Fumeja el terra, glaçat de matinada.
Esperits inquiets marxen,
fugint de l’empresonament,
aire enllà.
S’esvaeix el temps dels pesars,
s’oblida el neguit del demà i,
com el sol que transforma el fred
en núvols fonedissos,
la memòria del ritual
muda el pesar en il·lusions.
Som terra i aire,,
som aigua,
pot ser foc.
Avui som il·lusions