El vol d’una veu amagada

entre mig de parets,

per carrerons estrets, fonedissa,

saluda l’alba assossegada.

Porta l’olor del mar al call emblanquinat,

bressolada al vespre per la marinada,

arrapada a les parets cremades,

recorda les hores passades.

Escalfor a la pell arrelada,

brillants el ulls pel sol d’estiu,

acaronats els braços nus

per l’aire impenitent.

Càlida veu

que gronxa les branques

Pàl·lida veu,

que canta a les barques.

Puja el to la Tramuntana,

el Garbí s’aplana,

baixa el sol al carrer,

salabror a la pell nua.

Veus de sorra tamisada,

surant a les dunes trencades.

Onatge cobert per la lluna

que deixa recorda a la memòria.

Veu eixordadora de la nit,

sota el cel blanc de lluna plena

fas sentir la vida silenciosa,

fosca nit il·luminada.