BECADA

BECADA

Quan arriben aquests dies de "previ-hivern", a les acaballes de la tardor, i amb els cims del Pirineu una mica emblanquinats (no massa, la veritat, a finals de tardor la cosa no dona per més), quan el fred comença a fer-se present a primera hora del matí, quan les boires tardorenques, tan persistents, van desapareixent a poc a poc, s'albira el Nadal.

És un temps una mica incert, s'acaben el bolets, la batuda del senglar resulta prolongada per l'excés d'unitats, sovintegen les notícies d'accidents de caça, i els amics de la ploma ja esperen neguitosos la becada.

Matí gebrat que

deixa blanc el paisatge.

Arriba l'hivern.

Cuando llegan los días de "pre-invierno", a finales de otoño, con los Pirineos ligeramente enblanquecidos (no mucho, la verdad, a final de otoño no da más de sí), cuando el frío empieza a aparecer a primera hora por la mañana, cuando la nieblas otoñales, tan persistentes, va desapareciendo poco a poco, se percibe la Navidad.

Es una época un poco incierta, se acaban las setas, las batidas de jabalies se prolongan por el exceso de indivíduos, menudean las notícia de accidentes de caza, i los amigos de la pluma esperan nerviosos a la becada.

Escarcha matinal

que deja blanco el paisaje.

Llega el invierno.