Fred tardorenc,
la carena blanca.
Cau un floc de neu.
(Frio de otoño,
la cresta blanca.
Cau un copo de nieve.)
25 d’agost, 2012
Fred tardorenc
Fred tardorenc,
la carena blanca.
Cau un floc de neu.
Frio de otoño,
la cresta blanca.
Cau un copo de nieve.
24 d’agost, 2012
La mar de tardor
La mar de tardor
amaga a la boira
l'horitzó armat
El mar otoñal
esconde en la niebla
el horizonte armado
23 d’agost, 2012
Sueño
espero dormir,
i al meu llit et trobo,
inabastable.
Confio en dormir,
y en mi cama te encuentro,
inaccesible
Lluna de tardor
Lluna de tardor
la nit, rere el núvol,
amagues al cor.
Luna de otoño,
la noche, tras la nube,
escondes al corazon
22 d’abril, 2012
Llarg lament al cel llençat,Gest truncat.
Incontenible, el dolor infinit cavalca sobre humanes passions,
per difuses raons desfermades.
Imprecises paraules etzibades amb ocults afanys,
com sempre, als Deus d’avui sotmesos.
Tràgic, el dolor referma les raons, poderoses, dels senyors.
Història és història.
Cercle infinit, figura perfecta.
Emergint del gest petrificat, la ràbia escampa el seu dol,
I el fa fort, i el sustenta en el temps,
L’eternitza en la memòria.
El crit desferma la passió per la lluita.
Incontenible pesar que necessita apaivagar
el record del que i el com.
Inconcebible dolor que necessita ser cridat,
ser llençat a un cel, avui,
encara blau.
24 de desembre, 2011
Somni
No espero ni desitjo.
No somio, ja no.
El temps és el que és
i no hi soc viu per viure’l
Dies festius, de dolor amagat
dies d'obligacions i deure.
senyals perduts insignificants,
sense més importància per ningú.
Temps d'engany artificial,
vols viure’l tu?
No vull pas ser jo
qui un dia i un altre
senti el somni com vida,
senti el somni com real.
12 de novembre, 2011
La teva presència
constant i intangible,
omple la meva vida.
La teva imatge,
present i impossible,
vesteix el meu dia.
Obro els ulls a la nit
i et trobo rient,
incansable.
Atuït, espero dormir
i al meu llit el trobo,
inabastable.
Passejo solitari els teus paratges
i les teves passes, inaudibles,
m’acompanyen en el viatge.
Escolto cançons estimades,
llegeixo paraules preuades i ...
son els teus llavis que canten.
La teva presència,
constant, inabastable,
omple la meva vida
10 de setembre, 2011
Càlida pell al meu cos lliurada,
Llum dels ulls apassionats que m’enlluernen,
vida i aire que respiro dia a dia
que somio nit a nit.
Presència que et fas desitjar,
a l’hora baixa.
Acompanya els meus somnis sense pausa.
porta llum a la nit fosca del passat,
al crepuscle aïllat al pensament.
Càlida olor del teu cos apassionat
que acompanyes el meu desig,
asserenat.
Plaers ocults en el temps,
gelosament resguardats de mirades obscures
Desig equilibrat,
curosament conservat,
generosament lliurat.
Omple els meus ulls de llum,
omple el meu cos de foc,
Donem el que et donaré,
Viu el que viuré
Sigues el que seré.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)