Els sons del silenci
presents al meu voltant,
guardant el temps reclòs
al cau del pensament.
L’aire que xiula,
impacient,
que brama nerviós
a l’espera d’un cos que no mor,
xiuxiueja acuradament
vigilant el son d’un nadó,
mantenint, amb quietud,
el dol de la mort.
Ocells que piulen,
converses inacabables
de pardals inquiets.
Cançons d’amor
llençades al vent impacient,
reclams d’amor, tafaneries.
Els sons del silenci
presents al meu voltant,
inabastable solitud
del pensament reclòs.
_______________________________________________________________
No s’escolten, no s’entenen,
tan sols se senten,
arribant al goig i al dolor.
Portant la passió i l’enyor
al núvol fugaç,
fonedís al blau intens.
Remor de cotxes circulant
per aquell camí que un dia
vaig trepitjar.
Brunzit constant,
com d’un rusc d’abelles
al sol brillant,
porta la por d’acompanyant.
Converses sentides, violades,
al pati posterior vessades,
acumulant paraules,
vides, dolors i passions.
Converses secretes de l’ocell
que canta a l’aire
que venta els arbres.
Converses intenses,
d’homes i dones,
a recer dels patis closos.
Pacient, el núvol segueix,
solitari, en el blau intens.
_______________________________________________________________
Publicat a la revista Vilatorta, Núm. 71, Any XXIV - IV època, Pasqua 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari aquí.