La teva
presència
constant i
intangible,
omple la meva
vida.
La teva
imatge,
present i
impossible,
vesteix el
meu dia.
Obro els ulls
a la nit
i et trobo
rient,
incansable.
Atuït, espero
dormir
i al meu llit
el trobo,
inabastable.
Passejo
solitari els teus paratges
i les teves
passes, inaudibles,
m’acompanyen
en el viatge.
Escolto
cançons estimades,
llegeixo
paraules preuades
i son els
teus llavis que canten.
La teva
presència,
constant,
inabastable,
omple la meva vida
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari aquí.