L'albada es fa present, empeny la nit i creix.
M'és permès, avui, viure la tènue llum de l'alba.

A l’horitzó, lleument clareja la nit, i en aquest màgic instant
els somnis s'arrengleren, vibrants amb el desfici del record.

L'albada apunta el dia, la seva claredat, regnant,
traça una línia invisible, penetrant la sòlida foscor de la por.

L'albada torna a néixer, empeny la nit i creix.
M'és permès avui viure la tènue llum de l'alba.

La teva pell, nua
sobre el mantell blanc del llençol,
amb les seves imperfeccions, reposada ....
La teva pell, que em dona vida,
càlida en el fred del meu hivern.
daurada pel sol d'estiu.

Transparent, es deixa acaronar, tendrament.
Recull un calfred i demana,
amb urgència la passió del temps.
Transmet, sensual, el plaer.

Els seus camins, ansiosos de ser caminats.
Els seus racons delerosos de ser descoberts.
Crida en silenci el clot de l’esquena,
brillant de passió continguda.
Atreu la llum transparent
de la lluna nova, impacient.

La teva pell nua,
clara llum de lluna plena al bressol
guia dels meus passos,
perduts en l’oblit del record.

Al ben mig del no res,
una illa a l‘oceà,
un oasi al desert.

Miratges.
Il•lusions de vida.
Alegries que porten esperança.
Enyors retrobats, o perduts.

Al ben mig del no res,
els miratges somriuen.
Reneix la vida als cossos.

Clareja el dia, la nova llum
nodreix l’ànima.
Trobes vida a l’aire màgic

El dia porta miratges,
la màgia d'un instant
que il•lumina el somriure,
al ben mig del no res.

Verb

Joc d'espais indefinits, lluny del temps,
del pensament i la claror.
Lloc de vides i remors que lluiten amb passió,
sempre en somort.
Verb entre somriures amanyagat,
traçat amb dolçor en el pesar,
resistint l’espai buit en el buit,
lluitant conra el temps apagat,
cercant el teu temps en el joc.

Sense temps ni esma per gaudir,
preocupat per negligir el deure imposat.
Sense temps ni esma per fruir
el plaer del verb arrenglerat.
Cercant el teu lloc en el lloc
de l’ànima adequat, precís,
per donar vida a l’instant, encís
a l’espai buit en el buit
d'una remor de fons, present.

Verb treballat, amb dolor conreat,
guanyant terreny al desencís del mot oblidat.
Joc d'espais indefinits, lluny del temps,
del verb apassionat.
Lloc de vides i remors constants,
entre ombres i clarors germinat.
Verb apassionat, alliçonat,
mot a mot edificat,
del jo i del tu aprofitat.

Verb esberlat, persistent,
que et fas estimar.
Enfrontat a la soledat
et fas desitjar, resistent.
Per l’ànima inquieta
et deixes abraçar.
Mot a mot, construint
l’encís del joc, en el lloc
del buit et fondràs.

Vaig sentir el riu.
Aigua clara, cristal•lina.
Brollar incontenible a la teva vida.

Vaig sentir el vent
brandar incansable,
aixecant la neu del teu cim.

Vaig veure el torb
pentinar la cinglera,
perceptible invisibilitat.

Núvol blanc,
que m’amanyagues.

Blanc horitzó truncat
dibuixat sobre un cel blau,
en el blanc difuminat

Límit esquerp, blanc punxent
que en un clos
la plana confines.

Somnis d'hivern,
complaent.

Hivern, que cova en el fred
la llavor del renéixer.

Saba nova, que alimenta
la il•lusió del ressorgir.

Hivern suau que
esdevé primavera.

Deixa ara que el temps,
condueixi la vida.

Un pensament serè,
caminada solitària per racons desconeguts.
Descoberta d'un mon nou.

Passió per entendre esperits aliens.
L’ànima d'aquell que va crear aquest ambient.
Passió per conèixer els camins aliens,
per comprendre el teu pensament.
El teu pensament serè.

Esper l’arribada del cel de mitjanit.
Esper l’aparença nova de la teva llum.
Esper la reflexió serena
que em porti a nous camins,
que m’acompanya en aquest mon nou,

Esper que el teu serè pensament
serveixi de guia la meva passió de tu.
Esper, serè,
camino solitari per el teu mon, nou.

En somort,
lentament, tenaç,
el caliu manté el foc viu.

Crema les pells del mon.
Pausadament.

Corre el temps, sense treva
Vola el dia, cau la nit.

El caliu es manté,
colgat en el gris tebi de la cendra.
Esperant la ventada atiadora.

Ulls espurnejants que, expectants,
guaiten els núvols passar.

Esperances mai perdudes,
intensament viscudes, somiades.
Dolorosament aplaçades.

En somort viuen els somnis
fantasies trenades
amb un raig del sol de matinada.

Raig de sol que escalfa el cor,
reconforta l’ànima i reviu l’esperança.

En somort,
lentament, tenaç,
espero la ventada atiadora.

Espero aflamar fantasies
trenades per la lluna nova.

Així és com somio,
esperant un raig del sol de matinada,

Així és com espero
l’espurna del teus ulls,
la mirada clara de la lluna d'hivern.

Fumeja el terra, glaçat de matinada.
Esperits inquiets marxen,
fugint de l’empresonament,
aire enllà.
S’esvaeix el temps dels pesars,
s’oblida el neguit del demà i,
com el sol que transforma el fred
en núvols fonedissos,
la memòria del ritual
muda el pesar en il·lusions.
Som terra i aire,,
som aigua,
pot ser foc.
Avui som il·lusions

Subtil línia blanca que,
a la llunyania,
delimita l’espai.

Tènue carener blanc que
encercla el mon,
en la llunyania.

Viu la plana la seva essència.
Olor de terra molla,
camps llaurats humits de rosada.

Resplendeix un mar de soja,
en grocs llampants,
creix el blat amb verds profunds..

L’aire dibuixa  onades,
orfes de platges on trencar
per deixar el seu vel blanc.

Onades que, xiuxiuejant,
amb el blat marcenc acaronen
el silenci de la nit.

Transcorre el temps, tardaner
Sol d'estiu cremant,
l’espiga madurant.

Mar daurat, que amb la teva remor
complaent el daurat camí d'estiu
arrengleres sota el sol

Temps de sega. rostoll punxant.
Què s’ha fet  d'aquell mar?
Desolació.

Fred tardorenc, blanca pluja
la  carena blanca dibuixant.
Cau un floc de neu.