Fugisser, el temps s’escola entre els meus dits.
Efímer, demana pas amb urgència.
Com l’aigua del riu,
com la sorra de la platja, allà on trenca l’onada,
el temps, fugisser, es fon.

Vola ràpid el pit-roig,
com el pensament rere el desig.
Vola el vent, que fugaç, empaita el temps.
La guilla s’esmuny al sotabosc,
guarda la camada al cau, i, com el temps,
es fon.

Fugisser, el temps s’escola entre els meus dits.
Efímer, demana pas amb urgència.
Com el fum del teu caliu,
com l’escalfor del teu foc, quan fas una abraçada,
el temps, fugisser, es fon.

El somni neix i creix,
l’albada envolta l’horitzó,
i el somni, fugaç, s’esvaeix.