DIA A DIA
El lent dia a dia, es fa pal•les de forma inexorable en la imatge que de la nostre terra tenim. El transcurs del temps, el pas de les hores, boires i núvols, vents, pluges o clarianes, conformen l’entorn de la nostra vida. Canvien els colors dels boscos, més grisenca l’alzina, marró la fulla del roure, fins a fer catifes al terra i, a casa nostra, algun esporàdic groc o vermell dels arços o el faig amagats.
Els camps marrons de terra llaurada, a l’espera dels freds de l’hivern. Qui sap si neu abundant, enriquidora com la boira que dia per altre es deixarà veure amagant el sol. I també, per que no, aquest cel blau intens de l’hivern, que acompanya el sol de mig matí. Que amb la seva lleu escalfor no permet que el terra quedi glaçat, ajudant la llavor plantada a germinar.
marrons de tardor
ja no canta la guatlla
als camps llaurats
I arriba el dia que el verd treu el cap entre els terrossos trencats, pàl•lid i tendre. Amb més hores de claror, puntegen el roure i l’alzina i escalfa mes el sol, donant empenta als cultius, als boscos i junt amb les pluges de primavera als rierols, que nodrint-les, les fonts fan cantar. Creix el blat, agafant color i vigor.
acota el cap
l'espiga daurada
temps d'estiu
Senyoreja el sol inclement, madurant els fruits a l’arbre, i endolcint-los, enrossint els plomalls al camp i daurant el gra, dia a dia mes pesant, fins a fer-lo acotar el cap. I seguem i garbellem la collita, arrenglerades al camp les grans bales de palla. Rostoll cremat que queda, eixut, a l’espera del tractor. I passen els dies, l’un rere l’altre, lentament
Lentamente, el día a día, se presenta en la imagen que de nuestra tierra tenemos. El transcurso del tiempo, el paso de las horas, vientos y nubes, nieblas, nubes o claros, conforman el entorno de nuestra vida. Cambia el color de los bosques. Más grisácea la encina, marrón la hoja del roble, hasta hacer alfombras en los suelos y, en nuestra comarca, algunos amarillos esporádicos, o rojos, de los arces o las hayas escondidas.
Los campos marrones de la tierra labrada, a la espera de los fríos del invierno. Quien sabe si nieve abundante, enriquecedora como la niebla que de día en día se deja ver ocultando el sol. Y también, por que no, este cielo azul intenso del invierno, que acompaña el sol a media mañana. Que con su suave calor no permite que se congele la tierra , ayudando a la semilla plantada a germinar.
marrón de otoño
ya no canta la codorniz
en los campos labrados
inclina la cabeza
la espiga dorada
tiempo de verano
El sol se hace el amo, sin piedad, madurando los frutos en el árbol, endulzándolos, tostando en el campo los plumeros, y dorando el grano, cada día más pesado, hasta hacerle bajar la cabeza. Y segando y cribando la cosecha, alineadas las grandes balas de paja en el campo. El rastrojo que quemado en el campo, seco, esperando el tractor. Y pasan los días, uno tras otro, lentamente...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari aquí.