Els sons del silenci,

presents al meu voltant,

guardant el temps

reclòs al cau del pensament.

L’aire que xiula,

impacient,

que brama nerviós

a l’espera d’un cos que no mor.

Xiuxiueja acuradament,

vigilant el son del nadó,

mantenint, amb quietud ,

el dol de la mort.

Ocells que piulen,

converses inacabables,

reclams d’amor,

tafaneries