08 d’agost, 2010


Els sons del silenci,
presents al meu voltant,
guardant el temps
reclòs al cau del pensament.
L’aire que xiula,
impacient,
que brama nerviós
a l’espera d’un cos que no mor.
Xiuxiueja acuradament,
vigilant el son del nadó,
mantenint, amb quietud ,
el dol de la mort.
Ocells que piulen,
converses inacabables,
reclams d’amor,
tafaneries

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Pots deixar el teu comentari aquí.