llum a la nit fosca del passat,
al crepuscle aïllat al pensament.
Càlida olor del teu cos apassionat
que acompanyes el meu desig,
asserenat.
Plaers ocults en el temps,
gelosament resguardats de mirades obscures.
Desig equilibrat,
curosament conservat,
generosament lliurat.
Omple els meus ulls de llum,
omple el meu cos de foc.
Donem el que et donaré,
viu el que viuré,
sigues el que seré.
------------------------------
Retruny el cel desfermat,
violència ennuvolada,
un bram no contingut
que crida a la desesperança.
Cel grisenc que clames al vent.
Aigua i pedra lluitant,
omplint senders de traspàs,
recloent els monts
sota tendals estripats.
I, al fons, rere el núvol trencadís,
neix la llum, acolorida.
-------------------------------
La teva presència
constant i intangible,
omple la meva vida.
La teva imatge
present i impossible,
vesteix el meu dia.
Obro els ulls a la nit
i et trobo rient,
incansable.
Cerco la son, cansat,
i al meu llit et trobo
inabastable.
Passejo solitari els meus paratges
i les teves passes, inaudibles,
m’acompanyen en el viatge.
Escolto cançons estimades,
llegeixo paraules preuades,
i són els teus llavis que canten.
La teva presència,
constant i intangible,
omple la meva vida.
-----------------------------
Viure l’esperança,
el desig inabastable.
Viure els somnis
o els records.
Viure un món imaginari.
Malviure.
----------------------------
L’avet escapçat presideix
un arc de teules vermelles.
Capvespre a Sant Julià.
---------------------------
Espai d’esglai,
foscors tèbies,
humors rogencs de tardors.
Vistes trenades
amb palmes inquietes.
Aires llunyans,
marcials,
diagonals.
Núvols sufocants,
grisos, creixents.
Plom en el blau,
gris en el blanc.
Espais d’esglai,
foscors tèbies,
sagnants.
Presons animades,
gàbies cisellades.
Plom en el blanc,
gris en el blau.
---------------------------------
JÚLIA
Llum de l’alba, ennuvolada,
incert esclat de joia,
miratge feble que enamores.
Vius al meu pensament,
el meu record emboireges.
No nata esperança preuada,
alegria breument viscuda.
El meu anhel t’enyorayora
09 de juny, 2025
brilla el verdet
brilla el verdet
s'empaiten d'aquí allà
dues libèl·lules
brilla el verdín
se persiguen de aquí allá
dos libélulas
27 de maig, 2025
guisat al foc
guisat al foc
el regust de la sal
en les cireres
guiso en el fuego
el regusto de sal
en las cerezas
24 de maig, 2025
sota l'ombú
sota l'ombú
festegen dos coloms
sol en les fulles
bajo el ombú
el cortejo de dos palomas
sol en las hojas
22 de maig, 2025
20 de maig, 2025
aigua estancada
aigua estancada
s'empaiten d'aquí allà
dues libèl·lules
agua estancada
se persiguen de aquí allá
dos libélulas
19 de maig, 2025
la farigola
la farigola
vorejant el corriol
brisa en la boira
el tomillo
flanqueando el sendero
brisa en la niebla
15 de maig, 2025
un any més
un any més
el cant de l'oriol
al bosc de ribera
un año más
el canto de la oropéndola
en el soto
04 de maig, 2025
camps de colza
camps de colza
en la brisa càlida
el cant d'un pinsà
campos de colza
en la brisa cálida
el canto de un pinzón.
03 de maig, 2025
capcineja la iaia
capcineja la iaia
el soroll dels pèsols
contra el gibrell
dormita la abuela
el ruido de guisantes
contra el barreño
6ª EDICIÓN DE LOS JUEGOS FLORALES ALBACETE SIGLO XXI
avia i neta
àvia i neta
contemplen les lluernes
quart minvant
abuela y nieta
contemplan las luciérnagas
cuarto menguante
6ª EDICIÓN DE LOS JUEGOS FLORALES ALBACETE SIGLO XXI
flor de magnòlia
flor de magnòlia
juguen a la xarranca
unes dones
flor de magnolia
juegan a la rayuela
unas mujeres
6ª EDICIÓN DE LOS JUEGOS FLORALES ALBACETE SIGLO XXI
29 d’abril, 2025
de sobte, la boira
de sobte, la boira
el rastre en ziga-zaga
d'un cuc de terra
de pronto, la niebla
el rastro en zigzag
de una lombriz
10 d’abril, 2025
el bruc en flor
el bruc en flor
sense rastre de neu
el Matagalls *
el brezo en flor
sin rastro de nieve
el Matagalls
"Rogando"
* https://es.wikipedia.org/wiki/Matagalls
el bruc en flor
el bruc en flor
sense rastre de neu
el Matagalls *
el brezo en flor
sin rastro de nieve
el Matagalls
* https://es.wikipedia.org/wiki/Matagalls
05 d’abril, 2025
oneja el sol
oneja el sol
en els camps brotats
flors d'aranyoner
ondea el sol
en los campos brotados
flores de endrino
26 de març, 2025
ullades de sol
ullades de sol
em frega les espatlles
la flor del bruc
destellos de sol
me roza los hombros
la flor del brezo
19 de març, 2025
Haiku tradicions Bienal Barrax 2025
ball de diables
no se sent el mussol
aquesta nit
baile de diablos
no se oye al mochuelo
esta noche
El ‘ball de diables’ proviene de representaciones callejeras, asociadas a la celebración del Corpus a partir del S. XII, en que los diablos abrían paso a la comitiva. Con el tiempo se independizaron, pasando a representar una lucha entre el bien y el mal con petardos y fuegos de todo tipo.
primeres roses
mirant l'ou com balla
embadalits
primeras rosas
mirando’l’ou com balla’
embelesados
‘L’ou com balla’ aparece mediado el S.XV Por Corpus se hacía bailar un huevo vacío en el surtidor de una fuente que se engalanaba con frutos y flores rojas. Se interpretaba como una representación de la Eucaristía (la hostia, el cáliz i la sangre de Cristo) pero también la llegada de la abundancia con la primavera.
espetarrecs-
en fer cagar el Tió
els plors d’un nen
chisporroteos-
al hacer cagar al Tió
el llanto de un niño
El Tió proviene del mundo rural y está relacionado con la abundancia. Por la Purísima, se pone en casa un tronco seco, adornado y tapado en parte para abrigarlo, y se le pone comida diariamente. Por Nochebuena, al son de una canción, los niños le pegan con un palo hasta que caga dulces, turrones o ropa.
Pasqua Florida
''ja venen les caramelles''
diu portant ous
Pascua Florida
''ya vienen las caramellas''
dice trayendo huevos
Las caramelles, documentadas desde el S. XVI, son canciones populares de origen rural que celebraban la resurrección de Jesús. Interpretadas por grupos de niños o adultos, estos salían a recorrer casas y masías por Semana Santa, recibiendo huevos o dinero con los que posteriormente hacían una comida comunitaria.
nuvols de vent
entre balcons florits
sona la gralla *
nubes de viento
entre balcones en flor
suena la gralla
* Instrumento de viento que marca las diferentes fases de construcción del Castell.
Nacen a partir de la muixaranga, tradición valenciana del S. XV que alzaba pequeñas torres humanas como parte de bailes populares. En Catalunya se desvincularon del baile, estando documentadas desde 1770. Son construcciones humanas, que llegan a tener diez pisos de altura y un grupo final de coronación.
camí del torrent
camí del torrent
cauen gotes de boira
en la fullaraca
camino del torrente
caen gotas de niebla
en la hojarasca
11 de març, 2025
contemplant la lluna de neu
contemplant la lluna de neu
el cant d’un rossinyol
contemplando la luna de nieve
el canto de un ruiseñor
contemplant la lluna de neu
contemplant la lluna de neu
el cant d’un rossinyol
contemplando la luna de nieve
el canto de un ruiseñor
09 de març, 2025
lluna creixent
lluna creixent
els narcisos floreixen
quan ella ens deixa
luna creciente
los narcisos florecen
cuando ella nos deja
08 de març, 2025
la neu als cims
la neu als cims
enguany van més d'hora els ocells
nieve en las cimas
este año se adelantan los pájaros
22 de febrer, 2025
finals d'hivern
finals d'hivern
els narcisos floreixen
quan jo me'n vaig
final de invierno
los narcisos florecen
cuando me marcho
Per tu, Lucia
14 de febrer, 2025
el bruc en flor
el bruc en flor
l'ombra d'un esquirol
creua el camí
el brezo en flor
la sombra de una ardilla
cruza el camino
* https://es.wikipedia.org/wiki/Erica_multiflora
03 de febrer, 2025
matí d'hivern
matí d'hivern
els solcs de l'arada
s'omplen de sol
mañana de invierno
los surcos del arado
se llenan de sol
28 de gener, 2025
matí de boira
matí de boira
el grall d'una cornella
es va allunyant
mañana de niebla
el graznido de una corneja
se va alejando
14 de gener, 2025
silenci al alba
silenci a l'alba
relluu la gebrada
per Any Nou
silencio al alba
resplandece la escarcha
por Año Nuevo
07 de gener, 2025
dia de reis
dia de reis
en la terra llaurada
el sol brillant
día de reyes
en la tierra labrada
el sol brillante
Subscriure's a:
Missatges (Atom)