Llarg lament al cel llençat,
Gest truncat.
Incontenible, el dolor infinit cavalca sobre humanes passions,
per difuses raons desfermades.
Imprecises paraules etzibades amb ocults afanys,
com sempre, als Deus d’avui sotmesos.
Tràgic, el dolor referma les raons, poderoses, dels senyors.
Història és història.
Cercle infinit, figura perfecta.
Emergint del gest petrificat, la ràbia escampa el seu dol,
I el fa fort, i el sustenta en el temps,
L’eternitza en la memòria.
El crit desferma la passió per la lluita.
Incontenible pesar que necessita apaivagar
el record del que i el com.
Inconcebible dolor que necessita ser cridat,
ser llençat a un cel, avui,
encara blau.