No espero ni desitjo.
No somio, ja no.
El temps és el que és
i no hi soc viu per viure’l
Dies festius, de dolor amagat
dies d'obligacions i deure.
senyals perduts insignificants,
sense més importància per ningú.
Temps d'engany artificial,
vols viure’l tu?
No vull pas ser jo
qui un dia i un altre
senti el somni com vida,
senti el somni com real.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar el teu comentari aquí.