Absència muda,

absència ja no oïda

la del silenci que lentament

es deixa sentir.

Silenci  respectuós,

silenci generós que permet

gaudir plenament d’aquells instants

que el so pertorba.

Silenci harmoniós, compassat,

musical, que canta lloances

del mon sorollós que l’envolta,

que al temps acompanya.

Silenci gelós que recela del mon,

del tot, de l’infinit.

Que lluita contra tot, contra tots,

que disgrega, separa, colpeix.

Silenci permissible, còmplice

de jocs d’estiu o tardor,

de nits de converses,

de plors profunds.

Silenci d’amors i desamors

silenci gelatinós, que m’abraça,

m’estreny i m’envolta,

m’afoga, em fereix.

Silenci profund i fosc

com la gola del llop,

perillós i captivador,

desafiant, orgullós.

Silenci d’adéus mai dits

d’oblits conscients,

de dies perduts i dies per perdre,

melangiós.

Quin silenci és meu?

quin teu, d’altres o de ningú?

Quin silenci pertorba el murmuri

profund i silent que avui m'aclapara?