Subtil línia blanca que,
a la llunyania,
delimita l’espai.

Tènue carener blanc que
encercla el mon,
en la llunyania.

Viu la plana la seva essència.
Olor de terra molla,
camps llaurats humits de rosada.

Resplendeix un mar de soja,
en grocs llampants,
creix el blat amb verds profunds..

L’aire dibuixa  onades,
orfes de platges on trencar
per deixar el seu vel blanc.

Onades que, xiuxiuejant,
amb el blat marcenc acaronen
el silenci de la nit.

Transcorre el temps, tardaner
Sol d'estiu cremant,
l’espiga madurant.

Mar daurat, que amb la teva remor
complaent el daurat camí d'estiu
arrengleres sota el sol

Temps de sega. rostoll punxant.
Què s’ha fet  d'aquell mar?
Desolació.

Fred tardorenc, blanca pluja
la  carena blanca dibuixant.
Cau un floc de neu.